Com ocorre després de cada incendi forestal, no paren d’escoltar-se veus que, ja siga per ignorància o per interessos particulars, proposen autèntiques barrabassades ara que el Montgó (la Marina Alta) s’ha cremat. La veritat és que el mal ja està fet. Tardarem dècades en recuperar els valors mediambientals d’aquest emblemàtic parc natural del País Valencià, i això si s’adopten les mesures escaients i assenyades. Ara mateix, el millor que podem fer és no fer res. O millor dit, hem de confiar en la capacitat de la vegetació mediterrània per a recuperar-se per ella mateixa després de patir el pas devastador del foc i evitar actuacions inadequades que danyen el territori cremat, com per exemple l’entrada de gent, vehicles, maquinària pesant, ramats…
La nostra flora està adaptada a les catàstrofes ecològiques dels incendis i, en general, les diferents espècies del bosc mediterrani posseeixen mecanismes per a ressorgir de les seues cendres. Per això, malgrat la bona voluntat dels milers de ciutadans que voldran posar el seu granet d’arena per a reforestar el Montgó, no és el moment de llançar cap campanya de plantacions ni cap altra semblant. Qualsevol intervenció sobre la zona cremada pot posar en risc o interrompre la pròpia capacitat de la vegetació autòctona per a rebrotar i tornar a pintar de verd el Montgó.
A poc a poc, vorem com pròximament la natura es recupera per ella mateixa. I, en un parell d’anys, si no és així, serà quan caldrà intervindre. Però, sempre en funció d’informes tècnics i en els llocs puntuals on realment la vegetació haja sigut incapaç de recuperar-se sola. Ara les intervencions sobre el terreny han de ser extremadament respectuoses amb el territori cremat per a evitar una major degradació de l’ecosistema, especialment pel que respecta a l’erosió del sòl.
A més de confiar en la capacitat rebrotadora de la flora mediterrània també podem fer una altra cosa, que per desgràcia s’hauria d’haver fet abans del fatídic incendi de la setmana passada. Però que, malauradament, les administracions implicades no han volgut impulsar fins aleshores. Es tracta de preparar-se de veritat contra els incendis forestals i posar en marxa diferents mesures, com per exemple plans d’autoproteccions en les múltiples urbanitzacions que esguiten les faldes i els penya-segats del Montgó. O reduir el temps d’intervenció dels equips d’extinció, amb la creació d’una brigada d’emergència en aquest parc natural. I, per descomptat, recuperar els serveis de vigilància, prevenció i gestió del parc que la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient ha suprimit, perquè només amb una correcta regulació de les activitats humanes podrem recuperar els tresors naturals d’aquest racó del nostre litoral.
Acció Ecologista-Agró, entitat que forma part de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgó, porta anys exigint aquestes i altres actuacions per a evitar que el foc tornara a cremar aquest meravellós i únic indret del nostre territori. Tanmateix, les nostres peticions no van ser escoltades. Esperem que ara, encara que ja siga tard, es posen en marxa per a evitar noves catàstrofes mediambientals.
