Amb una gran expectació mediàtica també internacional, la normativa ha obtingut el suport de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, CUP i el diputat no adscrit Joan Ignasi Elena, mentre que PPC i C’s l’han rebutjada.
En total han estat 106 vots a favor i 28 en contra. Els socialistes catalans, però, han avisat que tot i avalar la Llei, aquesta no serveix per convocar la consulta del 9-N. PPC i C’s han advertit que la consulta ha fracturat la societat catalana i han reiterat que és il·legal.
El diputat de CiU Josep Rull ha defensat que hi ha marge per celebrar un referèndum a Catalunya, i també per aprovar aquesta llei de consultes, que desenvolupa un article de l’Estat que no va ser “escapçat” per la sentència del Tribunal Constitucional.
“Quan Rajoy diu ‘no puedo ni quiero’, de poder pot, però no hi ha voluntat política”, s’ha queixat. Rull ha contrastat l’actitud de David Cameron amb la de l’Estat espanyol, que “amenaça amb la por, amb la suspensió de l’autonomia, que reuneix els fiscals la mateixa setmana que aquest Parlament fa un exercici democràtic”. “Com algú pot parlar de seducció?”, ha ironitzat.
“Una immensa majoria de catalans hem decidit que ha arribat l’hora de la democràcia, l’hora de la llibertat. I per això som i serem imparables”, ha conclòs.
La diputada d’ERC Gemma Calvet ha defensat la constitucionalitat de la Llei de consultes, i ha recordat en aquest sentit el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. “Si no s’escolta, no es veu, si no es veu, no es fa un servei a la democràcia i no es compleixen les lleis. No compleixen vostès la Constitució si neguen l’opció d’escoltar la ciutadania”, ha advertit als partits contraris al 9-N.
Calvet ha remarcat que els polítics exigixen als ciutadans que complisquen la llei, decidisquen les seves limitacions i fins i tot si els serveis públics cobrixen les seves necessitats. “Però no els volem escoltar?”, ha preguntat.
ICV-EUiA denuncia “al·lèrgia a la democràcia” per part del PP
Des d’ICV-EUiA, la portaveu parlamentària, Dolors Camats, ha fet una aferrissada defensa de la Llei i de la seua utilitat per convocar la consulta del 9 de novembre. Amb aquesta norma, Camats creu que la consulta “és el millor instrument perquè és legalment possible, democràticament impecable, desitjable socialment, i ,ara sí, políticament indispensable”.
En aquest sentit, ha assegurat que les “garanties que volem” per al 9-N són, precisament, “totes; totes les d’aquesta Llei: els principis de pluralisme, neutralitat institucional, transparència, no discriminació, o protecció de dades”.
“Aquesta és la llei que volem aprovar i la consulta que volem per al dia 9 de novembre, per això votar és la solució i no el problema”, ha afegit, tot concloent que “la democràcia sense llibertat és un simulacre, i no volem simulacres; ara volem votar”.
Camats també ha aprofitat per negar que la consulta “es pugui substituir per cap altra cosa, ni per eleccions anticipades, ni per mobilitzacions cíviques”. La portaveu d’ICV-EUiA ha carregat també contra el PP i el Govern espanyol per la seva actitud amb la consulta i la seva “al·lèrgia a la democràcia”.
El diputat de la CUP Quim Arrufat ha defensat la Llei com a instrument per celebrar el 9-N, però també com una norma “essencial” per “donar veu als catalans” i no deixar la política “en mans de foscos tribunals o de la política enllaunada”. A més, ha considerat que servix per sobrepassar la situació en la qual l’Estat voldria tenir als catalans. “A Escòcia, urnes, debat i resultat. A l’Estat i Catalunya, tambors de guerra, fiscalies de guàrdia, codi penal i amenaces”, ha criticat, tot lloant la norma que ara s’aprova pel que suposa per als catalans.
“Des d’avui tenim una llei de consultes populars. Gent, és vostra; defenseu-la i exerciu-la. Tindrem aviat una convocatòria de la consulta; celebrem-la i siguem fidels al mandat democràtic”, ha sentenciat Arrufat, tot vaticinat que d’aquesta manera, “el 9 de novembre tindrem una consulta; el 9 de novembre votarem; el 9 de novembre votarem i guanyarem”. Quan això passe, ha dit Arrufat, la CUP “volem votar i volem marxar”. “Marxarem per fer via pròpia”, ha assegurat.
El PSC no avala el 9-N
El PSC ha anunciat el seu vot favorable a la Llei, en considerar-la un “bon instrument per consultar la ciutadania respecte a aquells afers que estan dins de les competències locals o autonòmiques”. El diputat Ferran Pedret, ponent que ha defensat la postura dels socialistes, ha reiterat que aquest suport a la Llei no suposa en cap cas un “aval” al 9-N, “ni molt menys” al procés pel qual aquesta norma serà la base sobre la qual es convocarà. “I per què avalem la Llei si és l’instrument per convocar la consulta? Fàcil: perquè no és l’instrument”, ha afirmat.
I és que els socialistes creuen que “si el president Mas convoca la consulta amb la pregunta acordada encadenada, el primer que farà és desconèixer la Llei de consultes i l’Estatut d’autonomia”. “Si ho fa, estarem posant en risc el que considerem un bon instrument al qual podríem donar un bon ús, un millor ús. I això ho saben la resta de ponents”, ha conclòs.
El diputat no adscrit, Joan Ignasi Elena, s’ha sumat a la majoria i ha votat afirmativament a la Proposició de Llei. Per a Elena, la Llei de consultes és ” el tret de sortida de la Catalunya que ve”, decidisquen el que decidisquen votar els ciutadans el 9 de novembre. “Els ciutadans ja han decidit que volen una Catalunya més justa, més neta i més democràtica i amb aquesta Llei comencem a construir un futur amb més participació”. Segons Elena, “votar suma i uneix”, a diferència dels que opinen que “fractura i divideix” la societat.
PPC i C’s, contraris a la Llei
Per al PPC, la Llei de consultes està feta “ad hoc” per al 9-N i aquest és, precisament, el motiu pel qual els populars s’han oposat al projecte. El portaveu adjunt del seu grup parlamentari, Santi Rodríguez, ha remarcat que “la independència” s’escapa de les competències de la Generalitat i que, com ha sentenciat el TC, els catalans no són “sobirans” per decidir sobre aquesta qüestió.
Rodríguez ha lamentat el vot favorable del PSC, de qui no sap si actua “ingènuament” o si fa de “tonto útil” per als independentistes, i ha exclamat que el ‘no’ del PPC també és “un ‘sí’ a la democràcia, a l’estat de dret, a la convivència, a Catalunya, a Espanya i a Europa”.
Per al president de C’s, Abert Rivera, aquest 19 de setembre no és cap dia de celebració, “ni per als que s’alegren del ‘no’ a Escòcia, ni pels que creuen que la Llei de consultes és una bona notícia”. “Els estats units d’Europa estan en escac pels nacionalismes i els populismes. Els hem de combatre en democràcia i amb un projecte atractiu”, ha sentenciat. La crisi econòmica i política de l’Estat espanyol i d’Europa és l’escenari “ideal” per als partits independentistes.
Hi acabe havent consulta o no, “el mal ja està fet”, segons el líder de C’s. “La fractura ja està feta hi hagi votació il·legal o no”, ha afirmat. “En una societat democràtica la gent es pot autoetiquetar com a socialdemòcrata, liberal, democratacristià, comunista, conservador, cristià, ateu, musulmà, del Barça o del Madrid. Quan pretenen convertir una societat plural i oberta en una societat en què estàs amb mi o contra mi, és una gran irresponsabilitat”, ha conclòs.
Contingut de la llei
El marc legal aprovat aquest divendres serà el que farà servir el president de la Generalitat per convocar la consulta del 9 de novembre. La Llei de consultes especifica que la Generalitat les podrà convocar dintre del seu àmbit competencial i que no seran vinculants. Serà el president del Govern el que signe el decret de convocatòria després que el text haja estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, com a màxim el divendres 26 de setembre.
En les consultes d’àmbit nacional, com la del 9-N, podran votar tots els catalans majors de setze anys, els ciutadans de la UE que acrediten un any de residència a Catalunya i els no europeus que n’acrediten tres. Tant els estrangers com els catalans residents fora de l’Estat hauran de sol·licitar que les seves dades formen part del registre que habilitarà la Generalitat. El cens de votants s’elaborarà a partir del registre de població, que es configura a partir de les dades dels padrons municipals.
Pel que fa a les modalitats de votació, la Llei n’inclou diverses, tot i que no totes estaran disponibles per al 9-N. Es descarta la votació electrònica per la seva complexitat, però s’habiliten altres sistemes de votació anticipada. Al tradicional vot per correu se li sumarà el vot per dipòsit, amb el qual un ciutadà dipositarà un sobre tancat en mans d’un servidor públic encarregat per guardar-lo. Evidentment, el 9 de novembre s’haurien d’habilitar les aproximadament 2.000 meses electorals per acollir el vot presencial. La comissió de control i les comissions de seguiment, organismes independents formats per juristes i politòlegs i nomenats pel Parlament, s’encarregaran de vetllar pel correcte funcionament.
La Llei de consultes amplia la campanya electoral i els col·lectius que poden participar-hi. Des del decret de convocatòria hauran de passar entre 30 i 60 dies per a la jornada electoral, i la campanya s’ampliarà des del mateix dia en què la campanya ha estat convocada fins a la mitjanit de la jornada electoral (no es contempla la jornada de reflexió). Pel que fa als col·lectius, no seran només els partits polítics els que faran campanya, sinó que les entitats s’hi podran afegir, sempre que la comissió de control consideri que es tracta d’entitats vinculades a l’objecte de la consulta.
La del 9-N s’emmarca en un tipus de consulta d’àmbit nacional, que sempre requerirà de la signatura del president de la Generalitat, tot i que no tindrà dret de vet. A més del president, les podran impulsar el Parlament, els municipis -sempre que es tracte d’un 10% dels ajuntaments catalans i representen 500.000 persones- i la iniciativa popular, recollint un mínim de 75.000 signatures. Es podran convocar consultes de qualsevol àmbit, amb excepció d’aquelles que vagen en contra dels drets fonamentals o que es referisquen a aspectes fiscals o a pressupostos ja aprovats. A més de les nacionals, també es regulen les consultes d’àmbit local i sectorial, els fòrums de participació, les enquestes, les audiències públiques i altres mecanismes de participació.
