L’Audiència desestima el recurs de la Generalitat per l’accident del metro

La Sala Segona de l’Audiència Provincial rebutja els arguments de les defenses dels imputats i de l’advocacia de la GV adduint que s’han d’”esgotar les línies de recerca obertes com a conseqüència de la pràctica de les diligències i no pot vulnerar la seguretat jurídica ni per descomptat incidir en la cosa jutjada”.

També nega la Sala Segona l’argument de prescripció, considerant que la decisió del jutjat 21 és “citar a declarar com a imputades les persones contra les quals existeixen unes determinades dades que podrien determinar en el seu moment una imputació formal, bastant per a açò que existisquen hipòtesis acusatòries racionals i mantingudes per dades objectives en les quals no concorreria la prescripció” i que “resulta prematur en aquest moment concloure que tot tipus de responsabilitat penal estaria prescrita sense haver-se produït si més no la declaració d’aquests.”

El tercer argument al·legat per les defenses dels acusats i de la GV és que no hi ha una causalitat directa entre l’absència de balises i l’accident. No obstant açò, l’Audiència Provincial considera no vàlid aquest argument considerant que “segons les dades que s’arrepleguen en la instrucció, tals com les declaracions testificals de tècnics i mecànics i declaracions dels maquinistes; la declaració dels tres imputats com a responsables de la determinació, funció i col·locació de les balises que protegien els treballadors i usuaris del metro es fa imprescindible per aclarir aquests extrems.”

Considera l’Audiència que Contreras, García Sigüenza i Orts han de declarar com a imputats ja que existeixen “indicis arreplegats de les declaracions testificals ja referides en atenció a la seua condició de presumptes responsables de les mesures de seguretat de la Línia 1 del metro per entrar dins de les seues comeses la revisió periòdica, decisió sobre ubicació i característiques tècniques i de funcionament de les balises de limitació de velocitat, amb la finalitat de dur a terme amb açò el total esclariment de les causes que van motivar el sinistre i poder adoptar una decisió definitiva sobre les mateixes.”

Especialment interessant és el paràgraf en el qual es qüestiona el paper de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana personada en la instrucció de l’accident del metro: “Que no consta expressament quina és la posició processal d’aquest recurrent (referit a l’Advocat de la GV), la qual cosa amb el testimoni remès a la Sala resulta impossible determinar, no obstant açò assenyalar que en aquest recurs almenys està actuant com a defensa dels interessos dels possibles imputats, sense que conste quin interès o legitimació tinga per a açò. Resulta en tal sentit convenient que s’aclarisca, en el cas que no estigués determinat, si la Generalitat Valenciana actua com a acusació o defensa, ja que açò és imprescindible per a valorar les pretensions que la mateixa realitze.”

Seria molt més coherent que les actuacions de l’Advocacia de la Generalitat anaren encaminades a esclarir l’ocorregut i no a coartar la recerca de l’accident, tant com a representant de l’interès de tots els ciutadans i ciutadanes, com seguint les declaracions de diferents membres del Consell en les quals es comprometen a “col·laborar amb la justícia”.