Anjali Appadurai, que va ser designada portaveu dels joves en la conferència de Durban, va afirmar davant els negociadors enviats per cada país: “Parle en nom de més de la meitat de la població del món. Som la majoria silenciosa. Ens varen donar un espai en aquest fòrum, però els nostres interessos no estan representats ací. Què fa falta per participar en aquest joc? Tenir ‘lobistes’? Tenir el poder d’influència que tenen les empreses? Tenir diners?”.
A tres anys d’aqueixa conferència, l’Organització de les Nacions Unides realitzarà un cim especial sobre el canvi climàtic el 23 de setembre en la ciutat de Nova York, a la qual es preveu que assistiran més de cent líders mundials.
A diferència de les negociacions formals sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides, la finalitat d’aquest cim no vinculant, segons l’ONU, és: “Reunir voluntats polítiques i mobilitzar l’acció per a generar les condicions necessàries per aconseguir un resultat reeixit en les negociacions”. Després de vint anys, els funcionaris de les Nacions Unides aparentment es varen adonar que, si es deixen les negociacions en mans dels sospitosos de sempre, és a dir, dels governs i les empreses, mai s’aconseguirà un acord legalment vinculant sobre el canvi climàtic, previst per al cim que se celebrarà a París al desembre de 2015. Ara es considera que la mobilització popular és un element fonamental per a l’èxit.
Els activistes defensors del medi ambient varen protestar indignats en el cim sobre el canvi climàtic celebrat a Copenhague al 2009, quan el President Obama va fer fracassar les negociacions de l’ONU en mantenir reunions a portes tancades amb els països més contaminadors del planeta. Per aquell temps, l’ONU va respondre expulsant els activistes. Les negociacions sobre el canvi climàtic de l’ONU es realitzen en diferents parts del món, però sempre dins d’establiments amb màxima seguretat, lluny de la gent que pateix els efectes directes del canvi climàtic i lluny dels activistes per la justícia climàtica que es reuneixen en els cims amb l’esperança de pressionar els negociadors perquè aconseguisquen un acord abans que siga massa tard.
Amb pocs dies abans del cim sobre el clima d’aquesta setmana, al qual solament es pot assistir amb invitació expressa de Ban Ki-moon, una àmplia coalició realitzarà la Marxa dels Pobles pel Clima. Es preveu que serà la major marxa contra el canvi climàtic en la història. Persones que venen dels més variats àmbits socials es reuniran en el costat oest del Central Park, a Nova York, el diumenge 21 de setembre. Els organitzadors esperen una participació de més de 100.000 persones i es va confirmar l’assistència de més de 1.200 bandes musicals.
La gent marxarà en “blocs”. Al capdavant de la marxa estarà el bloc “Frontlines of Crisi, Forefront of Change” (Primera línia de la crisi, avantguarda del canvi) que inclourà representants de pobles indígenes i d’altres comunitats que han sigut directament afectades per l’extracció de combustibles fòssils i els efectes del canvi climàtic. Els sindicats de treballadors i els estudiants marxaran sota l’eslògan ‘Podem construir el futur’, seguits dels grups a favor de l’energia alternativa, els aliments sustentables i l’aigua, que marxaran sota el lema ‘Tenim solucions’. El bloc “Sabem qui són els responsables” se centrarà a denunciar a les empreses de combustibles fòssils, als bancs i a altres contaminadors. Els científics i els activistes de diferents religions formaran el grup “El debat es va acabar”. I, finalment, marxarà el bloc ‘Per a canviar-ho tot, necessitem de tots’, que agruparà a la resta de les persones.
Un dels principals organitzadors de la Marxa dels Pobles pel Clima és Bill McKibben, fundador de 350.org, una organització que combat el canvi climàtic i el nom del qual prové de les 350 parts per milió, que segons els científics és la màxima concentració de diòxid de carboni que ha d’haver-hi en l’atmosfera per tenir un planeta segur i sustentable. McKibben afirma: “En aquest moment, a excepció d’un petit simulacre a Times Square, realment no hi ha molt més que puga fer la comunitat científica per advertir-nos. Els nostres primers sistemes d’advertiment han funcionat, l’alarma va sonar. Tots els nostres satèl•lits i sensors i súper computadores han produït la informació que necessitem saber. La pregunta és: farem alguna cosa sobre aquest tema? I la resposta fins ara ha sigut ‘no’. Ha sigut ‘no’ en el Congrés d’Estats Units, que, sens dubte, no ha avançat gens en aquest tema. I no hi ha esperances que s’aconseguisquen els dos terços de vots necessaris per a ratificar un tractat en el Senat.
Aqueixa és la dificultat en aquest moment en les negociacions internacionals. L’única forma en la qual aconseguirem el canvi ací o en qualsevol altre costat és mitjançant la construcció d’un gran moviment. És per açò que el 21 de setembre a Nova York, aquest esdeveniment que està sent coordinat per tots aquests grups, és un dia tan important”.
El cap de setmana, el Seminari Teològic de la Unió realitzarà una conferència amb membres del clergat del món sencer, per a parlar sobre les qüestions morals plantejades per l’escalfament global provocat per l’home. El dilluns, l’endemà de la gran marxa, grups independents planegen “inundar” Wall Street. “Inundem, bloquegem, ocupem i tanquem les institucions que s’estan lucrant amb la crisi climàtica”, resa la pàgina del grup, que té una casella per a indicar si la persona està disposada a arriscar-se a ser arrestada. Un grup que s’autodenomina “Earth Quaker Action Team” realitzarà una posada en escena d’una recerca de les filials del banc PNC en la ciutat de Nova York pel delicte de “interferir amb el clima” a causa que el banc ha finançat projectes de mineria de carbó de remoció del cim de la muntanya.
Si bé la marxa pel clima del pròxim diumenge no inclourà discursos, ja que es tracta de reunir el moviment, el dilluns, l’autora Naomi Klein estarà entre els oradors de les accions que es realitzaran a Wall Street.
“Perquè no tenim líders preocupats pel canvi climàtic reunits en l’ONU, és que l’ONU solament ha aconseguit reunir fracassos. I alguns d’ells ni tan sols assisteixen, com el Primer Ministre del meu país, Steven Harper, que és un delinqüent climàtic tan gran que ha decidit saltar-se tot el procés i solament apareix en els sopars després de la conferència. Crec que el sentit d’urgència expressat en els carrers es transmetrà i crec que serà llavors que la gent ho portarà més lluny, ho portarà als qui són realment responsables de bloquejar l’avanç. A moltes de les persones que estan organitzant ‘Flood Wall Street’ les vaig conèixer en el context de ‘Occupy Wall Street’ i entenen que el nostre sistema econòmic està sacrificant la gent en nom dels guanys. Ja saben açò. El que ens diu el canvi climàtic és que aquesta mateixa lògica de lucre i creixement per sobre de tot la resta està sacrificant els propis sistemes vitals dels quals tots depenem. I aqueixa és una connexió evident i fa que el moviment tinga encara més urgència. No es tracta d’un nou moviment, són tots els nostres moviments units”.
El nou llibre de Naomi Klein, titulat Açò ho canvia tot: capitalisme vs. clima, es va publicar aquesta setmana. Es tracta d’una crida a l’acció poderós i apassionat que trenca amb tots els esquemes. En el llibre, l’autora ens recorda que: “El canvi climàtic ho canvia tot. Ho canvia tot perquè si seguim pel camí que estem ara, canviarà el nostre món físic a tal punt que serà irrecognoscible. Encara és possible detenir aqueix resultat catastròfic, però açò implica canviar tot el nostre sistema econòmic. La bona notícia és que, per a molta gent, aqueix sistema no està funcionant”.
El canvi climàtic ho canvia tot. I per un breu període de temps, la naturalesa d’aqueix canvi encara està en les nostres mans.
Aquest article s’ha publicat en La Marea. Traducció La Veu del País Valencià.
