Godella ovaciona l’òpera ‘La violació de Lucrècia’ de Berti

RedactaVeu / Godella

Les perllongades ovacions del dissabte 4 d’octubre i el diumenge 5 d’octubre varen ser la millor recompensa que varen poder arreplegar els artífexs de Tarquinius, l’arriscada i encertada adaptació de l’òpera The rap of Lucretia, de Benjamin Britten (música) i Ronald Duncan (llibret), que ha produït íntegrament la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Godella.

Dirigida per Tono Berti –tant l’escena com la dramatúrgia– la batuta del pianista godellenc Jorge Giménez, membre de l’Òpera Nacional de París, va permetre als 13 músics de l’orquestra de cambra creada per a l’ocasió reproduir els 17 instruments ensomniats per Britten. ‘Si Mahoma no va a la muntanya…

Hui dia ningú aposta per l’art, per la cultura però estic convençut que invertir en cultura és alimentar el futur, és creure en l’ésser humà –va afirmar el regidor de Cultura i Comunicació, Ferran Vilella–; “vàrem veure l’ocasió de produir aquest apassionant projecte i ens trobàrem amb les persones idònies, sense les qui, sens dubte, Això no hauria estat possible: Jorge i Tono”.

L’obra que es va representar al Capitoli, una adaptació de l’òpera original estrenada l’any 1946 a Anglaterra, amb llibret basat, alhora, en el llibre d’André Obey, Le viol de Lucrèce, va traslladar la Roma imperial a un lloc imprecís d’una època indeterminada en la qual dos cors, un de masculí (Yu Shao) i un altre de femení (Ilona Mataradze), varen encarnar a reporters de guerra i al personal sanitari d’un campament de refugiats dintre d’un conflicte bèl·lic ‘una manera de denunciar les agressions que totes les guerres han provocat al llarg de la història’, segons va explicar el director, Tono Berti.

La interpretació de Lucrècia (Marina Pinchuk) i de Tarquinius (Piotr Kuman) va malbaratar força i dramatisme; tots dos, acompanyats per un elenc d’actors amb Collatinus (Augusto Val), Junius (Sebastià Peris) i les infermeres assistents Bianca i Lucia (Carmina Sánchez i Myriam Arnouk) a qui varen acompanyar un nodrit grup d’actors figurants de la localitat amb els qui es va completar un repartiment exquisit que va transportar el nombrós públic de la serenitat a l’aflicció, de l’alegria a la tragèdia.

Els músics, molts d’ells formats en la fèrtil escola godellenca, inclòs el mateix director musical de Tarquinius, varen contribuir a narrar la fosca, caòtica, desbocada ràbia del príncep etrusc davant la casta Lucrècia.

Precisió en la interpretació musical

L’exigència tècnica de la interpretació musical va ser resolta amb immaculada precisió i va acompanyar fidelment a una escena que va merèixer un capítol apart. Els jocs de llums i l’esquemàtica concepció de Tono Berti varen crear l’atmosfera necessària perquè la crisàlide invertida de Lucrècia –engendrada en unes simples caixes blanques– acceptara el seu tràgic final.