La sessió plenària s’ha iniciat amb l’elecció del president de les Corts, en votació secreta. En la primera votació s’han comptabilitzat, a favor d’Alejandro Font de Mora, 48 vots, el mateix nombre de diputats del PP presents a l’hemicicle, ja que han faltat Alfonso Rus, José Ciscar, Maritina Hernández, Andrés Ballester, Miguel Zaragozá i Marcos Zaragozá.
Així mateix, s’han registrat 42 vots en blanc, la mateixa xifra que parlamentaris de l’oposició, davant l’absència de les socialistes Clara Tirado i Carmen Ninet.
D’aquesta manera, s’ha hagut de tornar a repetir la votació al no aconseguir la majoria absoluta requerida en la primera. Aquesta circumstància no estava prevista pel personal de la cambra, per la qual cosa s’ha produït un petit recés fins que han tornat amb més paperetes.
A la segona votació, on ja només es requeria majoria simple, s’ha repetit el mateix resultat. Després de ser proclamat president, cosa que ha provocat els aplaudiments des de la bancada ‘popular’, el nou president ha jurat el seu càrrec, i ha afegit: “Sembla que la meua especialitat és eixir a la segona”.
Font de Mora ha sigut cara i veu de l’Executiu autonòmic, ja que en 2003 i 2004 va ser conseller de Presidència. En el Consell també ha treballat com a conseller d’Educació, responsabilitat que va ocupar de 2007 a 2011.
Precisament, va ser en aquesta àrea on Font de Mora, que sempre va defensar la seua aposta per l’educació plurilingüe, va protagonitzar diverses polèmiques amb representants de la comunitat educativa, sobretot arran de la seua decisió d’impartir l’assignatura Educació per a la Ciutadania en llengua anglesa al País Valencià, una mesura que va acabar sent anul·lada pels tribunals.
Font de Mora va tenir també problemes amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), ja que va ser molt criticada pels grups de l’oposició la seua entrada en la seu de l’organisme consultiu per a llegir un comunicat del Consell en el qual s’advertia de les possibles conseqüències jurídiques que tindria aprovar un dictamen de la institució sobre la denominació i entitat del valencià, que, en la pràctica, reconeixia que hi ha dues denominacions igualment legals per a designar la llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, i la de català.
