‘’Mestres de ciutadania: Broseta, Lluch i Tomás y Valiente’

RedactaVeu / València

Sobre l’aportació d’aquests tres rellevants professors i destacats polítics, i partícips en primer pla de la construcció de la democràcia, se sustenta aquesta exposició en què la Universitat de València ha treballat els últims tres anys.

L’exposició, de la qual és comissari el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València Marc Baldó, aplega imatges d’una trentena de fotoperiodistes, entre els quals hi ha Penalba, Toni Paricio i l’Agència EFE, obres de l’Equipo Realidad i l’Equipo Crónica, documentació de la Junta Democràtica, el Consell Democràtic del País Valencià i la Taula de Forces Polítiques i Sindicals, documents universitaris acadèmics (notes, textos mecanografiats) i polítics (declaracions reivindicant una universitat democràtica), o d’activitats culturals de quan eren estudiants (revistes, cartells).

S’han realitzat entrevistes a 35 persones (més de 50 hores d’enregistrament) amb fills (Pablo Broseta, Rosa Lluch i Carmen Tomás y Valiente), companys d’universitat i política, i historiadors (Josep Fontana, Santos Juliá), sociòlegs especialitzats en l’estat del benestar (Ana Guillén), juristes (María Emilia Casas i Pascual Sala, expresidents del Tribunal Constitucional), periodistes (María Consuelo Reyna, exdirectora de ‘Las Provincias’, Lluís Foix, exdirector de ‘La Vanguardia’) i ciutadans (el militant de Comissions Obreres Dionisio Vacas). Unes entrevistes que s’han realitzat a diverses ciutats, a més de València. Així, s’ha viatjat a Madrid, Barcelona, Sevilla i Oviedo per contactar amb els interlocutors. Les entrevistes estan disponibles a través de la pàgina web http://mediauni.uv.es/mestresciutadania

– Manuel Broseta va ser un dels “degans demòcrates”, nom amb què es coneixen els qui es van oposar a expedients i arbitrarietats dels serveis secrets de l’estat; va redactar els Estatuts de la Universitat de València en el marc de la Llei General d’Educació i va presidir la Junta Democràtica del País Valencià.

– Tomás y Valiente també es va comprometre amb la democratització quan era catedràtic de Salamanca, on va coincidir amb l”affaire’ Tierno; posteriorment també a ell, el 1974, se li va obrir expedient.

– Ernest Lluch va ser separat de la Universitat de Barcelona quan era no numerari el 1968, va reingressar a la Universitat a València el 1970 com a agregat, va ser vicedegà i va formar un grup d’universitaris d’orientació socialista, va ser fundador del PSPV i del Consell Democràtic del País Valencià, motiu pel qual va ser detingut (‘els 10 d’Alaquàs’) i processat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP).