Sergi Tarín estrena el documental sobre la resistència al Cabanyal

RedactaVeu / València.

Més de dues-centes persones van omplir anit la sala de l’Ateneu Marítim on es va projectar per primera vegada ‘Abril al Cabanyal. Crònica viva d’una resistència’, documental del periodista i col·laborador de La Veu, Sergi Tarín. Molts dels protagonistes de la cinta estaven entre el públic que va aplaudir amb ganes i emoció en finalitzar la pel·lícula.

En la presentació van intervenir Faustí Villora, portaveu de Salvem el Cabanyal, l’advocada de la Plataforma, Adelina Serna i el director Sergi Tarín. Aplaudiments de diversos minuts van acompanyar les escenes finals. Molts dels veïns es van emocionar en veure moments recents de la història del barri sobre la pantalla.

Ningú va abandonar la sala malgrat els problemes tècnics que van interrompre la projecció durant una bona estona, però el col·loqui que estava previst va haver de ser suspès. La cinta torna a projectar-se aquest dissabte, 1 de novembre, a les 21:45 en l’Excorxador, carrer San Pere, 27, dins de les Jornades Portes Obertes, certamen artístic que s’organitza en les cases dels veïns.

_{Adelina Serna, Faustí Villora (centre) i Sergi Tarín.}

Símbol de resistència

‘Abril al Cabanyal. Crònica viva d’una resistència’ relata la cronologia vertiginosa i laberíntica de les maniobres legislatives de l’alcaldessa Rita Barberà i Francisco Camps, llavors president del Consell, així com la campanya cívica dels veïns mobilitzats en el carrer i els jutjats, segons arreplega Toni Martínez en La Marea.

Tarín recorda aqueixos dies com si foren hui. “Es vivien amb intensitat les 24 hores del dia, des de les 7:00 del matí, quan arribaven els primers avisos d’enderrocaments, els veïns alertaven per missatges si veien tanques, o que havien retirat cables de la llum”. Però sens dubte el dia que més el va marcar va ser el 8 d’abril, quan es produeixen les càrregues policials més fortes. “És quan els veïns denuncien brutalitat policial, i just el mateix dia en el qual els policies locals amplien el seu atestat per a portar als jutjats els veïns, i inclouen Faustí Villora per donar puntades i Mònica Oltra per desobediència”, explica Tarín. “Durant dos anys i mig han mantingut suspesa una diputada que els ha sigut incòmoda i una persona que representa la lluita de Salvem el Cabanyal i és una persona amb molta força, una capdavantera indígena natural”, sentència.

El documental té dues parts. La primera se centra en l’aprovació de l’Ordre del Ministeri de Cultura de 29 de desembre de 2009 que prohibeix els enderrocaments. A continuació hi ha un salt temporal en el qual s’analitza l’aprovació del Decret Llei per part de la Generalitat per a seguir amb la destrucció del barri, les manifestacions, les maniobres en les Corts per a crear un conflicte de competències i la visita d’Ángeles González Sinde, llavors ministra de Cultura, al barri, que és boicotejada pels regidors municipals del PP. La segona part se centra en els dies 6 i 8 d’abril de 2010 i el judici de desembre de 2012.

Sobre la situació actual del Cabanyal, Tarín recorda que tant l’Audiència Nacional com el Tribunal Suprem han donat la raó als veïns i “la via judicial està tancada”. “L’única cosa”, postil·la el documentalista, “que pot fer Rita és el que ha fet, modificar el PEPRI (el pla urbanístic per al barri) amb uns colps de maquillatge i pressionar Rajoy perquè el Ministeri de Cultura emeta una ordre dient que no hi ha espoli, però seria quelcom trampós, en el fons és una estratègia perquè l’alcaldessa arribe viva a les eleccions“.

‘Abril al Cabanyal. Crònica viva d’una resistència’ ha sigut possible gràcies a la contribució de 200 mecenes a través d’una campanya de crowdfunding realitzada durant la primavera de 2013. A més, ha comptat amb el suport de Salvem el Cabanyal, l’Associació de Veïns del Cabanyal-Canyamelar, l’editorial Mitjana Vaca i la productora Info Televisió. Les persones interessades en adquirir un exemplar poden contactar amb l’autor a través del mail [email protected].