EP / València.
Investigadors de la Universitat CEU Cardenal Herrera han combinat per primera vegada l’empelt de cèl·lules mare de medul·la òssia en el teixit cerebral amb l’ús d’un potent antioxidant, l’àcid lipoic, per millorar la neuroregeneració dels teixits danyats després d’una lesió cerebral.
Aquesta nova estratègia terapèutica per reparar el dany cerebral, que combina la teràpia cel·lular amb el tractament farmacològic, ha mostrat resultats “especialment positius” en el desenvolupament de nous vasos sanguinis o angiogènesi a zones danyades del cervell adult en models experimentals animals, un procés “imprescindible” per la recuperació dels teixits neuronals lesionats, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.
L’estudi ha sigut desenvolupat pel Grup de Recerca en Neuroprotecció i Neurorreparació de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, sota la direcció del professor José Miguel Soria, i amb la col·laboració del Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (CABIMER) de Sevilla, i la Fundació Oftalmològica del Mediterrani, de València.
Basant-se en els estudis precedents de l’equip de recerca del professor Soria sobre l’eficàcia neurorregeneradora de l’àcid lipoic, en aquest estudi s’ha dissenyat una nova estratègia reparadora del dany cerebral, que ha combinat l’empelt en el cervell de rates adultes de cèl·lules mare obtingudes de medul·la òssia, amb l’administració d’aquest potent antioxidant.
Altres malaties
L’àcid lipoic, emprat ja en el tractament de malalties degeneratives com l’esclerosi múltiple o la neuropatia diabètica, ha demostrat en estudis previs a la CEU-UCH, dirigits pel doctor Soria, la seua capacitat d’incrementar la producció de nous vasos sanguinis, “accelerant la resposta immune del cervell després d’una lesió i afavorint la restauració dels teixits danyats”.
Per la seua banda, les teràpies amb cèl·lules mare de medul·la òssia antòlogues s’han emprat en diversos estudis precedents i han registrat millores funcionals després del dany cerebral. Per açò, aquest estudi va plantejar combinar ambdues teràpies, cel·lular i farmacològica, per avaluar els seus resultats en aplicar-les conjuntament.
Nous vasos sanguinis
Sols huit dies després de l’aplicació d’aquesta nova teràpia combinada es va produir l’aparició de la angiogènesi, és a dir, la formació de nous vasos sanguinis en el teixit neuronal tractat. Segons ha apuntat el professor José Miguel Soria, “les cèl·lules mare de medul·la òssia trasplantades desapareixen del teixit cerebral tractat als 16 dies del seu empelt, però la capacitat de regeneració cel·lular persisteix a la zona danyada, on es segueix estimulant la proliferació de noves cèl·lules”.
És a dir, la reconstrucció dels teixits “respon a l’aparició de cèl·lules noves al cervell tractat, sorgides gràcies al trasplantament d’aquestes cèl·lules mare, la qual cosa demostra l’eficàcia regenerativa de la nova teràpia combinada”.
A l’estudi s’ha pogut comprovar també com els nous vasos sanguinis sorgits després del tractament creixen en direcció a la zona cerebral danyada, “actuant com a bastides per la migració de noves cèl·lules de micròglia cap a ella, contribuint eficaçment a regenerar la regió afectada per la lesió”, ha descrit Soria.
“Aquesta alta activitat angiogènica resultat de l’ús de tots dos tractaments -afig- és crucial per a una recuperació eficaç del dany cerebral, perquè en els models animals estudiats, aquells amb una major densitat de vasos sanguinis regenerats tenen millors progressos en la recuperació de les funcionalitats afectades per la lesió”, ha incidit.
Atés que el dany cerebral és una de les principals causes d’incapacitació i mortalitat als països desenvolupats, sobretot en xiquets i adolescents, l’equip investigador es mostra “especialment esperançat” amb els bons resultats de la combinació d’ambdues teràpies.
“La combinació d’antioxidants com l’àcid lipoic amb cèl·lules mare de medul·la òssia ha demostrat ser una nova estratègia de reparació eficaç”, conclou, per la qual cosa tenen previst el desenvolupament de futurs treballs en teràpies combinades similars.
El professor José Miguel Soria López, membre del departament de Ciències Biomèdiques de la CEU-UCH, és l’investigador principal d’aquest equip, integrat pels professors d’aquesta universitat valenciana María Ángeles Esparza, Iván Zipancic, Sara Paradells i Beatrice Golin.
A més, en aquest estudi han comptat amb la col·laboració del professor Francisco Bosch del grup de recerca en mecanismes fisiopatològics i de protecció en malalties oculars de la CEU-UCH i amb la col·laboració dels investigadors del Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (CABIMER) María Magdalena Martínez-Llosa i Manuel Álvarez Dolado.
