El 17 de Desembre de 1999 l’Assemblea General de l’ONU va declarar cada 25 de Novembre Dia internacional de Lluita per l’Eliminació de la Violència Contra les Dones.
Doncs bé, després de 15 anys, aquesta violència no solament no ha disminuït, sinó que cada dia creix, adquirint diverses formes quin d’elles més cruel i canalla.
I és que estem vivint i patint un sistema que en les seues entranyes porta el germen de la violència, l’explotació, la guerra, l’opressió, l’espoli i el genocidi. Un sistema, que històricament he fet del masclisme el seu braç armat, amb el propòsit de mantenir a la dona doblegada, de genolls, vençuda, para d’aquesta forma fer-la més dúctil i submisa en el seu paper de corretja de transmissió davant els dogmes i mandats religiosos, socials i econòmics.
Cal recordar que gràcies a les mobilitzacions, les lluites, i les reivindicacions que milers de dones duem a terme durant les últimes dècades del passat segle, vam poder arrabassar-li al sistema alguns drets de mínims; drets que aquest govern d’ultradreta, neoliberals, hereus del feixisme franquista ens està robant sense el menor rubor, davant la sorpresa estupefacta i la passivitat idiotitzada de milions de ciutadans i ciutadanes.
Com diu Nancy Fraser, acadèmica feminista nord-americana, “En un cruel gir de la ‘destinació’, em tem que el moviment per a l’alliberament de les dones s’haja acabat embullant en una ‘amistat perillosa’ amb els esforços neoliberals per a construir una societat de lliure mercat.
“El que podria explicar el perquè les idees feministes, que en el passat van formar part d’una visió radical del món, s’expressen cada vegada més en termes d’individualisme”. Aquest és un moviment que si abans prioritzava la solidaritat social, ara aplaudeixen les dones empresàries, caps d’Estat, Militars, etc. Encara que en aquestes professions es practiquen els mateixos papers, i es defensen mateixos VALORS que dicta l’Estat Masclista i patriarcal. Segueix dient Nancy: “El que s’amaga darrere d’aquest gir és un canvi radical en el caràcter del capitalisme. L’Estat regulador del Capitalisme, de l’era de postguerra, després de la 2a Guerra Mundial, ha donat pas a una nova forma de Capitalisme desorganitzat, globalitzat i neoliberal. La segona ona del feminisme va emergir com una crítica del primer, però s’ha convertit en la sirventa del segon”.
En les diferents èpoques de crisi econòmica que històricament ens assoten, som les dones les que més patim les conseqüències de tanta penúria, empobriment i sobreexplotació, esmorteint l’impacte del bàrbar efecte de tantes retallades en recursos i serveis, i davant el total desmantellament de les diferents cobertures socials.
Cada tres minuts una dona és violada en el món. Cada 18 segons una altra dona és colpejada dins de la llar per la seua parella. Ens oprimeix un sistema capitalista, Imperialista i Patriarcal, que no permet que siguem lliures i iguals. Un sistema que res ens donarà per les bones. És per açò que hem de prendre consciència de la nostra situació, i alçar-nos, lluitar contra ell, combatre’l i eliminar-lo de la faç de la Terra, per a per fi poder ser lliures en món nou, sense amos ni serfs, sense opressors ni oprimits, sense diferències entre races, nacionalitats, color o creences, i en igualtat de condicions, entre homes i dones. Un món on cap dona, siga colpejada, violada, traficada, explotada en el seu lloc de treball, ni raptada, torturada i humiliada en un antre de prostitució. Per fi, un dia, on impere la Justícia, la fraternitat, la solidaritat i la igualtat.
Francisca Lorenzo Rodríguez
