D’altra banda, l’AVL ja va avançar el greu perjudici que comportaria per a la llengua la desaparició de la ràdio i la televisió pública valencianes. “Tal com assenyalàrem en aquells moments, la connexió entre totes les poblacions d’un territori s’estableix a través dels mitjans de comunicació audiovisuals”.
El desequilibri entre les dos llengües cooficials és hui més evident que mai. L’existència d’uns mitjans públics en valencià és un dret fonamental, un servei públic i un procediment de normalització i dignificació de la llengua pròpia, la qual, per manament legal, ha de ser fomentada i protegida.
Per totes aquestes raons, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua “reafirma que la decisió de liquidar Radiotelevisió Valenciana ha tingut conseqüències gravíssimes per a vertebrar el nostre territori i per a recuperar plenament l’ús social del valencià”.
Hui, coincidint amb l’aniversari del tancament, l’ens normatiu torna a reclamar l’existència de mitjans públics en valencià, sostenibles i de qualitat. Els errors del passat no es poden tornar a repetir. La nostra llengua, el principal símbol d’identitat dels valencians, ha de quedar salvaguardada independentment del signe o color polític del govern de la Generalitat.
