Jesús Moreno, és extreballador de RTVV i un dels directors de “12.19 Temps de silenci”, que s’estrena avui a les 8 del vespre al saló d’actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de València i s’emetrà diumenge a les 10 del vespre al programa 30 minuts de TV3. Parlem amb ell sobre el documental i com va afectar el tancament de RTVV:
1. Què us porta a fer un documental sobre el tancament de RTVV?
Perquè vam sentir la necessitat d’expressar el que havíem vist i la injustícia del tancament. Pensàvem que que calia crear una vacuna que ens permetés curar la malaltia de les televisions públiques. Volem que el nostre testimoni serveixi per a altres televisions.
2. A partir de les més de 30 entrevistes que conté el documental, què creieu que es va fer malament a RTVV?
Tothom recorda els últims quatre anys, quan la pressió i la manipulació era més greu, però també s’han fet moltes coses bé. Què s’ha fet malament? La gestió econòmica, la manipulació i la gestió de personal.
3. Quines males pràctiques destaquen en la gestió de RTVV?
Crec que ja en l’època del PSOE anava malament. La contractació de programes no s’ha fet mai seguint els criteris d’una oferta pública, valorant les diferents propostes. Sempre han estat encàrrecs directes a certes productores que han derivat a tractes de favor. La ingerència política i la manipulació feia que RTVV no parlés el llenguatge de la gent. Quan t’aproximes a la realitat i parles el seu mateix llenguatge la gent reacciona perquè vol una televisió que sigui propera.
4. Després d’un any del tancament, com s’ha vist afectada la realitat dels valencians?
Hi ha un buit molt gran, pots parlar en qualsevol persona de qualsevol ideologia política i tothom coincideix en el mateix: cal un mitjà públic. La comunitat valenciana està silenciada a l’estat espanyol i a nivell internacional. Hi havia males praxis i, sobretot, els últims anys però l’audiència també havia valorat abans el que es feia a Canal9. Els informatius només eren una part de totes les coses que es feien com retransmissions esportives, sèries en valencià que eren líders d’audiència, altres programes de ficció que han estat premiats… i no només informatius manipulats.
5. Què n’hem après de Ràdio Televisió valenciana?
Una televisió pública de qualitat i en valencià és necessària. La ingerència política no pot marcar l’agenda d’una ràdio o una televisió. A vegades, cal dir prou ja que les coses s’han de fer per respecte a l’audiència perquè som un reflex del que passa a la societat. Ja sabem que la política, de vegades, no sap comportar-se i estira més el braç que la màniga.
6. Quin missatge voleu transmetre a través de “12.19 Temps de silenci”?
Hem fet un reportatge polièdric. Hi ha moltes veus crítiques, veus autocrítiques de gent que treballava a la televisió, la dels nostres directius, personalitats del món del periodisme de la comunitat valenciana, veus de la docència, del territori espanyol. El ciutadà podrà treure les seves pròpies conclusions però no podem muntar una televisió per a un govern. No podem muntar TeleRus, ni TeleFabra, hem d’aprendre que una televisió pública és possible al marge de la política.
Notícia publicada a Racó català
