Montgó, la major catàstrofe mediambiental de l’any del País Valencià

Verònica Fernández / Dénia / Xàbia

El passat dia 11 de setembre es registrava un greu incendi al Parc Natural del Montgó i voltants, que sembla va ser intencionat. Un total de 444 hectàrees, de les quals 418 eren forestals, resultaren afectades pel foc. Es tracta de la major catàstrofe mediambiental registrada enguany al País Valencià, així com ‘un dels incendis més devastadors dels últims temps“.

De fet, el Montgó és un parc emblemàtic del País Valencià amb una extensió de 2117.68 hectàrees, que es troba a la comarca de la Marina Alta, alçant-se entre les planes confrontants d’Ondara-Dénia, Xàbia-Gata de Gorgos, i que va ser declarat Parc Natural en l’any 1987 pel seu gran valor paisatgístic i ecològic.

Aquest incendi ha eliminat temporalment la part aèria de la vegetació i ha alterat la part superficial dels sòls. Açò condiciona els processos erosius i hidrològics, influint en el cicle de l’aigua i en l’evolució dels ecosistemes.

Quan el sòl perd part de la seua funcionalitat, s’altera el cicle hidrològic, el cicle del nitrogen, el cicle del carboni i el reciclatge dels materials orgànics i processos d’erosió. L’erosió hídrica del sòl és un procés extraordinàriament actiu en els sòls afectats pels incendis forestals, ja que s’elimina la capa de cendres i l’horitzó orgànic, que és una de les reserves més abundants de nutrients. Aquesta erosió hídrica és elevada en els mesos amb elevada possibilitat de pluges torrencials (Novembre i Desembre) i en les zones amb major pendent, com és el cas del barranc de Malonda i Lloma del Castanyar, a Dénia, i l’àrea situada sobre el port de Xàbia que arriba fins el Cap de Sant Antoni. Per això, les pluges registrades aquest cap de setmana suposen una greu amenaça per a la recuperació i regeneració d‘aquest valuós ecosistema natural.

Foto: Paisatge del Montgó, abans i després de l’incendi.

Dins de les masses arbòries mediterrànies, entre elles les del Montgó, destaquen les compostes per Pinus halepensis comunament conegut com Pi carrasco i d’endemismes com el Carduncellus dianius, herba de ferradura (Hippocrepis valentina), l’escabiosa rupestre (Pseudoscabiosa saxatilis), la Sanguisorba ancistroides o la Sarcocapnos saetabensis, amb un total de 650 espècies de flora.

Danys sobre la vegetació i les aus

A més del dany visible que s’ha produït sobre la vegetació, hi ha que destacar la pèrdua d’hàbitat de milers d’aus que aprofitaven aquests arbres per niar (Carboner comú (Parus major), Carbonero garrapinos (P. ater), Herrerillo (P. cristatus), Currucas (Silvia ssp.), o els Piquituertos (Loxia curvirostra)). Els pins que han sobreviscut als incendis poden albergar al Cárabo (Strix aluco).

Carduncellus dianius.

Cárabo.

Com bé ha assenyalat Ecologistes en Acció-Agro, és millor que no es realitzen campanyes de plantacions deixant que la vegetació afectada es recupere “per sí mateix”, per a evitar l’entrada de gent i de maquinària pesada que puga danyar molt més el territori. Si en un parell d’anys la zona no es recupera, especialistes en la matèria haurien de realitzar informes tècnics per intervenir sobre la zona de forma adequada.

Sarcocapnos saetabensis.

A més, s’ha indicat la importància de recuperar els serveis de vigilància, prevenció i gestió del parc que la Conselleria de Infraestructures, Territori i Medi Ambient ha suprimit.

Caòtica gestió de la UME i falta de medis i personal

Diputats de Compromís i del PSOE, entre altres formacions de l’oposició, han criticat la “caòtica i desorganitzada” gestió de la Unitat Militar d’Emergència (UME), a més de la falta de medis i personal dedicats a la prevenció i extinció de incendis.

Per últim, s’ha d’investigar si la Llei Estatal de Montes (Llei 3/1993) serà modificada com pretén el PP per a permetre construir sobre el sòl cremat. Segons va publicar el BOE el 27 de Juny de 2014, aquesta llei assenyala que el canvi d’ús és possible si abans que es produïsca un incendi existeix un instrument de plantejament aprovat o pendent d’aprovació, sempre que “ja haguera sigut objecte d’avaluació ambiental favorable o, de no ser aquesta exigible, si ja haguera sigut sotmès al tràmit d’informació pública”.

En aquest link podeu observar com ha quedat la zona que va ser afectada per l’incendi.

70.000 firmes per Salvar el Montgó

Desprès de la catàstrofe que va reduir a cendres el parc natural, una petició dirigida a la consellera Bonig per Salvar el Montgó ha recollit fins el moment prop de 70.000 firmes en Change.org per tal de reclamar la presentació pública d’un pla de futur abans de 2015 i d’un document per a la reforestació del parc natural abans de les eleccions. La ciutadania del País Valencià ja s’ha manifestat. Ara el futur d’aquest valuós patrimoni natural està en bona part en mans de l’Administració.