RedactaVeu / Europa Press / Madrid
Científics de la Universitat de Manchester han identificat la forma més eficient de produir núvols més reflexius al sol, en un intent per combatre el canvi climàtic.
Marine Cloud Brightening és un mètode de geoingenieria reversible proposat per mitigar l’augment de les temperatures globals. Es basa a impulsar una fina boira de partícules de sal a l’alta atmosfera per augmentar l’albedo dels núvols (la quantitat de llum solar que reflecteixen cap a l’espai). Açò aconsegueix reduir les temperatures a la superfície, ja que menys llum solar arriba a la Terra.
Els núvols es formen quan les gotes d’aigua es reuneixen amb pols o altres partícules a l’aire. L’augment de la quantitat de partícules de sal a l’atmosfera permet que es formen més d’aquestes gotetes d’aigua, per la qual cosa els núvols es fan més densos i per tant més reflectors.
Un nou treball, publicat a la revista Philosophical Transactions de la Royal Society A, ha considerat quatre maneres diferents d’aconseguir partícules al cel, per comparar la seua eficàcia. Els investigadors van trobar que una tècnica anomenada ‘Rayleigh Jet’ va demostrar ser la millor.
Dolls llançats des de bucs
Nomenada per Lord Rayleigh, que va proporcionar la teoria, la tècnica es basa en la polvorització d’un doll fi d’aigua que es trenca en petites gotes al cel. Les gotes de líquid s’evaporen ràpidament, deixant després de si només les partícules de sal. Aquestes partícules, diuen els autors de l’estudi, podrien ser generades per bucs especialment construïts que podrien viatjar pels oceans del món polvoritzant partícules de sal a l’aire perquè es mantingueren durant diversos dies fins que tornaren a la Terra en forma de pluja.
Estudis previs han optimitzat la grandària de les partícules de sal necessàries per produir el millor augment de reflectància del núvol, però no han tingut en compte la quantitat d’energia que la tècnica podria necessitar i quant costaria la seua operació. Aquest nou estudi, realitzat per equips de les universitats de Manchester, Washington i Edimburg, va abordar aquesta qüestió.
Augment de la reflexió d’un 5%
Els investigadors van provar cada tècnica i van comprovar que hi havia un augment en la reflexió d’un 5%, una xifra que podria combatre els efectes previstos dels nivells d’augment de diòxid de carboni durant la resta d’aquest segle. Llavors, van observar la quantitat d’energia que consumirien en cada cas.
Els científics diuen que el mètode de doll de Rayleigh podria produir l’efecte desitjat amb 30 megawatts d’energia, quasi la mateixa energia que produeixen dos grans bucs.
Paul Connolly, de l’Escola de la Terra, l’Atmosfera i Ciències Ambientals de la Universitat de Manchester, va dir: “Pot ser molt intensiva a produir energia per propulsar aigua a l’alta atmosfera, i l’energia requerida mai havia sigut realment provada. Optimitza les mesures de les partícules de sal per produir el canvi necessari en la reflectància al núvol amb una menor despesa d’energia”
“No estic recomanant que utilitzem qualsevol d’aquestes tècniques ara, però és important saber la millor manera d’utilizar-les en cas de ser necessari. Si no es fa cap progrés per reduir els nivells de CO2, les tècniques de geoingenieria podrien arribar a ser necessàries per prevenir augments perillosos de la temperatura global”.
