La CHJ advertia a la Direcció General de Qualitat Ambiental del risc que suposava concedir l’AAI a l’empresa Reyval, “ja que existien antecedents d’infraccions en els abocaments” i va condicionar la concessió de l’autorització a la realització dels tres piezòmetres per portar un adequat control i demanava “que per part d’aquesta Conselleria -Medi Ambient- s’extremaren els sistemes de vigilància”, segons ha informat aquest col·lectiu ciutadà.
D’acord amb la plataforma, les conclusions de l’informe “no poden ser més clarificadores a l’hora d’establir responsabilitats pel que fa a la contaminació de les aigües subterrànies dels piezòmetres analitzats”.
A l’informe s’assenyala que el que s’exposa “és una llarga història d’episodis de contaminació” denunciats per Seprona, per la CHJ i per l’Ajuntament de l’Alcora, que han donat lloc a actuacions sancionadores de la Conselleria de Medi Ambient, a més d’una sèrie d’informes sobre documents tècnics parcials que no s’ajusten a la realitat existent en la instal·lació.
L’abocament més significatiu, segons ʹNo a la Contaminacióʹ, és el detectat el 15 de febrer de 2011. Es van mesurar nivells de plom i seleni molt semblants als detectats ara en les analítiques dels piezòmetres realitzats. El juny de 2012, els nivells de bor, zinc i níquel estaven molt per damunt de la normativa vigent en aquell moment.
Sobre aquesta qüestió, ha assenyalat que la majoria dels residus gestionats per la mercantil provenen de la indústria rajolera i esmaltera, per la qual cosa, la majoria dels possibles abocaments al subsòl per part de Reyval eren d’aquests residus, amb plom i seleni, a més d’altres compostos com el bor o zinc, característics de la composició química de molts esmalts i pigments ceràmics. Residus perillosos, els quals han gestionat des de fa 20 anys a la planta de Reyval.
‘No a la Contaminació’ ha destacat que l’informe de la CHJ de 20 de maig de 2011, -on s’inclou una valoració dels abocaments de domini públic i d’altres que, de manera repetida, s’han anat produint al llarg dels anys de gestió de residus de l’empresa Reyval-, “és clar i contundent respecte a la part de responsabilitat en els nivells de metalls pesants en els piezòmetres detectats en l’analítica”. El col·lectiu ha recalcat que la Justícia “ha de determinar si aquesta responsabilitat és penal i mereix càstig”.
