Es tracta d’un pi roig (Pinus sylvestris), batejat amb el nom de ‘Pino Vicente’ en honor a l’agent mediambiental que va impedir la seua tala per a aprofitament forestal en la dècada dels seixanta, quan al tronc ja s’havia marcat el senyal que el classificava com a pi de fer fusta. La seua edat sobrepassa els 250 anys, mesura 14 metres d’altura, 17 de perímetre de copa i gairebé 4 de perímetre basal.
El ʹPino Vicenteʹ s’eleva en una zona de gran altitud, ubicada en una lleu depressió del terreny d’una muntanya que supera els 1.750 metres d’altitud, i on els hiverns porten forts vents i neu abundant. Es troba concretament en una microreserva de flora, acompanyada d’àmplies taques de sabina baixa i altres espècies, com ginebres, farigola o orquídies.
La seua zona d’assentament solia col·locar-se per a la sembra de cereal. Tot i això, el final de les pràctiques agrícoles, ha propiciat en les últimes dècades un deteriorament de l’hàbitat de ʹPino Vicenteʹ, en la mesura que les formacions arbòries que l’agricultura mantenia desplaçades han anat colonitzant l’espai del pi. Per aquest motiu, la Conselleria de Medi Ambient ha elaborat un pla d’actuació juntament amb el Servei de Microreserves i el d’Arbrat Monumental.
Així, durant el mes de febrer passat es va portar a terme el condicionament de l’àrea circumdant a ʹPino Vicenteʹ, i la Brigada de Conservació i Manteniment del Parc ha culminat la feina de desbrossament i aclariment de les espècies vegetals que rivalitzaven als seus voltants.
