Diari La Veu del País Valencià
Les rutes pirinenques dels Jueus ‘perseguits i salvats’
L. Part / València

Durant la II Guerra Mundial, milers de persones de cultura jueva van arribar a Catalunya creuant les muntanyes pirinenques, fugint de la barbàrie i l’horror nazis. Unes rutes d’evacuació resseguides per famílies senceres en unes condicions de duresa extrema. Moltes d’aquestes persones van salvar la vida gràcies a l’ajut i l’empara de ciutadans anònims de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, i l’Aran.

Per creuar els Pirineus, la tasca més perillosa i especialitzada de les que portaven a terme els grups encarregats de les evasions, es comptava amb la participació dels guies, també coneguts com a passadors, o “passeurs” a França.Els g uies catalans eren majoritàriament persones nascudes o residents als Pirineus, coneixedores del medi, dels camins i de la seua gent i, per tant, adequades per desenvolupar una tasca arriscada i exigent des del punt de vista físic.

Gendarmes francesos i guàrdies civils espanyols a la frontera. © Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

És tractava de persones com ara Juanito Peremartí. De ben jove es dedicava a cuidar el ramat de vaques de la família al Portilhon. En el següent vídeo, Juanito parla conta com els passadors francesos li donaven diners per acompanyar grups de refugiats fins al poble, i també parla del que passava quan els detenien i els deportaven.

>

Hotel franco-espanyol. © Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

El pas clandestí dels Pirineus

El 30 de gener de 1933 Adolf Hitler és nomenat canceller d’Alemanya. El nacionalisme i l’antisemitisme s’havien obert pas en un país traumatitzat per la seva derrota a la Primera Guerra Mundial i pels efectes de la crisi econòmica de 1929. El NSDAP inicià la persecució dels seus enemics polítics i dels jueus. Abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, milers de jueus alemanys, austríacs i txecoslovacs aconseguiren refugiar-se a França, Holanda, Bèlgica i Palestina.

La situació dels jueus que s’havien refugiat a França canvia al juny de 1940, després de la signatura de l’armistici francoalemany. Per iniciativa del govern de Vichy passen a ser considerats enemics i s’ordena que siguen internats en camps. Els més previnguts decidiren refugiar-se a Suïssa o emigrar a Amèrica, Palestina o als Estats Units des de ports francesos o des de la Península Ibèrica.

Paral•lelament, les muntanyes pirinenques esdevingueren el lloc de fugida i salvació d’aquells que fugien de la persecució. La immensa majoria utilitzaren la Península Ibèrica com a lloc de trànsit per desplaçar-se fora d’Europa. Per tal de fer més segura i ràpida la seua fugida, s’organitzà una estructura de suport basada en les xarxes d’evasió tutelades pels serveis secrets aliats i organitzacions de resistència jueva. El Principat d’Andorra hi tingué un destacat protagonisme, com també el pas clandestí dels Pirineus, on s’integraren nombrosos guies catalans.
Així, als Pirineus de Lleida són nombrosos els escenaris del pas dels refugiats jueus, tant per duanes com per rutes de fugida. Els primers evadits jueus arribaven a les dues duanes establertes a la demarcació de Lleida, com ara la d’EthPònt de Rei, a la Val d’Aran, i la de la Farga de Moles, a l’Alt Urgell. Pel que fa les rutes de fugida, es tractava de camins de muntanya, únicament transitables a peu, que enllaçaven França i Andorra amb les comarques del Pirineu de Lleida (en aquest enllaç es detallen, ordenades per comarca, les rutes més utilitzades).
Carretera del port d’Eth Portilhon.©IEI.
Quatre rutes senyalitzades

‘Perseguits i salvats’ ha permés recuperar i senyalitzar les rutes d’evasió dels refugiats jueus a través del Pirineu de Lleida que transcorren per les comarques de la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Aquestes rutes ofereixen al visitant la possibilitat de descobrir la singularitat del patrimoni natural, paisatgístic i arquitectònic de les comarques de Lleida; així com també, les activitats econòmiques, socials i culturals de cadascun dels territoris per on discorren. A les comarques de Lleida són diversos els escenaris del pas dels refugiats jueus que fugien de la persecució nazi. En aquest enllaç es descriuen els escenaris per localitats i comarca.
La Diputació de Lleida ofereix al visitant explicacions de les rutes d’evasió pel Pirineu de Lleida i un índex de rutes senyalitzades. L’explicació històrica es complementa amb mapes per a una millor ubicació dels topònims citats i amb fotografies il•lustratives del principals escenaris històrics. (Mapa en pdf en aquest enllaç).

Testimonis

Conxita Mestre (1935). El seu pare era el propietari de la serradora de Pontaut, a pocs metres del pas fronterer de Pont de Rei, a la Val d’Aran. Conxita parla de l’arribada massiva de refugiats a la frontera de Pont de Rei, l’ajuda a aquells que creuaven la frontera clandestinament i el suïcidi de molts dels que eren deportats a França des de la Val d’Aran.

>

Irene Boya (1929). Era veïna de les dependències de l’administrador de duanes de Les. Irene ens parla de l’acollida d’una família jueva a casa seva i de com el poble de Les en va acollir moltes més davant l’arribada massiva de refugiats.

>

Josefa Busquet (1931) i Pilar Busquet (1934) són dues germanes que parlen de la família d’evadits que van acollir a la seua casa de Les i de com l’Ajuntament va demanar a moltes cases que ajudaren a tots aquells que arribaven al poble.

>

‘Perseguits i salvats’ és, en defitiniva, un projecte local de projecció internacional que a la pràctica representa la recuperació de les rutes catalanes de fugida del poble jueu durant la Segona Guerra Mundial. Al mateix temps, vol ser un homenatge a la gent anònima i compromesa, i un reconeixement a la solidaritat entre dos pobles, el jueu i el català, amb moltes concomitàncies històriques i socioculturals. Una encertada iniciativa de la Diputació de Lleida, al temps que una interessant proposta per al visitant de promoció turística del Pirineu lleidatà per la qual “Tornem pel record als vells passos d’aquest camí” (Salvador Espriu).

Comparteix

Icona de pantalla completa