Durant la II Guerra Mundial, milers de persones de cultura jueva van arribar a Catalunya creuant les muntanyes pirinenques, fugint de la barbàrie i l’horror nazis. Unes rutes d’evacuació resseguides per famílies senceres en unes condicions de duresa extrema. Moltes d’aquestes persones van salvar la vida gràcies a l’ajut i l’empara de ciutadans anònims de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, i l’Aran.
Gendarmes francesos i guàrdies civils espanyols a la frontera. © Servei d’Audiovisuals de l’IEI.
>
Hotel franco-espanyol. © Servei d’Audiovisuals de l’IEI.
El 30 de gener de 1933 Adolf Hitler és nomenat canceller d’Alemanya. El nacionalisme i l’antisemitisme s’havien obert pas en un país traumatitzat per la seva derrota a la Primera Guerra Mundial i pels efectes de la crisi econòmica de 1929. El NSDAP inicià la persecució dels seus enemics polítics i dels jueus. Abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, milers de jueus alemanys, austríacs i txecoslovacs aconseguiren refugiar-se a França, Holanda, Bèlgica i Palestina.
La situació dels jueus que s’havien refugiat a França canvia al juny de 1940, després de la signatura de l’armistici francoalemany. Per iniciativa del govern de Vichy passen a ser considerats enemics i s’ordena que siguen internats en camps. Els més previnguts decidiren refugiar-se a Suïssa o emigrar a Amèrica, Palestina o als Estats Units des de ports francesos o des de la Península Ibèrica.
‘Perseguits i salvats’ ha permés recuperar i senyalitzar les rutes d’evasió dels refugiats jueus a través del Pirineu de Lleida que transcorren per les comarques de la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya.
Testimonis
Conxita Mestre (1935). El seu pare era el propietari de la serradora de Pontaut, a pocs metres del pas fronterer de Pont de Rei, a la Val d’Aran. Conxita parla de l’arribada massiva de refugiats a la frontera de Pont de Rei, l’ajuda a aquells que creuaven la frontera clandestinament i el suïcidi de molts dels que eren deportats a França des de la Val d’Aran.
Irene Boya (1929). Era veïna de les dependències de l’administrador de duanes de Les. Irene ens parla de l’acollida d’una família jueva a casa seva i de com el poble de Les en va acollir moltes més davant l’arribada massiva de refugiats.
Josefa Busquet (1931) i Pilar Busquet (1934) són dues germanes que parlen de la família d’evadits que van acollir a la seua casa de Les i de com l’Ajuntament va demanar a moltes cases que ajudaren a tots aquells que arribaven al poble.
‘Perseguits i salvats’ és, en defitiniva, un projecte local de projecció internacional que a la pràctica representa la recuperació de les rutes catalanes de fugida del poble jueu durant la Segona Guerra Mundial. Al mateix temps, vol ser un homenatge a la gent anònima i compromesa, i un reconeixement a la solidaritat entre dos pobles, el jueu i el català, amb moltes concomitàncies històriques i socioculturals. Una encertada iniciativa de la Diputació de Lleida, al temps que una interessant proposta per al visitant de promoció turística del Pirineu lleidatà per la qual “Tornem pel record als vells passos d’aquest camí” (Salvador Espriu).