El pes del sector públic és molt desigual a les comunitats autònomes (CCAA) quan es consideren la totalitat dels seus ingressos. El sector públic al País Valencià assoleix nivells clarament inferiors a la mitjana, la qual cosa comporta menys salaris públics, menys transferències, menys compres a les empreses i menys inversió.
S’acaba de publicar el Butlletí Estadístic del personal al servei de les administracions públiques (AAPP) corresponent al mes de juliol de 2014. Per a analitzar el pes de cada territori ho hem relacionat amb les persones ocupades, d’acord amb les dades de l’Enquesta de Població Activa corresponents al segon trimestre de l’any 2014, i amb la població a l’1 de juliol de 2014, d’acord amb les dades de l’INE. Les CCAA amb més empleats públics són: Andalusia, Madrid, Catalunya i el País Valencià. Ara bé si ho relacionem amb la població, la major proporció apareix a: La Rioja, Extremadura, Castella-Lleó i Aragó, mentre que la menor es produeix a: Catalunya, País Valencià i Illes Balears, totes tres per davall del 5 %.
Per àrees, el País Valencià ocupa més treballadors públics que la mitjana a Universitats i ensenyament no universitari, mentre que a sanitat i administració general ho fa per davall de la mitjana. A Catalunya hi ha més treballadors públics que la mitjana a Universitats, ensenyament no universitari i administració general, mentre que a sanitat se situa prou per sota de la mitjana. A les Illes Balears superen la mitjana els ocupats públics a ensenyament no universitari i sanitat, mentre que se situen per davall de la mitjana els ocupats públics a Universitats i administració general. Les xifres de treballadors públics a la sanitat, tant al País Valencià com a Catalunya, poden estar justificades perquè totes dues figuren entre les CCAA que més recorren a la concertació amb el sector privat.
Resulta interessant analitzar l’evolució dels treballadors a les CCAA arran de la crisi econòmica. He comparat la variació entre l’1 de gener de l’any 2008 i l’1 de juliol de 2014, i trobem com el total de les CCAA sols es redueix en 23.092 persones, l’1,78%, però d’entre elles trobem diferències importants. Així, les que més redueixen en treballadors són: Andalusia, Madrid, Castella La Manxa i el País Valencià; i augmenten a: Catalunya, País Basc, Canàries i Illes Balears.
Els serveis públics de l’estat del benestar, ensenyament i sanitat, han patit les conseqüències de la restricció pressupostaria. Respecte dels treballadors, trobem comportaments prou diferents. A l’ensenyament s’observa una reducció insignificant, 2.674 treballadors menys, el 0,51%, i les CCAA que presenten baixades són: Madrid, Castella La Manxa, Canàries i Múrcia. Pugen els treballadors a l’ensenyament en: País Valencià, País Basc, Andalusia i Catalunya. A la sanitat, a nivell global augmenta lleugerament la plantilla, 4.188 treballadors, el 0,89 %, però el comportament també és molt diferent entre les CCAA. Es redueix la plantilla de sanitat a: Andalusia, País Valencià i Madrid, mentre que augmenta a: Canàries, Catalunya, Illes Balears i Castella La Manxa.
Pel que fa al personal de l’Estat en cada CCAA, el major pes es dóna a Madrid, Andalusia, Castella-Lleó i País Valencià. Cal destacar que les forces de seguretat a Navarra, Catalunya i País Basc estan incloses al personal de les CCAA, la qual cosa distorsiona esta distribució.
Malgrat això si ho relacionem amb la població de cada CCAA, el major pes relatiu es produeix a Madrid, Aragó i Castella-Lleó, mentre que al País Valencià, Cantàbria i Astúries presenten les menors proporcions.
Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.
