La Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià ha presentat a la Delegació del Govern i als Ministeris d’Agricultura i Hisenda un complet informe perquè el Govern aprove reduccions fiscals per als diferents sectors agrícoles i ramaders del País Valencià, “que van patir al llarg del passat any multitud de circumstàncies d’extraordinària índole, des de climatològiques, com la sequera, fins a crisis de preus pel veto rus o un increment generalitzat dels costos de producció”.
L’informe de la Unió es basa en un altre de cada cultiu que posa de manifest que s’ha ocasionat una “reducció dràstica dels ingressos” procedents de l’activitat agrària que comporten la conseqüent disminució dels ingressos necessaris per a fer front a les inversions i despeses per a seguir mantenint en actiu la seua activitat econòmica i empresarial.
Per tant, segons la Unió, es precisa una adequació dels índexs de rendiment net de les activitats agràries a la realitat econòmica del sector productor agrícola i ramader de l’exercici 2014.
500M€ en pèrdues per la sequera
En els sectors agrícoles i ramaders aquest període de sequera per exemple ha provocat nombroses pèrdues, estimades per la Unió en vora 500 milions d’euros, i que han tingut una repercussió directa en la disminució d’ingressos amb un major endeutament i, per tant, una pèrdua de la capacitat d’invertir en el cultiu en particular i en l’explotació en general. Els costos de producció a més no han parat d’incrementar-se al llarg de tot l’exercici.
Les ajudes per a pal•liar els efectes de la sequera s’han limitat a finançar el cost d’un any de manca dels préstecs als plans de millora i modernització o per a ramaders d’extensiu i apicultors d’algunes autonomies, entre les quals no està la valenciana. Per la seua banda, en relació al veto rus els productors de fruita d’estiu es van quedar fora de l’accés a les ajudes en publicar-se massa tard les ajudes i els productors d’altres cultius, malgrat tenir ajudes, només els han servit per a sufragar les despeses de recol•lecció i transport. Tant el porcí com la magrana, molt afectats pel veto rus, s’han quedat definitivament sense ajudes compensatòries i haurien de veure reduït el seu mòdul a les circumstàncies actuals.
Segons la Unió, moltes Administracions Públiques s’escuden a l’hora de negar ajudes en l’existència de línies d’assegurança però cal tenir en compte que pocs sectors agraris superen el 60% d’assegurament per no adaptar-se a la realitat del sector l’actual sistema d’assegurances agràries. En cultius com els hortícoles, fruita seca o oli, són testimonials les contractacions d’assegurances agràries.
Sectors ramaders, el grans perjudicats pel tractament fiscal
Els sectors ramaders, per la seua banda, són els grans perjudicats en el tractament fiscal del Ministeri d’Hisenda en el sector agrari i, concretament, els serveis de cria, guarda i engreixament d’animals (règim d’integració ramadera) que tenen els índexs de rendiment més elevats del sector agrari, el 0,42 en aviari i el 0,56 per a porcí i resta d’explotacions ramaderes d’aquest sistema productiu. El rendiment econòmic de les explotacions ramaderes en règim d’integració estan per davall d’aquests índexs de rendiment net que fixa el Ministeri d’Hisenda de cara a la declaració de l’Impost de Persones Físiques. Aquest fet comporta que els ramaders en règim d’integració tinguen una sobreimposició per part de les arques de l’estat en considerar que tenen més beneficis que els que realment tenen. De l’evolució dels ingressos i dels costos de les explotacions de porcí i aus en règim d’integració i del ràtio marge net (ingressos menys costos) es comprova que estan per sota dels índexs actuals. A més, a açò cal afegir l’increment de l’electricitat i gas -vitals per a la seua continuïtat-, i que ha provocat que les empreses integradores reduïsquen les entrades d’aus i porcs en les granges, la qual cosa ha comportat una evident disminució de la renda: menys ingressos i majors costos fixos.
En referència a la producció de carn de conill, el sector ha experimentat unes pèrdues anormals a conseqüència de la malaltia de l’hemorràgia vírica de la nova variant i, també, per elevades baixes d’animals a conseqüència de la mixomatosis.
Inclemències meteorològiques de l’informe de la Unió
Al llarg de l’any 2014 s’han produït diversos sinistres climatològics, a part de la sequera, que han afectat la rendibilitat de les explotacions afectades. A continuació s’exposa l’afecció en el sector agrari valencià de forma mensual:
Gener: les ratxes de vent van assotar amb força sobretot a Castelló i Alacant danyant la producció de cítrics, provocant ramejats, burxades i caigudes al sòl de la fruita. Es van veure afectades pel sinistre unes 3.300 parcel•les (3.500 ha) amb danys entre el 23 i el 30%.
Febrer: es van succeir temporals de vent de ponent amb notables oscil•lacions en la temperatura. Açò va provocar sinistres en cítrics, tant per adversitats climàtiques (caigudes,) com per vent 1.100 parcel•les es van veure afectades per aquest episodi de sinistres.
Març: a finals de mes es va produir una gelada que va causar danys a la producció de fruiteres, 470 parcel•les (329 ha).
Maig: es va registrar una pedra en la Ribera del Xúquer que va causar danys a la producció de caqui en unes 486 parcel•les (203 ha). En cirera es va produir un mal quallat en les varietats primerenques que van provocar pèrdues als agricultors. En la comarca Utiel-Requena i en vinya, es va produir el pansiment fisiològic en la varietat Bobal.
Juny: es van registrar diferents pedres, però destacable va ser l’esdevingut el dia 24 afectant en les comarques de Gandia i Ribera del Xúquer a València. El cultiu afectat és sobretot cítrics que van afectar, com a mínim a 6.682 parcel•les (3.722. ha) amb danys mitjans. També es va veure afectat el caqui en la Ribera, 1.754 parcel•les (801ha) amb danys alts.
Juliol: els sinistres de pedra van ser recurrents al llarg de tot l’estiu. Les comarques més afectades van ser les de la meitat nord del PV. Alguns episodis de gran intensitat van provocar caiguda de fruits. Lògicament la producció més danyada són els cítrics, amb danys com a mínim en 7.530 parcel•les (4.381ha).També es va veure afectada la producció de Caqui en la Ribera del Xúquer (València) amb danys en unes 664 parcel•les (323 ha) amb danys mitjans.
Setembre: els episodis de pedra van ser molt nombrosos i puntualment molt intensos. Les tempestes més importants van tenir lloc entre els dies 6 i 8 amb danys a la Costera de Xàtiva, la Ribera del Xúquer i el terme de Sinarques a Utiel-Requena i entre els dies 21 i 24 en què també es van veure afectats Castelló (comarca La Plana) i Alacant (comarca Meridional). Les espècies més afectades foren els cítrics, el raïm de vi i el caqui. De cítrics es van veure afectades un mínim de 6.620 parcel•les (3.507 ha). Els danys van oscil•lar entre el 25% i el 50%. Quant al raïm de vinificació, va haver-hi una afecció en un mínim de 1.653 parcel•les (1.909 ha) amb danys a l’entorn del 30%. La producció de caqui també es va veure molt danyada en un mínim de 2.320 parcel•les (1.295 ha), amb danys entre el 40% i el 60%.
