Sergi Tarín / València.
Santa Àgueda és la patrona que adoren els mafiosos sicilians a Catània. En la imatge té una safata amb les dos mamelles que li tallà el senador Quintianus en el segle III i que Sant Pere li tornà al lloc poc abans que acabés soterrada entre carbons en flama. I a Santa Àgueda s’encomanaren ahir els diputats del PP. Un bon grapat d’estampetes de la madonna passaren, enigmàticament, d’escó en escó durant una sessió de control centrada en corrupció i descomposicions estructurals diverses.
La jornada però s’inicià amb un oratori de tipus civil. El portaveu dretà Jorge Bellver exaltà l’article 47 de la Constitució en la vessant del dret a l’habitatge. Pura retòrica per obrir-li el camí a Alberto Fabra, que s’autofelicità per acordar el pagament de les ajudes a l’habitatge amb set anys de retard. “La culpa és del PSOE”, proclamà i situà el 2007 “com l’any de la caiguda dels ingressos i inici de la crisi”. Massa fàcil per als socialistes, que si alguna cosa controlen bé són les estacions d’un via crucis de 20 anys. “¿No té vergonya?”, li amollà el portaveu socialista Antonio Torres i prosseguí. “¿No hi havia diners per pagar l’habitatge, però sí per a Valmor?”. I això vol dir el forat de 44 milions de la Fórmula 1. I, de pas, la Copa de l’Amèrica, desmantellada d’amagat, o els 5,5 milions a la trama del cas Blasco o els 3 milions en negre de finançament electoral del PP amb l’empara de Gürtel i sis constructores. “I tot això i allò”, que diria Estellés a Els amants, pensant més en les mamelles de la santa que en els comptes discrecionals.
“Però, ¿no s’avergonyix?”, carregà de nou Torres amb un furor ingenu. I Fabra resolgué: “ningú com el PP ha sigut tan rigorós en temes de corrupció”. Cap mentida: un rigor de finíssimes aproximacions a tot tipus de caixes, calaixos i caixons. Tant com per vertebrar un País Valencià de mans esteses. De Vinaròs a Pilar de la Foradada i de Fabra [Carlos] a Brugal. Terminologia cardinal i dialectologia del crim. Tot a una. I per si calia recordar, Enric Morera, portaveu de Compromís, li mostrà unes fotos de grandària pòster de Súper Pop amb Camps i Álvaro Pérez, el bigotes, el duo de les més tòrrides lletres adolescents. “¿És esta la xiqueta de Rajoy, que li ha crescut el bigot?”, fuetejà Morera. I en el retruc, Mireia Mollà arremeté amb una pantallada de Fabra [Alberto] amb Sonia Castedo, amb bufandes del Castelló i de l’Hèrcules, molts junts i molts somrients “i que ens perdone el cast senyor López-Picó”.
Finalment, tanta incandescència acabà per revoltar la corba dreta de l’hemicicle. “¡Que roïns!”, escopí el vicepresident José Ciscar cap a l’avern. I de fons, sonà un murmuri de processó recriminatòria contra el pecat de veritat. Si la santa havia celebrat l’any del martiri aturant la lava de l’Etna, ¿per què no anava a posar fre a tant volum de baba insurrecta?, degueren pensar algunes ungles molt roges i d’excel·lent manicura sobre el blanquíssim rostre de la màrtir. Llavors Font de Mora, un altre cast baró, posà fi a la contesa amb ordre al reglament de les Corts. Santa Àgueda de Catània, prega per nosaltres.
