Els fets es remunten a la matinada del 3 de maig de 2014 al bloc dels Portuaris, al Cabanyal. Es tracta d’un imponent edifici de 170 habitatges, una part dels quals són de l’Ajuntament de València, que els ha tancat i abandonat amb l’objectiu d’enderrocar-los dins del pla urbanístic d’ampliació de l’avinguda de Blasco Ibáñez fins la mar, declarat il·legal pel ministeri de Cultura. Moltes d’estes cases estan ocupades per famílies sense recursos que es dediquen, majoritàriament, als mercats ambulants i al rastre.
Aquella nit, Ezequiel i Mireia, la nóvia, maten el temps dins d’un cotxe quan una parella de policies de paisà els obliga a baixar. Els agents creuen que estan consumint drogues. Ezequiel coneix un dels policies perquè ja l’ha identificat i escorcollat moltes altres voltes. De fet, se sent assetjat per ell. Llavors, els ànims es fan agres, uns i altres es posen en tensió. Al poc, Moisés i Adán, oncle i germà d’Ezequiel respectivament, baixen de casa i topen amb l’escena. Els policies els demanen que s’hi allunyen, però com que no van uniformats, creuen que són dos “paios” que estan discutint amb el germà i es posen en alerta.
Mentrestant, algú dóna la veu d’alarma al pis de la família: “¡Baixeu, que s’està embolicant”. Pedro, el pare, corre escales avall amb Olegario, un altre dels germans, sense samarreta i amb els braços en alt. “¡Què passa, què passa!”, criden. Els dos agents comencen a tindre por. Al carrer hi ha més d’una dotzena de persones i la temperatura creix. Despengen el walkie i demanen auxili: “altercat amb gitanos”. En poc de temps, una desena de furgons udolants arriben al bloc. Les finestres estan plenes de veïns observant l’escena. Algú insulta els policies. I cauen plats, piles, botelles de vidre i una garrafa de cinc litres plena d’aigua que rebenta en tocar terra. Els nacionals s’equipen per a la batalla: porres, jupetins i escopetes de goma amb forts feixos de llum. “Si traus el cap, et pegue un tir”, sent Marcos. “Escoltí una cridòria i en guaitar per la finestra vaig vore un rifle que m’apuntava i algú que deia: ¡tira-li!”, recorda Ginés.
Hi ha un moment crític quan els policies amenacen amb pujar escales amunt. Les dones, ploriquejant, s’estrenyen contra les portes. I els xiquets bramen i ploren. De l’altra cara dels blocs, grups de gent s’aproximen alarmats per l’aldarull. José Luis, pastor evangèlic i autoritat entre el veïnat, intenta mitjançar, però a la primera síl·laba rep una pluja de colps en les cames, les costelles i el ronyons. I la seua dona, Mari, es doblega per una porrada en els genolls. La mateixa porra que s’atura segons abans de colpejar Noemi, la filla, amb un xiquet de bolquers als braços.
Molts dels veïns són embotits i custodiats a l’interior del pati número tres. Mentre, Ezequiel i els germans també són colpejats i posats contra la paret amb les cames obertes. Margarita, l’àvia, corre cap al néts i cau a terra després d’una espenta policial. S’alça i la tornen a fer caure. I a la tercera vegada ja té el genoll dret fet un bola. “Els gitanos sou una merda, uns maricons, uns putos”, diuen molts dels presents que escoltaren cridar els policies. Foren 20 minuts sense treva. El Puche corria amb la filla de setmanes en braços. I Eloy, el fill menor de Gloria, amb 13 anys, escoltà sobre el ferro d’una finestra la porrada que anava a la seua cara.
“Bloc conflictiu”
L’operació policial acabà amb quatre detinguts tot i que els policies no trobaren cap evidència de droga. “De camí a la comissaria ens insultaven”, denuncia Moisés, qui també assegura que rebé una forta punyada al pit quan ja estava esposat. A les dos hores foren alliberats i d’allí, plens de contusions i ferides, marxaren a l’ambulatori. L’informe policial, al qual ha tingut accés La Veu, no recull cap trasllat a comissaria ni cap evidència d’intervenció amb defenses (segons la terminologia policial) d’agents antiavalots.
La indignació per la intervenció policial de maig de 2014 encara dura als blocs. La presència policial és habitual i molts veïns se senten estigmatitzats per pobres, per gitanos i per viure dins la zona del Cabanyal afectada per la prolongació. No és un sentiment difús ni victimista. En declaracions a La Veu uns dies després de les càrregues, Francisco Martínez, comissari del retén de la Policia Nacional del Marítim va dir, en referència als Portuaris que és “un bloc on tot són gitanos, un bloc conflictiu per la gent que hi viu, que és gent de mal viure, encara que hi haja gent decent també. Hi ha molt de gitano, molta gent ocupant cases i unes altres coses”. I acabà amb una recomanació ben il·lustrativa: “¿Els blocs Portuaris? ¿Vostè coneix València? Si veu els blocs des de lluny, ja es pot fer una idea”.
