Vicent Cucarella, autor del llibre, plantejava algunes qüestions bàsiques per explicar quin havia estat el problema del finançament autonòmic al País Valencià, destacant l’absurd que es produeix amb el cas valencià, que, segons explicà, és l’única autonomia que tenint un PIB per sota de la mitjana de l’estat espanyol, té un balanç negatiu amb l’administració espanyola. Concretament els valencians tenim una renda un 12’8% per baix de la mitjana de les autonomies de tot l’estat, nogensmenys tenim una balança fiscal deficitària, és a dir, que no obstant això l’aportació que fem a les arques de l’estat és un 2’8% major a la de la mitjana de l’estat.
També Cucarella parlà del deute autonòmic dels valencians. Aquest, a dia de hui, supera els 35.800 milions d’euros, o el que és el mateix, 7.000€ per cada valencià. Aquesta xifra l’ha contrastada amb la tesi que el motiu de l’endeutament valencià siga el de la política de grans esdeveniments del PP. La xifra que fa referència al malbaratament de fons públics per part de la generalitat seria, enfront els 11.600 milions d’infrafinançament, de només 1.187 milions d’euros, tenint en compte els projectes (amb sobrecostos) del Palau Reina Sofia, la Fórmula 1, la Ciutat de la Llum, l’Àgora i l’Aeroport de Castelló.
Participants al debat
A continuació, després d’una breu exposició de les causes principals, que són conseqüència en gran mesura del finançament asimètric que es va donar durant la transferència de competències des de l’administració estatal a l’autonòmica, la també asimetria entre la renda i les conseqüents menors pensions percebudes derivades de la renda, així com una llei de finançament deficient aprovada el 2009, es va donar pas al debat entre els diferents representants polítics que participaren de l’acte.
I. Blanco: ‘caldria exigir una quitació del deute degut als interessos abusius’
El diputat d’Esquerra Unida, responent a les preguntes marc plantejades per Soler al voltant del diagnòstic i les propostes per capgirar la situació financera, plantejava la possibilitat d’exigir una quitació del deute —almenys de l’històric— pels interessos abusius a què està sotmès i la procedència il·legítima de part d’aquest, com és el cas de Valmor (Fórmula 1). Així també, davant la qüestió de retornar competències a l’estat s’ha mostrat totalment en contra, i ha afirmat que el projecte d’EU va en la direcció del federalisme i que per tant aquesta possibilitat no la contemplen. Igualment ha assegurat que la solució al deute no està en l’austeritat sinó que el que cal és més pes del sector públic.
M. Oltra: ‘Els valencians necessitem un Varoufakis que negocie amb l’estat’
La diputada i candidata a la presidència per Compromís, Mònica Oltra, considerava que la situació que els valencians vivim és una situació injusta i insostenible i que això ha estat responsabilitat dels governs espanyols, que han tractat, ‘de facto’, els valencians com a ciutadans de segona, així com també ha dipositat part de la responsabilitat en el govern valencià.
Del govern valencià criticà que “el 2007 Camps va tenir el suport de tota la cambra per demanar a Zapatero un millor finançament”, i malgrat això, amb l’entrada de Fabra a la presidència “es va dilapidar un consens importantíssim en funció dels interessos de partit”.
Respecte al deute afirmava que és inassumible per als valencians i que és necessària una mobilització social, política i ciutadana i “un Varoufakis”, en referència al ministre de finances grec, per tal de fer pressió a l’estat espanyol i arribar a un acord que permeta un finançament sostenible per als valencians.
J. López: ‘hi ha una intervenció ‘de facto’ a la Generalitat per part del govern central’
López, en la mateixa línia que els anteriors, afirmava que la Generalitat Valenciana, tot i que “no està intervinguda a través dels mecanismes legals” sí que “ho està de facto”, ja que es veu obligada a accedir a la línia de crèdit de l’estat, que exigeix condicions per tal de prestar fons. Així mateix, exigia la necessitat de consolidar els serveis públics i ha rebutjat la possibilitat de retornar competències autonòmiques.
R. Ibáñez: ‘El PP és l’únic que en 2009 va estar en contra del model de finançament autonòmic’
El moment més curiós va estar en arribar el torn del diputat Popular, que va afirmar, davant l’estupefacció de l’auditori, que el PP valencià havia estat l’únic partit que el 2009 va mostrar el seu desacord amb la proposta del model fiscal que es plantejava i que la resta de partits van valorar positivament el nou acord.
Així també, Ibáñez, va afirmar que un dels motius pel qual els valencians patim d’un finançament deficient és perquè les inversions van ser insuficients quan es van transferir les competències autonòmiques l’any 82 amb la necessitat de dotar-se d’unes infraestructures que, segons les seues paraules, “no van arribar fins al 1995”.
