En la seua acta d’obertura de judici oral, l’instructor del ‘cas Nóos’, José Castro, considerava que la Fundació Turisme València Convention Bureau (FTVCB), que va signar contractes amb Iñaki Urdangarín per a l’organització de les cimeres València Summit, era de naturalesa privada, eximint per tant de responsabilitat Alfonso Grau.
L’Institut Nóos va rebre 3,1 milions d’euros per les tres edicions de la cimera València Summit (2004, 2005 i 2006), en què s’analitzaven els impactes econòmics dels esdeveniments esportius. Aquest és l’objecte de la investigació.
En les seues acusacions, el grup municipal socialista demanava 11 anys de presó per al vicealcalde Grau per frau, malversació, prevaricació i tràfic d’influències als contractes que la fundació Turisme València ha signat amb Urdangarin.
Després de l’arxiu provisional de les actuacions, el PSPV va recórrer l’acte d’obertura de judici oral al·legant la contradicció de l’instructor amb els arguments de l’Audiència de Palma. El jutge Castro conclou que la Fundació actuava com a ens privat.
Aquesta conclusió contradiu una resolució de 7 de novembre de 2014 de l’Audiència de Palma en què assenyalava que els dubtes sobre les normes de contractació de la Fundació estava en mans d’Alfonso Grau esvair-los, ja que comptava amb servei jurídic extern per sol·licitar assessorament i “no consta que donara instruccions al director de la fundació perquè fóra escrupolós amb el procediment a seguir”, segons conta en la resolució facilitada aquest dilluns pel TSJIB.
Segons l’Audiència “la fundació es refugiava en la seua naturalesa jurídica privada, malgrat que en realitat era d’interés públic, per burlar les normes de contractació, les quals, almenys a partir de març de 2005, eren d’obligat acompliment”.
Així mateix, la secció segona assenyala que per aquesta qüestió de contractacions no constitueix un argument jurídic suficient i excloent que cap grup municipal s’oposara o no a les actuacions “màxim quan consten mocions posteriors a 2005 requerint que la fundació actuara com ens de dret públic”.
L’Audiència assenyala que no aprecia dades que apunten que el projecte de València Summit l’impulsara la Ciutat de les Arts i les Ciències (CACSA), tal i com assenyala Castro, i tampoc que els acords eren presos per la junta de patrons de l’FTVCB amb llibertat de criteri sinó que “venien ja determinats per les propostes dels representants polítics”.
Amb tot, l’Audiència conclou que no es poden qüestionar les dades de signatura dels convenis de la València Summit, que l’FTVCB és d’interès públic i subjecta a normes de contractació administrativa i que la participació d’Alfonso Grau deriva tant del compromís econòmic de l’Ajuntament, com perquè per a dur a terme el projecte era necessària la participació del consistori .
Segons l’Audiència, la participació de l’Ajuntament de València estava compromesa des del moment en què Rita Barberá remet Urdangarin i Diego Torres a la Fundació i a CACSA i, més tard, es demana a Grau que se sume al projecte. Els dubtes sobre la normativa de contractació “eren susceptibles de ser esvaïts pel senyor Grau, l’indicat va ser l’impulsor de la concertació i va participar en la mateixa, tant des del mode actiu com per omissió, malgrat tenir una posició de garant dels fons públics”.
En aquest sentit, l’Audiència estima el recurs i inclou en l’acta d’obertura de judici oral el vicealcalde de València Alfonso Grau perquè siga jutjat per presumptes delictes de prevaricació, malversació, frau a l’administració, tràfic d’influències i falsedat en document oficial.
