Sis famílies pendents d’un desallotjament imminent a Aldaia

Sergi Tarín / Aldaia.

Desallotjament imminent: divendres 6 de març. A qualsevol hora i de qualsevol manera. És el missatge subjacent de l’ordre judicial emesa des del Jutjat número 2 de Torrent. L’edifici, de tres plantes, és propietat de l’entitat Mare Nostrum i està gestionat per la Sareb, el denominat ‘banco malo’, allà on van a parar els considerats actius tòxics -com ara els habitatges devaluats després de la crisi immobiliària- del bancs més corcats i endeutats.

El bloc, al barri del Crist d’Aldaia, fou ocupat i rehabilitat per activistes de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) l’octubre de 2013. I el rebatejaren com a Ca Esperança. Allí viuen sis famílies que han patit desnonaments i que suporten un sever risc d’exclusió social. I, en un doble o triple risc, hi ha almenys tres menors, dos majors i un malalt amb un 46% de discapacitat física.

“La gent està nerviosa”, resumeix Josep, de la PAH de l’Horta Sud, l’ànim de la comunitat. Sobretot després que aquest dimecres desallotjaren 20 famílies a Madrid, amb 13 menors i una convalescent de càncer i una altra malalta pendent d’un transplantament de cor. Era La Cava, un immoble al barri de Carabanchel, ocupat des de maig de 2014 dins del programa de l’Obra Social de la PAH, amb 2.500 reallotjats i, fins ahir, 15 edificis ocupats en tot l’Estat. Al País Valencià el del barri del Crist és l’únic bloc d’aquestes característiques.

^{Protesta en defensa dels afectats pel desnonament.}

Resistència pacífica

L’ordre de desallotjament amenaça Ca Esperança des del 9 de juny passat, però va ser a mitjans de febrer quan es posà per escrit la data definitiva. En principi només s’ha assenyalat el llançament per a un dels sis habitatges, però a la PAH temen una acció policial que afecte tot l’immoble. Sobretot després del precedent de La Cava. “No volem que s’acaben els 16 mesos de convivència i solidaritat”, explica Josep. I per fer-ho possible, la PAH ha fet una crida per atrinxerar-se dins l’edifici i concentrar-se a fora.

“És l’últim extrem, la resistència pacífica”, declara Josep, qui també assenyala altres opcions que han posat en marxa els veïns i la PAH. Des de fa dos setmanes s’han presentat recursos que apel•len al dret del menor a un sostre, sobretot durant els mesos que dura el curs escolar. I també a la jurisprudència europea, ja que el Tribunal de Justícia de la UE, el març de 2013, declarà il•legal la llei espanyola de desnonaments per vulnerar drets fonamentals i no facilitar una alternativa d’habitatge.

A més, la PAH de l’Horta Sud està negociant amb la Sareb la paralització del desallotjament i la firma de lloguers socials. La primera reunió s’efectuà aquest dilluns, però no directament amb representants de l’entitat, sinó a través de l’empresa de mediadors Viviremos, propera al ‘banco malo’. Una trobada que arriba massa tard, segons Josep, qui critica la falta d’interés d’aplegar a acords per part de la Sareb. “Ara volen rentar-se la cara, però no ens han volgut escoltar durant tot aquest temps”, lamenta i afig: “si volen negociar i no retiren la denúncia, possiblement ja no tindran amb qui parlar ¿Per què no fan marxa arrere?”.

Un doble joc que també, segons denuncia Josep, l’han patit des de l’Ajuntament, governat per Carmen Jávega, del Partit Popular. Les cases, amb certes carències d’habitabilitat, manquen de cèdula. I per això, els veïns, fins fa una setmana, no s’han pogut empadronar, condició alhora necessària per tindre la cèdula. Un cercle viciós que ha impedit, a alguns dels 20 habitants de Ca Esperança, disposar, per exemple, de cartilla sanitària, un contracte de llum o accedir als programes dels Serveis Socials del municipi.