Sergi Tarín / València.
Si vostè té cap problema. És a dir, si els oportunistes, els nouvinguts i els radicals li molesten. O si pretenen convertir l’immillorable ciutat on viu en Veneçuela, per exemple. O si volen trencar l’esperit de la Transició i els pilars del benestar occidental, només hi ha una persona capaç d’impedir-ho: Rita Barberá. I este dissabte, un Mariano Rajoy amb dificultats d’aritmètica electoral no tingué més remei que demanar l’ajut de l’heroïna. “Estic en plena maduresa i isc a lliurar-me, a donar-me”, cridà una Barberà amb estètica de superwoman: camisa i pantalons rojos amb brusa blanca en forma de capa. “Vos ho dic a ple pulmó: no vaig a deixar que destrossen la nova València”. I la parròquia del Palau de Congressos aplaudí amb una cadència lenta i alleugerida.
Barberá, 24 anys en el poder, optarà a una setena legislatura com alcaldessa de València. “Som els artífex del canvi en els darrers centenars d’anys”. Una Barberà atàvica, feta de segles, “infinita i indestructible”, segons Rajoy. Indestructible, però destructora. De fet ahir, en el clímax de l’apologia, tragué de la capa una missiva del ministre de Cultura, José Ignacio Wert, que llegí textualment: “s’ha iniciat oficialment la revisió de l’ordre ministerial”. I es referí així a l’ordre de Cultura que al desembre de 2009 impedí l’enderroc de 1.651 vivendes d’alt valor històric al Cabanyal per prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins la platja. Una ordre que fou referendada per l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem i que obligà l’Ajuntament a presentar una modificació juliol passat. Un canvi de mínims que manté la prolongació, encara que més estreta, tot assolant al voltant de 1400 cases.
“Una proposta respectuosa i al temps revitalitzadora”, defensà Barberá per boca del ministre. Però tot és mentida. És impossible que Cultura inicie res quan a València no s’ha esgotat el tràmit administratiu. Contra la modificació es presentaren 30.000 al·legacions que encara no s’han contestat. I el nou pla no pot ser aprovat si no té l’aval de les conselleries d’Urbanisme i de Cultura, que seria el següent pas. Però és clar que les heroïnes poden edulcorar les coses si a canvi se sacrifiquen pel poble ras en temps convulsos. “Ací estic jo en este moment compromès; el més còmode, i amb els deures fets, era dir que me’n anava. Dic el contrari”. I sobretot poden parlar en fals si les eleccions són a prop i el Cabanyal és per a Barberá espina, pedra al renyó i neurosi clínica.
L’innomenable
L’èxtasi de Barberá fou dilatat i amb vídeo de la super amb brusa del Tribunal de les Aigües, a lloms d’una moto policial i jugant al dòmino en una llar de majors. “Té raça, és una política de bandera, és una icona. ¿La degana? No, la millor”, anà in crescendo Maria Dolores de Cospedal. I Rajoy l’obsequià com a “la millor alcaldessa de la història de València”. Un mèrit discutible si se té en compte que només han hagut dos: Clementina Ródenas i ella. “Queda Rita per a rato”, vaticinà un Alberto Fabra, el lideratge del qual quedà en evidència amb tant d’elogi a la primera edil. De fet, ni pronunciar el seu cognom saberen els líders del PP. “Fagra”, li digué Rajoy. I “Farba”, segons Cospedal i enmig la riallada a pit batent de l’alcaldessa.
Barberá indomable, perenne, secular i erudita. “Els experiments en política signifiquen revolucions”, cità a Benjamin Disraeli, primer ministre britànic i dretà, expansiu i colonialista com ella amb el Cabanyal i pendent de la moda del moment, de gustos elevats, col·leccionista dels Vuitton de l’època. I també esmentà un altre premier illenc, Winston Churchill. “El que compta és el valor per a continuar”, s’autocomparà dissabte amb l’heroi de la Segona Guerra Mundial i també polític de raça. De raça ària, ja que va dir que calia mantindre “blanca” la Gran Bretanya i restringir l’arribada d’immigrants.
Fou la segona consulta a l’enciclopèdia britànica de la setmana, ja que dilluns passat també nomenà Churchill per referir-se a l’honor del dimitit Alfons Grau, processat en el cas Nóos pels presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals públic, frau i tràfic d’influències. Dissabte, Barberà recordà que faltava un, en referència a Grau. I Cospedal li envià en públic “un abraç de tots”. “No res ha passat en l’Ajuntament en 24 anys. Ni tropelías ni corrupcions”, categoritzà Barberá. I ja se sap que les heroïnes no mentixen. I si ho fan, se les perdona. Tot siga pel bé de la humanitat.
