Sergi Tarín / València.
A Benidorm començà tot. A l’ombra del gran bosc de rajola arrelà l’època del deliri, els diners i el delicte. Una triple D sota el signe de la Z. Una Z de Zaplana, Eduardo, alcalde del municipi turístic des de 1991 gràcies a una moció de censura amb una trànsfuga del Partit Socialista. I des d’allí, el 1995, a la presidència de la Generalitat amb el Partit Popular. Una carrera fulgurant que bé mereixia un record sobre el mapa. I així fou. Terra Mítica, “el millor parc temàtic d’Europa”, segons l’impulsor Zaplana. L’obra s’edificà sobre els terrenys calcinats el 1992 al bosc protegit del Moralet. El 1998 es requalificaren les parcel·les tot i que la Llei Forestal impedeix construir en enclavaments incendiats. Les expropiacions foren a tota pressa i sense respecte a la llei, per la qual cosa els tribunals condemnaren la Generalitat a pagar 73 milions en indemnitzacions als propietaris. I com que també es licità a dit, l’administració valenciana hagué de tornar 20 milions arran una denúncia de la Unió Europea per crear ocupació indegudament fonamentada. El parc s’inaugurà l’any 2000, però prompte començà a sotsobrar. Les xifres de visitants mai no foren suficients com per justificar les elevades inversions i en 2003 entrà en concurs de creditors. La davallada sostinguda i irrecuperable de clients provocà la seua venda a Aqualandia el 2012. Els nous amos pagaren 65 milions per un parc que havia costat 377 milions, el 70% dels quals isqueren de la Generalitat, la CAM i Bancaixa, i l’altre 30% d’accionistes privats. Tota una ganga.
El judici per Terra Mítica començarà aquest dilluns amb les qüestions prèvies i s’allargarà fins l’11 de setembre. Els acusats començaran a declarar la setmana del 13 d’abril. A continuació s’exposen les principals claus del cas.
Quan començà la instrucció judicial?
S’inicià arran una investigació de l’Agència Tributària, que el 2005 presentà una querella contra 17 persones i 25 empreses.
Què s’investiga?
Els informes pericials destaquen el robatori de 4,4 milions a Hisenda manipulant la liquidació de l’IVA i el Impost de Societats dels exercicis 2000 i 2001. Diverses empreses i empresaris haurien actuat de forma coordinada per endossar-se factures per serveis no realitzats i que tampoc no declararen. A més, les factures estarien unflades. Una tesi en la qual aprofundeix el fiscal, qui descriu com els autors intel·lectuals de la trama establiren tres nivells d’empreses. En un primer esglaó es fingien treballs inexistents i es proveïen de materials unes altres firmes. Un segon nivell rebia les factures, emetia pagarés i retirava diners dels comptes. I, finalment, al tercer nivell es dissenyaven operacions fictícies entre empreses i es disminuïa la quantitat d’IVA que havien de pagar a Hisenda.
Qui són els acusats?
Hi ha 35 processats en una causa de 40.000 fulls i en la qual estan citats 330 testimonis. Els principals acusats són Luis Esteban (expresident de Terra Mítica), Antonio Rincón (exdirector tècnic), Miguel Navarro (exdirector general i home de confiança d’Eduardo Zaplana), Justo Valverde (excap de contractació, coronel retirat i excunyat de Zaplana) i Vicente Conesa (empresari a qui ja se concedí il·legalment la redacció del mapa verd i sonor de Benidorm quan Zaplana era alcalde).
De què se’ls acusa?
Administració deslleial, apropiació indeguda, blanqueig, falsificació i delicte contra la Hisenda Pública.
Què demana la fiscalia?
Majoritàriament demana penes d’entre 7 i 10 anys de presó. En el cas de Vicente Conesa exigeix 28 anys de presó.
Qui els jutja?
L’Audiència Provincial de València.
Per què no està acusat Eduardo Zaplana?
Ni Zaplana ni cap càrrec de l’administració valenciana d’aleshores. En el 2005, el diputat autonòmic del PSPV-PSOE, José Camarasa, fou el primer a denunciar les irregularitats a Terra Mítica. Aquell any, dos dels empresaris implicats, Antonio Moreno Carpio i José Herrero, li proposaren a Camarasa informació a canvi de diners. El parlamentari no acceptà, però es reuní amb ells en quatre ocasiones. La darrera, al seu despatx de les Corts, la va gravar i, a continuació, facilità la cinta al fiscal. En aquella trobada, els empresaris li contaren com es facturava tres vegades per damunt del valor real i com els diners acabaven en comptes xifrats de la Banca Privada d’Andorra i la seu central del Santander, a Madrid. I també relataren com l’empresari Vicente Conesa els va dir en una ocasió: “no cregueu que m’ho quede tot. Repartisc amb gent més grossa, entre ells Zaplana”. No obstant això i les investigacions que desencadenà la gravació, res pogué provar-se en contra de l’expresident de la Generalitat.
