Tot va començar com un joc. La vocalista i baixista Estela Tormo, una guitarra i un grapat d’instruments en una tauleta tàctil. D’aquella iniciativa lúdica va nàixer una primera demo, ‘El mecanoscrit’, homenatge a la novel·la de ciència-ficció de Manuel de Pedrolo El mecanoscrit del segon origen.
Aquella selecció de cançons penjada sense pretensions en Bandcamp es va alçar amb el premi a la millor maqueta en la huitena edició dels Premis Ovidi Montllor i el reconeixement inesperat va ser un punt d’inflexió. “En aquell moment vaig pensar que potser no era tan extraterrestre, que sí que podia agradar a cert sector de gent que respira estils musicals diferents”, comparteix Tormo.
El projecte domèstic va adquirir cos i en l’actualitat l’integren Estela Tormo, responsable de lletra, música, veu, baix, ukelele i guitarres elèctriques, Lídia Vila, que es fa càrrec de sintetitzadors i ambients, Jaume Pla, a càrrec de cors, guitarra acústica, guitarres elèctriques i e-bow, i, finalment a la bateria i percussions, Santi Serrano.
Nuvolàstic
El passat dilluns 23 de març presentaren el seu primer llarga durada, Nuvolàstic, una col·lecció de temes pop en valencià que es teixeixen amb guitarres i electrònica, amb gran complicitat en les seues lletres a l’astronomia i als fenòmens meteorològics.
El nom del grup, Júlia, part d’una novel·la de l’autora Isabel Clara-Simó ambientada en la revolució del petroli a Alcoi, una revolta obrera i llibertària esdevinguda en 1873. “Tenia clar que el pes femení anava a estar molt present en el grup, així que vaig pensar en un nom de dona amb una bonica sonoritat i certa elegància. Molts, alcoians principalment, associem el nom de Júlia a la protagonista de la primera novel·la de Clara-Simó, una dona que assumeix el seu propi poder durant una revolució industrial pionera”, desenvolupa Estela Tormo.
La vocalista i compositora del grup era fins ara coneguda per liderar la banda post-rock Tursun Gül. “Va ser un laboratori embrionari perfecte en el qual vaig aprendre a concebre l’electrònica des d’un punt de vista més eclèctic i pràctic”, explica.
En els últims anys ha format part de diverses iniciatives de la discogràfica Malatesta Records. Va participar com a baixista del projecte ‘Néstor Mir y las potencias del este’ i en l’actualitat és integrant de la banda de directe d”Emma Get Wild’. D’ací haver triat el segell valencià per al llançament del seu primer disc, previst el pròxim 23 de març.
“Al llarg de les etapes musicals que he viscut i gaudit amb altres grups s’han alliberat sons pop, folk, rock, electrònics, post industrials. Tots aquests ressons els he emprat de manera innata en moltes de les composicions de Júlia i han retroalimentat les seues atmosferes”, comparteix Tormo.
Les seues lletres es nodreixen de fantasies, somnis i impossibles. Nuvolàstic comprén electrònica, però també pop refrescant, vals i fins una cançó de bressol per a adults. “Aprofite un llenguatge metafòric, que pot semblar fictici, per a parlar d’amor en el tema Vals Mussette, de quotidianitat en Mapes de Vidre, dels amics en Festa al Terrat, de la condició humana en el seu millor referent en Nuvolàstic, i també en el seu pitjor i més baix en Bosc o Alpinisme; sense oblidar la natura que ens envolta, així com els fenòmens físics i astronòmics, que m’entusiasmen, en Bisons o Fractals”, descriu la cantant.
“És un bon moment per a la música en valencià. Sobretot per la quantitat de propostes i la varietat innegable d’estils, encara que fonamentalment és un bon moment per la qualitat dels projectes”, opina Estela Tormo.
Després que el passat dia 21 presentaren el disc a casa, Alcoi, amb la banda completa, en el pub Bad Voodoo, el passat dilluns es va celebrar el llançament oficial, dilluns que ve, 23 de març.
El grup té altres cites a la vista, com el concert en format duo programat dins de la iniciativa ‘Concerts al pis’ aquest dissabte 28 de març i la seua participació el 18 d’abril a la Sala Russafa en La Triangonal, on estaran abrigallats pels músics mallorquins Miquel Serra, antic component de Sexy Sadie, i És Declivi, un trio d’asos format per Joan Colomo, Joan Pons (El Petit de Calç Eril) i Mau Boada (Esperit!).
