Sergi Tarín / València.
Una calavera amb dos tíbies creuades. Este és l’escut del Regiment de Cavalleria Lusitania, el “dracs de la mort”, aquarterat a la base militar de Marines, a València. I eixe és l’emblema que este dimecres mostrava en la solapa del vestit el conseller de Governació, Luis Santamaría, durant l’aprovació de la Llei de Senyes d’Identitat. Ho revelava el periodista Víctor Maceda en el seu twitter. “No sabia què posar-me hui i he decidit que això”, li explicava el conseller.
Santamaría ha estat el promotor d’una llei que eleva a categoria acadèmica les tesis secessionistes del valencià promogudes per entitats tan poc reconegudament acadèmiques com Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). La llei s’aprovà per majoria absoluta del PP i amb la negativa de l’oposició a votar, com a protesta. En la tribuna de convidats, a banda dels portaveus de les esmentades “acadèmies”, hi havia representants dels bous al carrer, la colombicultura, els pilotaris, el Misteri d’Elx o les bandes de música. Tots ells nous garants -per llei- de les essències valencianes i comissaris polítics a l’hora de triar a qui subvencionar o a qui retirar ajudes.
En el torn de la proposta, el portaveu del Partit Popular, Jorge Bellver, es feia la cara roja de reprovar l’oposició al crit de “traïdors” i “catalanistes” amb tots els prefixos possibles: pan, pro, proto… I en nom dels furs, el Segle d’Or, les Falles i el valencià. Mentrestant, en la solitària bancada del conseller, Santamaría lluïa la calavera blanca en la jaqueta qui sap si amb una esborronadora innocència o un sofisticat cinisme. Perquè precisament el Regiment Lusitania fou creat el 1709 per Felip V, el monarca que dos anys abans havia guanyat la batalla d’Almansa, arrasat Xàtiva, suprimit els furs i prohibit el valencià. I va ser en nom de l’Espanya imperial que el Lusitania combaté a Sardenya, Cagliari o Niça. I més recentment, el 1936, s’aixecà contra la Segona República des de les casernes de l’Albereda de València, que finalment es rendiren als milicians. El Lusitania desaparegué durant la Guerra Civil i fou rehabilitat per Franco el 1940. I des del 1980 té el quarter a Marines, on solen organitzar actes d’homenatge en honor de Felip V, les campanyes catòliques de l’Època Moderna i en enyor per l’Espanya eterna.
Per la seua banda, l’oposició censurà “una llei que dividix, perseguix i castiga una part de la societat valenciana”, segons Lluís Torró, d’Esquerra Unida, qui també lamentava l’exclusió de l’Acadèmica de Cultura Valenciana i del Consell Valencià de Cultura en benefici únic de Lo Rat Penat i la RACV. “¿Quina és la seua capacitat docent? ¿Quins els mèrits? ¿Amb quines universitats?”, interrogava en va. I, a continuació, Josep Maria Panyella, de Compromís, citava Chomsky en relació a “la identitat valenciana com a problema fictici i partidista”. Finalment, Rafael Rubio, saludava cap a la tribuna de convidats: “espere que el seu treball siga molt curt perquè esta llei no tindrà molt de temps de duració”.
En acabar, Santamaría, Bellver i antigues glòries del blaverisme, com ara Fernando Giner, departiren al pati del Palau dels Borja, davall el ficus gegant, entre abraçades, palmades a l’esquena i plaents xuclades de cigarreta. Una recreació d’època de la Batalla de València amb vestits exquisits i panxes prominents. I al mig del cercle, el conseller amb cognom de caravel·la, mostrant, ben ufanós, la calavera. “Avança l’esquadró vibrant d’il·lusió”, diu l’himne del “dracs de la mort”. I acabà en homenatge involuntari a un altre serafí de la trinxera pàtria: “¡Glòria al Caçador espanyol!”.
