Sixto Ferrero/La Valldigna
L’Orquestra Simfònica de la Valldigna, sota la direcció de Voro Garcia, oferirà dos concerts consecutius a dos escenaris vallencs diferents per commemorar el Dia de la Valldigna. Els concerts estan ubicats dins dels actes commemoratius que han organitzat des de la Mancomunitat de la Valldigna. Seran aquest pròxim dissabte 28 de març (a les 19:00h) i diumenge 29 (a les 12:00h) amb el mateix programa de concert, titulat La música i el cinema. El concert de dissabte tindrà lloc a l’auditori de la SIUM de Tavernes de la Valldigna (19:00h), mentre que el de diumenge serà al temple del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna a Simat (12:00h).
El programa de concert està format per músiques originals per a films i sèries de televisió i obres que posteriorment s’adaptaren per ser incloses en les BSO. Així, en la primera part s’escoltarà la “Fanfarria” que forma part de la BSO de la pel·lícula Alatriste, composta per Roque Baños. Tot seguit interpretaran la música del curtmetratge The snowman de la compositora valenciana Amparo Edo, per a després interpretar un dels temes de la BSO de la sèrie televisiva Frágiles amb música d’Arturo Díez Boscovich i tancarà la primera part un clàssic del cinema i de les bandes sonores com és el conegut tema de Superman composta per John Williams.
La segona part seguirà amb eixe vincle vertebrador entre la música i el cinema però l’enfocament serà diferent, ja que les músiques seleccionades no estaven compostes originàriament per al cinema sinó que foren adaptades i incloses en préstec en les bandes sonores com és el cas de
l’Adagietto. Langsam Sehr, 4t moviment de la 5a Simfonia de Gustav Mahler el qual serví per somoure la psicològica i profunda pel·lícula
Mort a Venècia de Luchino Visconti. Tancarà aquesta segona part, i el concert, altre clàssic les Danses Simfòniques d
el West Side Story (1956), compostes per Leonard Bernstein i arranjades ‘a posteriori’ de l’èxit aconseguit amb el musical del mateix nom i adaptades posteriorment per formar la BSO de la pel·lícula homònima (1961) basada en l’amor de Romeu i Julieta de Shakespeare i traslladat a l’enfrontament entre bandes porto-riquenyes i irlandeses a Nova York. Pel que fa a la música, cal assenyalar que té una estructura de suite, és a dir que consta de diferents danses, però, basada en ritmes llatins i formes com la cançó. Tot i que els ritmes i l’orquestració són els trets més característics de la suite i aquells detalls que més atrauen el públic, harmònicament compta amb interessants usos del tritó, el qual pel seu alt grau de dissonància Bernstein, enginyosament, el distribueix per tota l’obra per anunciar la tensió de l’escena.
