El Tempir intentà primer a l’abril 2012 que es rectificara presentant una sol·licitud perquè s’iniciara un procediment administratiu, obtenint tan sols silenci com a resposta segons assegura, i per açò va acudir sis mesos després a la via judicial: El passat mes de juny el jutjat va admetre a tràmit el recurs, en què sol·licitava a l’Ajuntament que remetera l’expedient administratiu complet referit a aquest assumpte, cosa que ha hagut de reiterar el passat mes de gener perquè, segons fonts judicials, l’Ajuntament no havia respost.
La documentació exigida al consistori es facilitarà llavors al Tempir perquè formalitze la seua demanda.
L’Associació recull entre els seus arguments que el canvi de logotip, unit a l’ús quasi en exclusiva del espanyol en comunicacions escrites i orals, cartells, circulars i senyalització urbana, solament contribueixen a ‘menysprear’ la llengua pròpia dels valencians, que com indica l’Estatut d’Autonomia és el valencià, “que gaudeix de rang de llengua oficial”.
Entre els arguments legals se cita contundentment la Constitució Espanyola referent a l’obligació dels poders públics a promoure les condicions de llibertat i igualtat; l’Estatut d’Autonomia, que estableix que s’ha de garantir l’ús ‘normal i oficial’ de les dues llengües i atorgarà especial protecció i respecte a la ‘recuperació del valencià’; la Llei d’Us i Ensenyament del València, que declara que Elx és un municipi de predomini lingüístic valencià; o l’Ordre de la Conselleria d’Educació de 1993 sobre la toponímia, senyalització i retolació de serveis públics, que diu que tindrà prioritat la llengu de predomini lingüístic o en tot cas s’usaren la dues.
Així, igualment, El Tempir fa referència al reglament de Normalització Lingüística per al Municipi d’Elx i el seu Ajuntament, que assenyala que el consistori ha de “promoure i utilitzar el valencià en totes les dependències municipals, punts en les centrals com en les descentralitzades, en els segells municipals, en el rètols, serveis culturals, educatius, esportius, assistencials, festes locals, etc., i afegeix que la promoció i difusió d’activitats municipals mitjançant anuncis, fullets, publicacions…, hauran de presentar-se majoritàriament en valencià’
Per tot açò, El Tempir, sol·licita des del 2012 un canvi de rumb en eixa tendència d’excloure el topònim en valencià de la seua imatge corporativa i de les seues accions de comunicació, en la mesura que el contrari significa incomplir la legislació lingüística vigent.
L’Ajuntament, que haguera de donar exemple, consideren, “no assumeix acomplir amb la normativa per una “valencianoòbia” total i absoluta’, i davant açò arribarem “a les instàncies que siguen necessàries siga quin siga el partit que governe“.
