El periodista, escriptor i editor Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977) reimprimirà per tercera vegada el seu llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci, durant aquest mes d’abril.
El llibre és el resultat de la tasca excursionista d’Hernàndez, qui porta vora 20 anys recorrent les comarques valencianes. La relació de despoblats i els espais naturals i culturals pròxims ha despertat l’interés entre una part de la societat valenciana que vol conéixer el seu patrimoni natural i cultural.
De fet, els exemplars de les tres impressions anteriors s’han presentat en més de cinquanta llocs amb escoles d’adults, centres excursionistes, biblioteques, ajuntaments o associacions culturals i actualment el calendari continuarà des de finals d’abril.
La publicació acosta alguns dels principals despoblats existents a territori valencià, així com les àrees més despoblades, i també descobreix els paratges i espais naturals que els acompanyen, en una obra amb més de 400 fotografies.
Jinquer.
Olmedilla, Jinquer, l’Atzuvieta, los Mores, Benicalaf, Campos de Arenoso, Suera Alta, la Granella, Sant Francesc d’Assís, Xivert, Vizcota, Bibioj, la Fonseca, El Reatillo, Miravet… són alguns dels despoblats inclosos al llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci.
La Hortichuela.
Junt a aquests noms que referencien antics municipis, masos o aldees desapareguts o despoblats, l’autor presenta espais naturals i culturals, paratges destacables, cims o arbres monumentals pròxims a ells, poc coneguts i de gran valor i bellesa. El Barranc de Bercolón, el Chorrador, el Pozo Negro, els estanys d’Almenara, la Savina La Juana, els Chorros de Barchel, les cascades del Carbo, l’estret del Cascajar, els ventisquers de La Bellida, el mirador del Xap, la Muela del Buitre, la colònia agrícola de Santa Eulàlia, o el Chorrero de la Garita, entre d’altres.
Chorrador.
L’autor ha realitzat un llibre que creu que “ha interessat molts joves que busquen alternatives davant la situació de crisi en el món rural i que es plantegen anar, si no als pobles abandonats, sí a municipis d’interior amb poca població i posar en marxa noves iniciatives fora de l’àmbit de les ciutats”. També ha aportat “noves idees a clubs i grups senderistes valencians per a fer noves rutes” i ha mostrat a la ciutadania en general una part del seu paisatge pròxim.
La Granella.
Al mateix temps, la publicació dóna veu a persones que visqueren en aquestos pobles ara deshabitats i deixaren una part de la seua història personal entre carrers i murs de cases que ara estan en ruïnes, s’han afonat o estan submergits baix l’aigua d’embassaments. Una tasca que l’autor ha reconegut com “la més emocionant”, per a donar dignitat a persones que els habitaren i a pobles que són molt més que muntons de ruïnes esperant caure definitivament.
Un reivindicació del paisatge i del patrimoni valencià
“El llibre no deixa de ser una reivindicació del paisatge i del patrimoni valencià, com a part de la nostra identitat com a poble”, destaca l’autor, qui ha fet el viatge per la memòria en bicicleta de muntanya o de carretera, corrent -per exemple en la Marató i Mitja o altres curses de muntanya-, i especialment a peu.
Agustí Hernández és hereu, a la seua mesura, i en altre temps, dels Cavanilles, Rojas Clemente, Sarthou Carreres, Emilit Beüt, Lluch Garín, i més recentment, Cebrián Gimeno, Gispert Macián, Almerich, Ricardo Hernández o Muñoz Badía. Excursionistes, observadors dels boscos o les muntanyes, enamorats del món rural valencià, que han plasmat la seua visió literària, descriptiva o senderista del territori. Les obres d’aquestos, i d’altres cronistes del paisatge, són les que en molts casos han acompanyat Hernàndez per a endinsar-se “en el blau immens de dies de mestral”, o l’han guiat en marxes inacabables “per a tastar els ocres de la terra o el bes del silenci”.
Portada del Llibre.
Agustí Hernàndez és periodista. Ha treballat al Gabinet de Premsa de la Universitat de València i a diversos mitjans de comunicació. També a l’Ajuntament d’Alboraia i ha sigut professor de Formació Professional. És autor de publicacions com ara el llibre Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit (2006); Alboraia. Memòria Gràfica I, i ha sigut comissari de l’exposició de la Diputació de València Pobles abandonats. Pobles en la memòria. També ha guanyat més d’una desena de premis de poesia en valencià, entre d’altres el de la Universitat Politècnica de València o el Marc Granell d’Almusssafes.
Agustí Hernàndez.
Més informació sobre el llibre en aquest enllaç.Campanya de crowdfunding oberta per a la reimpressió, fins 20/4 ací.
Berlocón.
