A principis de març, des de Compromís en l’Alt Millars es denunciava la destrossa de la xopera del municipi de Cirat, i l’alcalde oferia versions contradictòries que no explicaven el motiu. El diputat al congrés per Compromís, Joan Baldoví, traslladava aquest tema al Congrés, en tractar-se d’una actuació que en estar en la conca del Riu Millars, necessitava estar autoritzat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, organisme depenent del Ministeri.
Baldoví exposava que “de manera inexplicable s’ha arrasat amb la monumental xopera existent en el municipi de Cirat, tradicional zona d’acampada i, per tant font d’ingressos per a la capital de l’Alt Millars. A més, puntualitzava que fins eixe moment “no es van donmar explicacions per part de l’ajuntament de perquè aquesta actuació, que afecta part de la ribera del riu Millars, Lloc d’Interès Comunitari, i àrea de la Xarxa Natura 2000.
Per aquesta raó preguntava si havia autoritzat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer aquesta actuació i, en cas afirmatiu, per quin motiu.
Aspecte de la xopera després de la polèmica tala.
Resposta del Govern
Segons el document de resposta que dóna ara el Govern estatal a Baldoví;
“El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, no ha autoritzat aquests treballs. Els antecedents que obren en l’organisme de conca indiquen que “hi ha un expedient en tramitació, arran d’una sol·licitud de l’Ajuntament de Cirat, amb data de registre d’entrada en 12/02/15, relativa a la tala de 20 xops en imminent risc de caiguda en el paratge de la Font de Salut”.
Amb data 05/03/2015, l’ajuntament va presentar documentació complementària en el qual manifestava haver efectuat la tala aproximadament de cinquanta xops en els paratges Font de Salut i El Molino, per raons de seguretat, donat l’imminent risc i la caiguda efectiva de tres d’ells, a causa de les importants ratxes de vent, amb el consegüent perill per a la integritat dels ciutadans. Argumentava que els xops estaven podrits pel que les restes de la tala van ser cremats, no havent-se produït per tant aprofitament algun de la fusta”.
En conseqüència, s’han iniciat actuacions de caràcter sancionador amb vista a determinar l’existència de possible infracció del Text Refós de la Llei d’Aigües, aprovat per R.D 1/2001. En aquest sentit, el servei de Policies d’Aigües i Llits públics està realitzant les inspeccions pertinents per a determinar, a partir de l’informe que emeta, les accions subsegüents”.
Segons compromís, aquesta resposta del Govern “genera ara nous dubtes”, ja que “no s’apreciaven segons els veïns símptomes de malaltia en cap exemplar, i no expliquen per què es passa de 20 a 50 les sol·licituds quan a més en fotografies es veu com la tala afecta a més exemplars. I costa creure que es van cremar els exemplars”.
Imatge de la monumental xopera abans de la tala.
Imatge després de la tala.
