Diari La Veu del País Valencià
L’Ateneu Cultural Ciutat de Manises ‘segueix lluitant pels seus drets’
Sixto Ferrero/Manises.
L’Ateneu Cultural de Manises va nàixer el 8 de gener de 2008, dos anys després, però, iniciava l’activitat educativa la seua Escola de Música. El naixement d’una nova Societat Musical, d’una segona banda, escola,… dins d’un mateix nucli poblacional no és un fet aïllat, sinó més aviat al contrari, és un fet bastant habitual en la història de les Societats Musicals al País Valencià. Fins i tot, el «procés d’infantament» és prou homogeni durant fa més de cent anys, una banda matriu la qual s’esquitxa per motius, ara sí dispars, resultant del procés: la creació de dues bandes les quals acabarien tenint dues societats (socis i activitat associativa).

També es van donar casos, sobretot en el darrer terç del XX, de reunificacions en una sola i primigènia Societat Musical matriu. I, tot i que el nombre d’habitants, el volum demogràfic del poble, vila o ciutat… és fonamental, però no vital, per mantenir dues Societats Musicals a un mateix poble, també hi ha casos de pobles en què essent demogràficament mitjans o més aviat menuts, compten amb dues societats, com per exemple Cullera amb poc més de 22 mil habitants, Llíria amb poc més de 23 mil o el paradigmàtic cas de Bunyol amb menys de 10 mil habitants. Contràriament, per exemple Alzira, té el doble de població que Cullera i Llíria i el quàdruple que Bunyol i només té una Societat Musical. En qualsevol cas, Manises està molt per damunt demogràficament tant de Cullera i Llíria, com de Bunyol.

En poc de temps, set anys i escaig, l’Ateneu Cultural Ciutat de Manises compta amb 560 socis, té matriculats 205 alumnes i hi treballen 42 professors. Els seus èxits acadèmics, per la bona feina, metodologia i projecte educatiu, han arribat prompte amb dos Premis d’Innovació Educativa (2012 i 2014), Premi a la integració (2015) i estan immersos en el programa Erasmus+ 2015 convocat per la Comissió Europea. La seua activitat com a Societat Musical no es basa només en l’activitat musical de les diverses agrupacions bandístiques, sinó que a més a més compta amb diferents agrupacions orquestrals, de cambra, de dansa, de teatre, de percussió, corals i excursionistes. Tot fa indicar que és una societat regida per bons criteris educatius i musicals, amb objectius ambiciosos, amb visió de futur, integradora, democràtica, assembleària i amb inquietud per abastir la seua ciutadania, més enllà dels seus socis, de bagatge cultural. Un bon exemple d’aquesta iniciativa cultural, exigent i diferencial, fou el concert que oferiren l’Orquestra Filharmònica Ciutat de Manises amb el grup bunyoler Malsujeto fa unes setmanes a l’Auditori Germanies de l’obra de Jon Lord “Concert for Group & Orchestra”.

La Societat Musical l’Artística Manisense és la banda, en argot bandístic: la de tota la vida. És a dir, és la Societat Musical que recull les despulles d’aquell procés d’esqueixament, d’aparèixer i desaparèixer de les bandes durant les darreries del XIX i la primera meitat del XX que esmentàvem més amunt. Les seues arrels, i les musicals de la mateixa ciutat, això és indivisible, es remunten al 1888 on una banda anomenada Del Círculo fa les seues primeres aparicions. Pocs anys després (1899) ens trobem la primera escissió. Del resultat apareix la Societat Instructivo Musical, coneguda com La Nova per diferenciar-la de La Vella (Del Círculo). Abans del XX a Manises hi ha dues bandes, que segons consta en les webs i documentacions participaven de la vida musical i cultural del poble, però, també competien en certàmens i festivals amb total normalitat, tret de les possibles disputes i baralles de taverna, habituals, per afers musicals. Durant la Guerra Civil, La Paz (on estava integrada La Vella) i La Musical (La Nova) desapareixen, aleshores Manises es queda orfe de bandes i societats, com a tantes altres poblacions, tanmateix, de la mateixa manera que s’exhaureix, la pràctica bandística reviu i renaix dels records. En 1968 apareix d’aquell record i amb les ganes i il·lusions que aquestes fites requereixen l’actual Societat Musical L’Artística Manisense formada per músics procedents de les bandes desaparegudes trenta anys abans.
Actualment, la Societat Musical L’Artística Manisense compta, a més de les respectives formacions bandístiques, amb orquestra, cor i big band. La Societat té la seua pròpia seu on s’inclou l’espai musical-Sala Ernesto Chenoll, un auditori que funciona des de 2008 i que, segons la Societat Musical “s’ha convertit en un dels centres culturals de la societat, amb l’objectiu d’oferir als nostres socis una programació complementària a l’oferida per les agrupacions de L’Artística Manisense, fomentant la creació de grups de cambra i altres tipus de formacions”.

Societat Musica L’Artística Manisense

Tot fa pensar que la vida i activitat musical de sengles Societats Musicals és il·lusionant, estan ben dirigides, amb objectius establerts i pels quals lluitar artísticament, educativament i culturalment. Manises, la gran ciutat de la ceràmica, ha viscut la seua història bandística, amb intervals negres, però, sempre al compàs de dues Societats Musicals, és a dir, al ritme de dues bandes. Ara, hi tornen a conviure L’Artística i L’Ateneu, però, la polèmica, des de 2008 està sonant com a tonalitat principal.

El preàmbul: uns criteris “inexistents”.

L’Ateneu Cultural va sol·licitar la subvenció que l’Ajuntament de Manises, a través de la seua Regidoria de Cultura, atorga a entitats culturals i educatives, aleshores sota el comandament de Maribel Miquel Marticorena i la coordinació de Carlos Crepo, actualment la regidoria està a càrrec de Rosa Maria Pérez i la coordinació d’Antonio Navarro, però ho féu el mateix any de la seua creació, l’any 2008. Aleshores la regidoria els va denegar la subvenció al·legant que la Societat Musical tenia menys de dos anys, justificació que de bon grat van acceptar des de l’Ateneu. Posteriorment, l’any 2010 van tornar a sol·licitar les subvencions, aleshores ja complien el suposat requeriment cronològic.

Fou quan, davant les divagacions de la Regidoria de Cultura, l’Ateneu Cultural es va assabentar que “no existien criteris d’atorgament de subvencions per a Cultura, com sí hi havien i s’aplicaven per a Esports o, Festes on tots reben les quanties de manera igualitària malgrat mancar també de criteris”, segons asseguren diverses fonts. “Les subvencions en matèria de cultura, a Manises, es reparteixen a dit i criteri dels governants actuals” afirmava Fuentes Castilla director de l’Ateneu Cultural. En el mateix sentit refermava el procediment criterial tant Jesús Borràs d’APM-Compromís com Manuel Gutiérrez d’EUPV qui des de l’oposició han seguit el procés i fan costat d’alguna o altra manera a l’Ateneu Cultual.

Durant aquest anys, l’Ateneu Cultural s’ha reunit diverses vegades amb els regidors competents, assessors i alcaldes (Enrique Crespo dimití el 2012 a conseqüència del Cas Emarsa, actualment governa Francisco Izquierdo Moreno), sol·licitant en tots els casos, la creació d’uns criteris objectius que regulen els diners públics que s’atorguen des de Cultura. L’equip de govern del Partit Popular responia a la sol·licitud que aquests suposats criteris existien, “però mai els mostraven” indica Fuentes Castilla.

A partir d’ací, davant la insistència de l’Ateneu per esclarir els criteris i demanar allò que els correspon, el PP de Manises, amb una majoria absoluta esborronadora, havia iniciat un procés de dites i desdites. “Més tard van admetre que no existien i per tant els crearien. Després d’anys creant-los, admeten ara que no existeixen ni ha hagut intenció de crear-los” declarava Fuentes Castilla, qui afegia que la percepció que tenen ara mateix és d’enganyifa, “han estat enganyant l’Ateneu Cultural durant els últims anys i han jugat amb els sentiments de 560 socis, 205 alumnes i 42 professors”.

Manuel Gutiérrez, d’EUPV Manises, apuntava que “la inexistència de criteris condueix a atorgar una subvenció de 40.000 euros a l’Artística Manisense mentre que a l’Ateneu Cultural se li atorguen 2.000 euros anuals”, per això proposen des de la formació política “crear uns criteris objectius que equiparen aquestes subvencions”. “Hi ha menyspreu a nivell de subvencions” afirmava Jesús Borràs d’APM Compromís, “com pot ser que donen 2.000 euros a l’Ateneu i 3.000 a una banda de cornetes i tambors?” es preguntava.

Davant uns criteris que semblen havien existit, segons declarava el PP de Manises a l’Ateneu Cultural i a l’oposició, però que mai no els van mostrar en públic, ni a la web, ni a les diferents sol·licituds, una creació i redactat que es perllongava i mai no arribava a definir-se ni materialitzar-se, tot i que el Síndic de Greuges també els hi demanaria més endavant, l’Ateneu Cultural per traure les seues conclusions va fer una analogia amb l’altra associació cultural que per volum pot comparar-se, referint-se a L’Artística Manisense, per això Fuentes Castilla afirmava “inevitablement per a valorar les subvencions ens hem de comparar amb l’altra entitat i valorant com a criteri l’alumnat, ens adonem que l’Ateneu rep 34€ per alumne/any i l’altra entitat vora els 500€ per alumne/any”. Davant aquests fets quantiosos obvis, l’equip de govern sembla es manté en l’argument que l’Ateneu Cultural empra molt més que l’Artística Manisense l’Auditori Germanies, fet que consideren una mena de subvenció en espècies i per tant d’alguna manera quedaria igualada la subvenció monetària. Alhora, segons Fuentes Castilla, “ho empren com a escut de protecció davant les exigències” de l’Ateneu Cultural.

Ordint una mena de guerra freda

Però, no només existeix una suposada discriminació quantitativa pel que fa a les dotacions econòmiques, i un intent d’engany com declarava Fuentes Castilla, sinó que a més a més “hi ha multitud de problemes per a la cessió de l’Auditori Germanies per realitzar concerts i espectacles”. I el director en donava detalls, si més no de guerra freda, com “no donar llum a determinats endolls, prohibició de l’ús del material, negació a la publicitat dels actes de l’Ateneu als taulers d’anunci del teatre”. Altres decisions que afecten el bon funcionament de la Societat els apuntava Fuentes Castilla en aquest termes, “altres problemes com una inexistència de notícies als mitjans locals ni a la web local de les activitats realitzades o per realitzar, prohibició de publicitar-se als taulers de la casa de la cultura, i si ho deixen fer, penjar un cartell,… en menys d’una hora l’han tret”.

A més d’aquestes pràctiques enunciades pel responsable musical, sembla tenen clar quin sons els motius d’aquest ordit pla de maccarthisme, “davant totes aquestes problemàtiques, l’equip de govern diu que ‘veiem fantasmes on no hi ha’”, però allò ben cert és que “l’Ateneu pateix aquesta discriminació des del seu naixement quan la, llavors, regidora de cultura Na Maribel Miquel Marticorena va argumentar: ‘Jo no vull l’existència de dues societats musicals a Manises’”.

>

Tanmateix, Antonio Navarro, assessor de Cultura de l’Ajuntament de Manises, assegura que “mai hi ha hagut discriminació a cap entitat d’aquest municipi, ans tot el contrari. L’Ajuntament sempre ha col·laborat amb elles, i concretament amb aquesta”, referint-se a l’Ateneu Cultual, “des del seu inici”, afirmà l’assessor de cultura.

Actua el Síndic. El PP de Manises ‘es fa fort’.

Durant els anys que l’Ateneu Cultural ha estat lluitant pels seus drets, pel que fa a subvencions, ajudes i requeriment d’un entorn propici per part de l’administració per poder desenvolupar la seua activitat cultural i artística, el benefici de la qual també recau sobre la ciutadania de Manises, va denunciar la situació davant el Síndic de Greuges.

En el document referent a la queixa presentada per l’Ateneu Cultural davant el Síndic de Greuges, a la qual aquest mitjà ha tingut accés, s’hi llegeix que segons la font (ref. Queixa núm. 1304735) l’any 2010 (primer any en rebre subvenció) la quantitat era de 1.800 euros (aplicació pressupostària 330.10-489.00.)” per “al foment de les activitats culturals”, l’any 2012 l’Artística Manisense rebé 42.000 euros (mateixa aplicació pressupostària) però, “per al foment de l’activitat musical”. Fet estrany, aquesta denominació perquè totes dues basen les seues activitats al voltant del fet musical. Tot seguit s’indica que en 2013 les subvencions eren 1.500 euros per a l’Ateneu Cultural i 34.200 euros per a l’Artística Manisense, alhora que sol·licita “figurar en el pressupost municipal com a entitat dedicada a l’activitat cultural i fer ús en igualtat de condicions del teatre municipal, gaudir de publicitat de les seus activitats en la pàgina web de l’ajuntament…., obtenir un tracte similar al que rep la societat musical L’Artística manisense”.

Una vegada més tornen a aparèixer els criteris de la discòrdia, i l’origen de tots els problemes. Ara era el Síndic qui sol·licitava a l’Ajuntament que “a fi de constatar les al·legacions formulades […] li demane que […] ens remeta la informació suficient […] especialment, haurà d’informar-nos sobre les qüestions següents”. Entre les quatre peticions del Síndic hi figuren dues decisives: “Quins són els criteris per a fixar les distintes subvencions i quin motiu justifica la desigualtat en la quantia assignada a cada societat musical” i la següent “Per quina raó apareixen subvencions en distinta aplicació pressupostària i que impedeix que siguen incloses les dues societats amb el mateix epígraf”.

Semblava que definitivament apareixerien aquells criteris, i segons afirma Antonio Navarro, assessor de cultura de l’Ajuntament de Manises, “tota la documentació que demanà el Síndic està disponible a l’Ajuntament”, és a dir, que segons l’equip de govern els criteris existeixen. Però, no només existeixen per al govern maniser, sinó que el Síndic va resoldre a favor de l’Ajuntament, argumentant que “no es desprèn que l’actuació de l’administració haja vulnerat els drets, les llibertats o els principis reconeguts en la Constitució espanyola o en l’Estatut d’autonomia, hi ha indicis de cap discriminació”. Aquest pronunciament ha servit l’equip de govern per mantidre’s ferm davant les queixes de la Societat Musical i les peticions de l’oposició. Tot i que, a les xifres en les quanties semblen apuntar cap a altre costat.

No obstant açò, l’oposició manifesta una opinió contrària a aquesta decisió del Síndic, així com la postura inamovible del PP maniser, en aquest sentit Jesús Borràs d’APM Compromís ratificava la discriminació envers l’Ateneu i afegia que “de tot aquell o allò d’on el PP no pot traure res no el té ben considerat”. En la mateixa línia de defensa se situa Manuel Gutiérrez d’EUPV qui ho descrivia com “un boicot a l’Ateneu, una animadversió cap a la gent de l’Ateneu, davant uns criteris inexistents, ben bé un criteri personal i ideològic de l’actual regidora d’Hisenda”, anteriorment responsable de la Regidoria de Cultura, i acabava dient “tot aquell que es queda fora del PP té un boicot del PP. El que volen és fer una renya de bandes” declarava Gutiérrez.

Ara, amb un PP que té el suport del Síndic, la situació s’ha capgirat complexa per a trobar una solució al suposat greuge discriminatori, a més “les reunions ara són difícils”, afegia Fuentes Castilla.

Traslladar la guerra (engegar la dida).

Ara entrem en dates decisives, tots els ajuntaments en són conscients i problemàtiques, acusacions i retrets d’aquesta mena no són més que vots perduts, portades i titulars, missatges de campanya, i amb dues bandes a una mateixa ciutat, una oposició reclamant criteris i solucions, la controvèrsia ha pres una direcció on cap societat musical vol arribar. El PP estratègicament, sembla, ha engegat la dida, ha traspassat la guerra a altre terreny, al de les societats musicals.

Com declarava Gutiérrez “volen una renya de bandes”, però des de l’Ateneu són conscients de l’escenari que vol plantejar el PP i per això en aquest sentit afirmava Fuentes Castilla que “la situació ha dut que el mateix equip de govern vulga crear una guerra inexistent entre les dues entitats musicals de la ciutat, argumentant que l’Ateneu vol traure diners i drets a l’Artística Manisense. Això no és així, l’Ateneu vol els mateixos drets però no traure-li’n cap a l’altra entitat germana”.

D’altra banda, la solució tan recurrent de titllar aquell que no es doblega davant l’autoritat amb alguna etiqueta que fàcilment puga identificar-la com a dolenta, perillosa i per tant de la qual cal previndre’s, l’estratègia, ara per ara, per part del govern popular de l’Ajuntament de Manises sembla, d’acord amb les declaracions, més bé de batalla política on els colors dels carnets i les etiquetes, encara que no tinguen fonament, són les solucions més recurrents per desempallegar-se d’un conflicte candent que tot fa indicar han propiciat des del consistori amb aquells criteris desapareguts i apareguts davant el Síndic. Així, tot sembla ensumar-se una flaire ideològica, com afirmava Jose Vicent Fuentes Castilla “és totalment un motiu polític el que ha suscitat tot açò. Ells ens titllen de rojos, quan és ben cert que a l’Ateneu, com a qualsevol entitat, hi ha gent de tots els colors”.

Aleshores, amb la guerra traslladada a les societats per uns drets aconseguits que altres volen per a ells, i identificat l’enemic opositor com a “rojos”, tot pren una escenificació de lluita de bàndols on l’Ateneu “és un enemic polític, juntament a altra entitat del poble, la Fundació Moviment Ciutadà. Almenys així s’ho prenen ells”, concloïa Fuentes Castilla.

Propostes i decisions

Davant la incertesa, les solucions i un PP fort gràcies al suport que rebé a través de la resolució del Síndic de Greuges, l’Ateneu Cultural han convocat una manifestació per al proper divendres 24 d’abril. Amb una proclama clara i concisa: “L’Ateneu vol seguir lluitant pels seus drets, per la igualtat de tots els centres educatius i culturals, i per això eixirà al carrer per defensar-los”. La convocatòria, oberta a tots els col·lectius que pateixen condicions similars, a la població en general, els convida a participar, concentrant-se a les 19:30 a l’Església del Barri de Sant Francesc i eixint (a les 20:00h) des del Camí de les Simetes fins a la Casa de la Cultura de Manises.

Des de l’oposició els ofereixen solucions, tot i que això està supeditat a un canvi de govern a l’Ajuntament de Manises, en aquest sentit Manuel Gutiérrez d’EUPV afirmava que “l’Ajuntament té recursos suficients per ajudar les dues societats musicals, les quals caldria equipara amb uns criteris objectius, i en els pressupostos caldria establir la mateix quantitat econòmica, perquè els alumnes són iguals, tenen els mateixos drets siguen d’una societat o una altra”.

També Jesús Borràs d’APM Compromís apuntava les seus solucions al conflicte, tot i que ho resumia dient que “volem que l’Ateneu tinga les condicions adients per a treballar”, per això en el seu programa electoral “reflecteixen aquest increment, com per exemple solucionar la ridícula subvenció que reben”, en eixe sentit “caldria donar-los ajut per al lloguer. No obstant açò, l’Ajuntament ha d’implicar-se amb totes les societats”, concloïa el candidat a l’alcaldia.

Aquest diari ha intentat obtindre una valoració dels fets tant del PSPV-PSOE de Manises, com a grup més nombrós de l’oposició, com de la societat musical L’Artística Manisense, sense èxit, ja que, per una banda la formació socialista no ha donat resposta a la petició abans de la publicació d’aquesta notícia i, per altra, la Junta Directiva de la societat L’Artística Manisense “ha declinat fer cap comentari ni valoració a les preguntes plantejades, ja que consideren aquest un tema aliè a l’Artística Manisense”.

Comparteix

Icona de pantalla completa