La seua pronunciació americana el descobreix. Quelcom normal per un valencià que passa llargues temporades pels States –on està al front de la Florida Grand Opera i de la Palm Beach Symphony– i encara amb temps per dirigir un festival a la República Dominicana i l’Òpera Naples. Després de triomfar fora, tornarà a casa com a principal director invitat de les Arts i per col·laborar, també, amb el Palau de la Música de València. Desimboltura i aquella visió externa –gairebé asèptica– d’aquell qui ha vist món i veu amb llunyania el seu punt de partida.
Tot i no ser de fam, “mis padres -me regalaron un pequeño teclado-”, la formació del conservatori i el fet de viure “en la tierra de los músicos” va fer la resta. La seua visió del futur –d’un cosmopolitisme que compartim– passa per: “creo que con el streaming y pagando una cuota, con el celular, puedes acceder a una infinidad de librerías musicales. Eso, creo, es el futuro de la música”.
La seua concepció de la música contemporània “si es buena me aporta lo mismo que me pueda aportar un cuarteto de Beethoven o una sinfonía de Mahler” està en la línia dels intèrprets contemporanis. Una generació de músics que, afortunadament, valoren la música més enllà de les seues etiquetes. I sense estúpids snobismes. “La música es como un menú y hay que saber presentarla. El formato del concierto es una creación del siglo XIX y está oxidado. La música contemporánea se tiene que presentar de diferentes formas y hoy, con la tecnología, se pueden hacer muchísimas cosas. Hay que romper muchas barreras y tener mucha imaginación”.
La presència de Tebar a l’escenari, només en les obres cantades del programa, va tenir gust a poquet. La direcció, segura i ferma, venia acompanyada de l’experiència dels seus viatges. Sense batuta i amb claredat, expressant però amb un posat rigorós i sense abandonar-se a artificis d’aquells que exhibeixen, amb grandiloqüència lumínica, la capital de l’estat de Nevada.
Excel·lent companya de vetllada fou la contralt Huckle qui va posar dolçor i dramatisme a les dues cançons del programa. L’Opus 23, que repetia al cicle Alacant actual, va complir amb mesura la part instrumental del repertori. Tant de bo, en un dels seus salts transatlàntics, arribe Ramón Tebar a dirigir, novament, pel sud valencià.
Programa del concert
Johann Strauss II / arr. Arnold Schoenberg
Kaiserwalzer (1925)
Johann Strauss II / arr. Alban Berg
Wein, Weib und Gesang (1921)
Gustav Mahler / arr. Arnold Schoenberg
Lieder eines fahrenden Gesellen (1919)
Johann Strauss II / arr. Anton Webern
Schatz-Walzer (1921)
Gustav Mahler / arr. Rainer Riehn
Kindertotenlieder (1987)
