Sergi Tarín / València.
Tot eren presses per obrir Terra Mítica l’estiu de 2000. I en nom de tanta urgència s’unflaren els pagaments i s’abonaren sense contracte, per exemple, 166.450 pessetes per a la neteja. Fou el 3 de juny. I el 27 d’aquell mes s’inaugurà el parc amb la presència del llavors príncep Felip. Així ho reconegué este dilluns l’exdirector tècnic, Antonio Rincón, qui s’espolsà de qualsevol responsabilitat: “ordenava contractar, però no amb qui o com”. I a continuació: “encara que les ordres eren meues, podria haver-se contractat com era degut”.
D’esta manera, Rincón va tornar la creïlla en brases a Justo Valverde, excap de contractació i excunyat d’Eduardo Zaplana, qui dijous passat advertí que pagava les factures perquè estaven firmades per Rincón. “De contractes no sé absolutament res. Pregunte-li al responsable, que el tingueren ací la setmana passada”, col·locà Valverde als peus de la fiscal, cosa que no impedí que després feren un cafè durant el descans. De fet, Rincón atacà a tot aquell que es posà per davant. Fins i tot al seu lletrat. “M’està ofenent, i això que és el meu advocat defensor”, li amollà quan li preguntà si havia cobrat comissions. A la fiscal, a qui es referí en tot moment amb un despectiu “senyora”, arribà a ordenar-li l’interrogatori: “¿Per què no em qüestiona si les obres estan fetes?”. “Modere’s i no faça preguntes”, li amonestà la jutgessa.
Però la de Rincón fou una declaració tan impertinent com compacta. Cap de les acusacions obrí la mínima escletxa. L’exdirector tècnic s’eximí del qualsevol competència punible: “la meua funció no era supervisar, sinó animar, posar dates, ja que l’urgent era obrir el 2000”. Un tasca en la qual calia “coordinar 250 empreses perquè no hi haguera ingerències”, ja que Terra Mítica “era com 110 camps de futbol, un al costat de l’altre, i tots construint-se a la vegada”. Un panorama mastodòntic on hi havia una direcció facultativa conformada per les empreses Global i Idom, i una gerència sota la supervisió de Bobis, societat experta en el ram. “Si les factures arribaven amb totes eixes firmes, ¿com anava a dubtar de qualsevol irregularitat?”.
“Tot està molt ben executat i molt ben fet”, aplegà a reivindicar Rincón, qui demostrà com d’especialista és també en parlar d’ell mateix: “Em contactaren pel meu perfil professional de celeritat i eficiència”. I s’emmirallà en el riu de Narcís: “les principals obres de la Comunitat Valenciana les he executades jo”. Acte seguit enumerà el viaducte de Bunyol, les Gorges de Cabriol i Terra Mítica, “que costà 55.000 milions de pessetes”, subratllà per fer més precisa la imatge en l’espill. Una xifra, però, de la qual només s’investiguen els 4,4 milions d’euros (uns 732 milions de pessetes) espoliats a Hisenda en manipular la liquidació de l’IVA i el Impost de Societats dels exercicis 2000 i 2001. Per este fet hi ha 35 acusats, entre exdirectius i empresaris, tots ells amb multiplicitat d’interessos i estratègies processals. També la del victimisme, que Rincón gastà entre l’abundant posada en escena de recursos dialèctics: “No m’ho puc creure… Estem més de 12 anys en açò i no sabem per què”.
