Sergi Tarín / València.
És un dels debats principals dins dels partits d’esquerra. És a dir, com, quan i amb qui fer la futura Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). I si esta ha de ser de nova planta o és millor tornar a la cruïlla de novembre de 2013, quan el Partit Popular dissolgué l’ens i decidí acomiadar 1.608 treballadors. Esta segona opció és la del Comitè d’Empresa, que ha capitalitzat les protestes contra el tancament i ha dotat l’oposició d’una munició política de llarga durada. Una munició, però, amb més fulgor que capacitat d’impacte. Molts dirigents polítics, en públic, es mostren furibunds pel tancament i en privat celebren la desaparició d’una de les extremitats més corruptes del PP valencià, que destacà per una gran capacitat manipuladora i un il·limitat menyspreu cap a l’ètica periodística. I tot amb una plantilla desmesurada i un deute de 1.200 milions que ha acabat en els tribunals.
I este seria l’escenari per al nou govern en cas de fer marxa enrere i invalidar el procés d’extinció, dissolució i liquidació de RTVV, que finalitzarà el proper 30 de juny. Per contra, la Unió de Periodistes, amb vora 1.000 afiliats, aposta per començar “des de zero”, tal i com assenyalà este dissabte el seu president, Sergi Pitarch, durant una assemblea extraordinària on es debaté el nou model d’ens públic. Una proposta de 49 fulls elaborada pels periodistes Daniel Martín i Pura Requena i que ha estat aprovada, després de tres hores de debat i la inclusió de diverses esmenes, amb 59 vots a favor, cinc en contra i una abstenció.
Foto: Biel Aliño.
Consideracions jurídiques
El document aborda els esculls jurídics sorgits del procés d’extinció. Martín i Requena han consultat un desena d’experts en dret laboral, mercantil, civil i administratiu abans d’arribar a la conclusió que una nova empresa pública és jurídicament viable sempre que es respecte el punt sis de l’Expedient de Regulació (ERO) de la plantilla, que assenyala “la prioritat en la contractació per part de la nova ràdio televisió dels actuals treballadors de RTVV SAU que així ho sol·liciten”. Una valoració que, segons expressa el document, “ha d’aplicar-se sense que aquesta impedisca en la pràctica a la resta de ciutadans el lliure accés a unes proves de selecció d’una entitat que forma part de l’administració pública”.
D’altra banda, els especialistes consultats per Martín i Requena també entenen que el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PSPV-PSOE té poc recorregut jurídic i que és molt probable que el partit mateix hi desistira, tal i com ha avançat en alguna ocasió, en cas d’existir un consens parlamentari. Finalment, els juristes conclourien que el recurs que el sindicat CGT (Confederació General del Treball) presentà contra de l’ERO d’extinció té escasses oportunitats de prosperar “perquè l’acord va ser signat per la pràctica totalitat dels sindicats amb representació al Comitè d’Empresa”. Amb tot, una nova RTVV, tal com planteja la Unió de Periodistes, seria completament viable si hi ha voluntat de consens polític.
Foto: Biel Aliño.
Consell Valencià de la Comunicació
El document bateja el nou ens com a Corporació Valenciana de Mitjans Públics i el defineix com “un gran contenidor multiplataforma (…) que aposte per internet com a l’espai que facilite la prestació d’un servei públic de qualitat”. Esta corporació acolliria la televisió, la ràdio i una Agència Valenciana de Notícies, totes elles relacionades de manera preferent amb una Xarxa de Televisions Comarcals Públiques i una Xarxa de Ràdios Municipals Públiques. Un paisatge arrodonit amb la reordenació dels canals autonòmics i locals de la TDT (Televisió Digital Terrestre). La concessió d’estos últims, 42 en total, el gener de 2006, va ser declarada nul·la el 2012 pel Tribunal Suprem, que encomanà la celebració d’un nou concurs al Consell, que ha fet cas omís.
La proposta de Martín i Requena també aborda els mecanismes de control per impedir que la ràdio i la televisió públiques siguen “utilitzades com a eines de propaganda del poder polític”. Per evitar-ho es crearia el Consell Valencià de la Comunicació, entre 7 i 9 membres, “format per representants designats pels grups parlamentaris, per les universitats amb estudis de comunicació audiovisual, cine i periodisme i les organitzacions professionals, sectorials i d’usuaris amb representativitat dins del sector comunicatiu valencià”. El mandat superaria el període d’una legislatura.
Foto: Biel Aliño.
Foto: Biel Aliño.
