A les 19:30 hores, després d’unes unes breus paraules de benvinguda a càrrec de la directora, Carmina Valiente, el representant de l’Institut López Piñero, Àlvar Martínez, i el comissari de l’exposició, el professor José María Azkárraga, procediren a la seua presentació i justificació dels motius de la mateixa.
Tots insistiren en la brillant tasca investigadora del Laboratori d’Hidrobiologia, fundat en 1912 en l’Institut General i Tècnic de València, antecessor de l’actual IES Lluis Vives, i la destacada pràctica docent desenvolupada pel Gabinet d’Història Natural en el trànsit entre els segles XIX i XX.
L’exposició, instal·lada al cor de la capella del centre, es perllongarà fins al dia 30 de juny i està oberta, prèvia reserva, per a visites guiades en grup.
A principis del segle xx els instituts tenien una activitat molt més diversa que l’actual. Més enllà de la mera docència, en molts casos actuaven com a vertaders centres d’investigació i cultura. L’Institut de València (no es diria Lluís Vives fins a 1930), gràcies a una favorable conjunció de personalitats i de mitjans disponibles, va arribar a destacar en el camp de la Història Natural. El seu complet museu, amb valuoses col·leccions de tot tipus, la creació d’un laboratori dedicat a l’estudi de l’ecologia de les aigües dolces, que va ser pioner a l’Estat espanyol, i una revista pròpia, els Anales del Instituto, on es van publicar majoritàriament investigacions biològiques d’alt nivell científic, li van atorgar reconeixement a escala internacional.
