Els resultats obtinguts estableixen un rànquing en funció del valor de l’iPE que està encapçalat per Podem (50,3), seguit de la Coalició Compromís (48,0) i Acord Ciutadá amb Esquerra Unida PV (46,4); a certa distància es troben UPyD (35,9) i PSPV-PSOE (31,2); i les últimes posicions estan ocupades per Ciutadans (29,9) i Partit Popular (26,8).
Han estat analitzades 586 pàgines que arrepleguen 4.116 propostes, segons el següent repartiment: PSPV-PSOE 1.291 propostes; Podemos 727; PP 658; Compromís 644; UPyD 348; Esquerra Unida 344; Ciudadanos 104.
De totes elles s’han analitzat les propostes considerades relacionades amb l’apoderament: 420 PSPV-PSOE; 400 Podemos; 334 Compromís; 180 PP; 176 Esquerra Unida; 131 UPyD; 32 Ciudadanos.
En general, cal destacar que tots els partits han realitzat una lectura clara de la situació actual marcada per la desigualtat social. De fet, els resultats mostren com la majoria de propostes a favor de l’apoderament estan relacionades amb la reducció de les desigualtats i l’exclusió social.
En la mateixa línia, encara que sense arribar al mateix nivell, es troben les dimensions relacionades amb l’accés a la informació, la rendició de comptes i la participació ciutadana. Ara bé, en aquest últim cas, a excepció de Podem que proposa una participació ciutadana més directa, la resta de partits advoquen perquè es realitze a través d’associacions o agents socials.
D’altra banda, contrasta l’escàs, o nul, interès dels partits polítics per afavorir la presa de consciència per part de la ciutadania, especialment per part del programa de Ciutadans amb cap proposta en aquest sentit. De fet, els mitjans de comunicació comunitaris reben una atenció pràcticament nul·la. I els mitjans de comunicació públics no reben atenció per part del Partit Popular ni Ciutadans. De forma similar, la promoció de l’associacionisme i el foment de la incorporació ciutadana al teixit associatiu amb prou faenes ha rebut propostes per part dels partits.
El treball s’emmarca dins de la línia d’elaboració d’aportacions originals per a contribuir a millorar el sistema democràtic. Actualment, el grup està format per tres politòlegs i dos investigadors de la Universitat Politècnica de València.
L’anàlisi realitzada pretén valorar si les eleccions del #24M serviran perquè la ciutadania aconseguisca influir en els assumptes que afecten a la vida quotidiana i participar de forma activa en les decisions polítiques que li concerneixen. Per a açò s’ha analitzat els programes electorals basant-se en tres components que incideixen a facilitar el poder d’influència de la ciutadania, desenvolupant: la presa de consciència, les competències i un entorn favorable.
Cada component al seu torn es concreta en diverses dimensions que estableixen les condicions que han d’abordar-se des de l’acció política dels partits. En suma, el sistema conforma l’índex de potencial d’apoderament dels programes electorals (iPE).
Les més de 4000 propostes arreplegades en els set programes electorals dels partits majoritaris que es presenten a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, han sigut analitzades cadascuna per tres components del grup per a garantir l’objectivitat i credibilitat dels resultats. Cadascuna de les propostes ha sigut analitzada per a determinar la seua relació amb les dimensions establides. I, en cas de donar-se aquesta relació, determinar si la proposta proposa treballar a favor o en contra de l’apoderament. A partir d’ací, per a cada programa electoral s’ha calculat el percentatge de propostes favorables i el percentatge de propostes desfavorables. D’aquesta manera, s’ha obtingut el valor de l’índex de potencial d’apoderament com la diferència entre tots dos percentatges podent resultar un valor entre -100 i 100.
Des de Grup Càlam insisteixen que el treball realitzat suposa un primer pas dins del procés de control dels partits polítics. A partir dels resultats obtinguts plantegen el desenvolupament d’un sistema de col·laboració ciutadana que permeta realitzar el seguiment de l’acció política dels partits i, d’aquesta forma, determinar el grau de compliment de les seues propostes. D’altra banda, es continuarà ampliant el conjunt de programes electorals analitzats per a incorporar els partits polítics que concorren a les eleccions municipals.
En aquest enllaç, podeu descarregar els set programes electorals analitzats, els resultats de l’anàlisi efectuada i la definició del marc i procediment de l’anàlisi. Les dades obtingudes estan accessibles en la web www.indiceempoderamiento.es
