Ara que es compliran 9 anys de l’accident de metro que va costar la vida a la meua germana, no sé si em dol més pensar que es podia haver evitat, o el tracte que he rebut per part del Govern Valencià.
Des del primer moment només es van preocupar a traslladar tota la responsabilitat al conductor, tapant qualsevol deficiència tècnica que poguera deixar en evidència, la mala gestió d’una empresa pública. I així ho han fet al llarg d’aquests 9 llargs anys.
És cert que ha sigut Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana qui ha comès la majoria d’irregularitats denunciades (lectura caixa negra sense custòdia judicial amb el resultat d’esborrat intencionat de les dades, de manera que qualsevol conclusió s’ha de teixir fiant-se de la paraula; ocultació d’informes; manipulació de la Comissió Parlamentària amb l’informe en el qual constaven les respostes que el seu personal havia de memoritzar i repetir,… ) . Però no és menys cert, que el Govern Valencià mai ha censurat aquests actes.
Francisco Camps mai va qüestionar la gestió de FGV, simplement evitava parlar de l’accident, com si pel fet de no esmentar-lo, l’accident no haguera ocorregut. Només s’acordava del dolor dels familiars amb els mitjans de comunicació presents, i llavors deia que ens portava en el cor. Però no es va dignar a rebre’ns. No va voler escoltar-nos. Es va desentendre del tema com si no anara amb ell.
Alberto Fabra va voler desmarcar-se d’aquest comportament tan inhumà, i només jurar el càrrec va dir que ens rebria. I així ho va fer. Però com ell mateix va dir, era un gest pendent que calia complir, però que no iniciava cap tanda de reunions per a intercanviar opinions, perquè tot estava ben fet. Així que es va fer la foto, i ací va acabar el seu gest.
– No li va importar que FGV tinguera mesures instal·lades en les altres línies per a evitar un excés de velocitat, i en la Línia 1 no. MANTÉ QUE L’ACCIDENT ERA INEVITABLE.
– No li va importar que la Comissió Parlamentària fóra la més curta de la història, amb només 1 dia per a estudiar la documentació, 4 dies per a sentir als compareixents, i un altre dia més perquè cada grup confeccionara la proposta. MANTÉ QUE VA SER CORRECTA.
– No li va importar que els Sindicats hagueren denunciat la perillositat de la corba, i s’haguera demanat en múltiples ocasions la instal·lació d’una balisa. MANTÉ QUE NINGÚ HO IMAGINAVA, QUE ERA IMPREVISIBLE.
– No li va importar saber que la Comunitat Valenciana no disposava de cap Llei de Seguretat del Metro. MANTÉ QUE ES VA COMPLIR AMB LA NORMATIVA.
-. No li va importar que des de FGV es mentira al perit judicial dient que el tren mai abans havia descarrilat. NO HO CENSUREN I S’ACULLEN sl fet que NO EXISTIEN ERRADES TÈCNIQUES.
– No li va importar que des de FGV s’hagueren esborrat intencionadament les dades de la Caixa Negra, la prova més important de la recerca. MANTENEN QUE LA RECERCA VA SER CORRECTA.
Alberto Fabra insisteix que tot està ben fet.
I el mateix repeteix una vegada i una altra Isabel Bonig, també present en la reunió, i per tant coneixedora de totes les irregularitats denunciades per l’AVM3J, però que aliena a les seues responsabilitats com a presidenta de FGV, no va realitzar cap recerca dels fets denunciats. Es limita a amagar-se darrere de la causa judicial, sense voler afrontar el fet que les responsabilitats polítiques no es depuren en el jutjat.
Responsabilitats per consentir la manipulació de la Comissió Parlamentària, per ordenar als treballadors de Canal 9 no entrevistar els “familiars del metro”, per no investigar el desviament dels fons estatals que no van arribar a FGV en 2001-2002, per no realitzar una auditoria de la gestió de FGV, per mantenir i difondre que l’accident era imprevisible i Inevitable, a pesar que durant la Instrucció Judicial s’ha repetit per passiva i per activa, que una balisa correctament programada haguera evitat l’accident. I que eixa balisa s’havia demanat en repetides ocasions.
Tot els és igual, amb tal d’”escapar” de les possibles responsabilitats polítiques, no els importa el dolor que estan causant a les víctimes del metro. Dolor que no ens deixa passar pàgina.
Com tancarem el dol, sabent que els nostres familiars van morir per la mala planificació i deixadesa de FGV? Açò fa mal.
Però encara dol més, saber que als nostres polítics, les persones que han de vetllar pel benestar dels ciutadans, no els importa. No els importa que muira gent, que es mentisca.., és més, a ells mateixos no els importa mentir i manipular, si així salven el cul.
A mi em dol, i molt. I també em fa vergonya, i molta.
Què sentiran ells? De veres tenen la consciència tranquil·la?
Rosa Garrote, germana d’una morta en l’accident del metre de València, 3 Juliol 2006.
