La comptabilitat ha estat un dels punts calents de la gestió de Rita Barberà al capdavant de l’Ajuntament valencià. El resultat és un deute que supera tots els registres. Els grans esdeveniments han estat una de les bases electorals que ha utilitzat el PP per governar la ciutat de València durant 24 anys. Frases grandiloqüents com “anem a posar a València en el mapa” adornaven els discursos megalòmans de l’alcaldessa Rita Barberá o l’expresident Francisco Camps. Tot plegat recolzat en una base feta a cop de maó i especulació immobiliària. Trencada la bombolla va desaparèixer el somni i ara toca viure el malson. La festa de regates de primer nivell mundial com la Copa Amèrica o el circuit urbà de Fórmula1, ha deixat un deute a la ciutadania valenciana de més de 800 milions d’euros. Per si aquest malbaratament de diners públics fos poc, cada any l’ajuntament de la ciutat perdona a l’Església Catòlica quantitats ingents de diners a través del no cobrament de l’IBI (Impost de Béns Immobles). I fins i tot ha subvencionat el PP a través del seu propi grup municipal.
Recentment, la Plataforma per l’Auditoria del Deute de València (PACD) ha fet públic, mitjançant uns díptics a manera d’infografia, el preu d’aquest forat econòmic. Segons Àngel Ambrog, integrant de la PACD, “és important posar, en aquests casos: cara, noms i cognoms dels beneficiaris”.
El llast de la Copa Amèrica
Segons informa la PACD, per realitzar aquest esdeveniment “l’Administració General de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de València, van crear el Consorci-València 2007, el qual va adquirir un préstec de 319 milions d’euros. Aquest préstec costa 16 milions a l’any només en interessos fins el 2042, la qual cosa suposarà un pagament total de més de 400 milions”.
El sòl públic on es va celebrar la Copa Amèrica de vela, denominat Marina Real Juan Carlos I pertany al port de València, encara que va ser cedit al citat consorci per a la seua gestió. Finalment aquest espai està sent actualment privatitzat. Són 18.000 m2 en els quals l’empresari valencià i propietari de Mercadona Juan Roig, està impulsant un minicampus d’emprendriment empresarial. Roig ha invertit 30 milions d’euros, per la qual cosa l’aportació al deute contret és mínima. En aquests moments, l’empresari està construint en aquest mateix espai una escola d’empresaris EDEM, de la qual és secretària general la seua filla Hortensia Roig i, en un altre mòdul, la seu d’una plataforma d’emprenedors empresarials anomenada Lanzadera.
Àngel Ambrog, assegura que “el deute és una excusa per a privatitzar aquesta zona. A més, la ciutadania perd aquest espai i no podrà accedir-hi”. Es tracta d’un lloc privilegiat, situat en la dàrsena del port, que ha estat durant dècades aprofitat per al passeig d’habitants de la ciutat, especialment i per la seua proximitat, per la gent dels barris que integren els Poblats Marítims. Les associacions veïnals d’aquesta zona s’han constituït com a Plataforma Litoral per al Poble, des de la qual van denunciant des de fa més d’un any aquesta situació.
La patinada de la Fórmula1
Al setembre del 2014, la Fiscalia Anticorrupció iniciava una investigació, després que una acusació pública obrís diligències a partir d’una denúncia del PSPV i EUPV. Aquestes formacions consideraven “il·legal” i “moralment impresentable” el rescat amb diners públics de Valmor, l’empresa afavorida per Francisco Camps perquè la prova de Fórmula1 no li costés, en paraules del mateix l’expresident de la Generalitat, “ni un duro als valencians”.
Res més lluny de la realitat, la carrera automobilística ha costat a l’erari públic més de 300 milions d’euros, una part destinada al rescat de la promotora Valmor.
Creada en 2007 i constituïda a parts iguals per Bancaixa (hui Bankia), l’empresari Fernando Roig (germà de Juan Roig), l’expilot i manager de MotoGP Jorge Martínez Aspar i Vicente Cotino (germà de Juan Cotino, expresident de les Corts valencianes i imputat en casos com Gürtel o Brugal). Valmor va ser comprada per la Generalitat per un euro, després que el negoci de la carrera es declarés ruïnós, amb aquesta operació la ciutadania valenciana adquiria el seu deute: 46 milions.
L’Ajuntament atorga el perdó a l’Església
En el seu afany recaptatori, l’Ajuntament de València sofreix alguna que una altra “distracció”. És el cas de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). L’Església Catòlica no està pagant l’impost requerit a la resta de valencianes. La institució disposa, segons un treball de camp realitzat per l’associació València Laica, de 1.098 immobles d’ús no religiós a la ciutat, alguns dedicats al comerç o a l’hostaleria.
D’aquesta manera es deixen de recaptar almenys dos milions d’euros. En aquest sentit i segons les dades publicades per la PACD, “l’Ajuntament obsequia a la Universitat Catòlica (UCV) la gestió de la qual és privada, amb sòl públic”, fent referència a “l’edifici San Carlos i els terrenys adjacents davant de l’Institut Valencià d’Art Modern(IVAM), a més de terrenys a Campanar, al costat del nou Mestalla”. I és aquí on tornen a aparèixer noms investigats en casos de corrupció, com Alfonso Grau, exvicealcalde de València, obligat a dimitir per la seua imputació en el cas Nóos, que actualment forma part de la Junta de Govern de la UCV.
Angel Ambrog alerta que “això és un ultratge i resta credibilitat al deute de la ciutat de València”, que en suma supera els 800 milions d’euros. La informació aportada per la PACD, en aquest cas extreta dels “comptes generals de l’ajuntament”, conclou que es va destinar entre els anys 2013 i 2014, una subvenció al grup municipal del PP consistent en 213.687 euros. “Normalment, les administracions locals subvencionen a associacions veïnals, culturals, esportives, ONG, però també al seu propi partit?”, apunta des de la perplexitat Ambrog, qui insisteix amb preguntes, que des de la plataforma de la qual és membre intenten respondre: Hem gaudit d’aquests 800 milions que hem de retornar?, perquè assumeix l’ajuntament, projectes fallits de particulars?, qui es va beneficiar d’aquests diners, i on a anat a parar?
Aquesta informació ha sigut publicada en directa.cat.
