La revista anual Aula de Lletres Valencianes (2011- actualitat) és continuadora de la Revista Valenciana de Filologia, editada per Alfons el Magnànim entre 1951 i 1981. Ha incorporat el nom aula “perquè el centre d’atenció no és ara l’estudi del passat, sinó fer aportacions per a la societat valenciana i la seua escola”, expliquen els seus impulsors.
Elaborada per l’associació Taula de Filologia Valenciana, la revista Aula de Lletres Valencianes “vol ajudar a superar la fractura social produïda per la interpretació de la naturalesa del valencià, ja que un poble dividit per les senyes d’identitat no es pot recuperar”.
“Entre els membres de Taula de Filologia, n’hi ha que vénen de l’unitarisme i n’hi haque tenen l’origen en el particularisme. Taula ha aconseguit que el valencià siga un factor d’unió -i no de divisió- estudiant el passat i mostrant que en els dos sectors hi ha hagut errors, de manera que és factible superar la fractura sense que hi haja ni vencedors ni vençuts. Anant per eixe camí, només hi ha un vencedor: el poble valencià”, expliquen els promotors de la publicació.
Sobre la manera d’ensenyar el valencià, Taula remarca que “hauria d’anar unit a augmentar la consciència i la voluntat de ser valencians”. A més, apunta, “això impulsa els alumnes que no parlen en valencià a aprendre’l i fer-lo seu; i afavoreix que els qui el parlen l’usen en la comunicació pública. Internament, ensenyar valencià hauria de ser ensenyar les seues estructures lingüístiques, que són prou diferents de les que té el castellà i la majoria són vives i habituals. Eixe mètode dignifica el valencià i inspira confiança com a persones i com a valencians. Actualment, s’aplica molt poc (o gens)”.
Un model lingüístic identificador com a valencians
Pel que fa al model lingüístic, els impulsors de la publicació consideren que “deu ser identificador com a valencians, assimilable per als parlants de cultura mitjana i practicable en la comunicació pública”, i que “eixa perspectiva va unida a l’humanisme i la democràcia, i s’oposa a l’elitisme”.
“Taula de Filologia nota que els seus objectius i propostes són atractius i positius per a la majoria de valencians, de manera que si formaren part de la política lingüística i educativa de la Generalitat facilitarien l’adhesió d’una part ampla i transversal del poble valencià”, expliquen.
En definitiva, Aula de Lletres Valencianes vol mostrar que és “factible” parlar sobre les “necessitats del valencià d’una forma constructiva, atractiva i formativa” per a quasi tots els valencians, i que això “contribuiria a escampar un valencianisme transversal, que hauria d’acabar penetrant en la major part de la societat valenciana”.
En la presentació s’abordaran, entre altres, la necessitat de superar la fractura social valenciana sobre la naturalesa del valencià; com parlar sobre el valencià perquè siga un factor d’unió entre la immensa majoria de valencians (i no un factor de divisió); com convé ensenyar el valencià (i com no convé ensenyar-lo); i la necessitat d’aconseguir un model lingüístic identificador, assimilable i practicable per als valencians de cultura mitjana, com a temes centrals.
Participants
En l’acte de presentació de la revista Aula de Lletres Valencianes participaran Antonio Ariño, Vicerector de Cultura i Igualtat la Universitat de València; Antoni López Quiles, professor de la Facultat de Filologia la Universitat de València («Marc històric valencià i europeu de la revista»); Abelard Saragossà, professor de la Facultat de Filologia la Universitat de València («Ideologia i objectius de Taula de Filologia Valenciana»); Àngel Calpe, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua («Contingut dels números 3 i 4 d’Aula de Lletres Valencianes»; i Manuel Boix, pintor i dissenyador de la revista.
