Aquest mètode empra un sistema automatitzat de microscòpia de fluorescència que permet aprofundir en l’estudi de l’ADN dels espermatozous i facilitar l’abordatge dels trastorns associats. Estudis sobre l’anàlisi genètica de l’ADN en espermatozous han demostrat que existeix un component genètic en la infertilitat masculina, que és responsable al seu torn de la meitat dels casos d’infertilitat en les parelles.
Fins fa pocs anys, l’estudi dels espermatozous dels homes infèrtils es limitava a l’anàlisi bàsica del semen, mitjançant el que es coneix com espermograma, que de vegades llança resultats normals encara que la infertilitat persisteix. La responsable del laboratori de Genètica Espermàtica de Sistemes Genòmics, Elena García, ha valorat la utilitat de l’anàlisi genètica de l’ADN en espermatozous per a solucionar aquestes mancances.
L’anàlisi de la fragmentació de l’ADN espermàtic i l’anàlisi d’alteracions en el número de cromosomes ha revelat un component genètic en la infertilitat masculina. L’ADN dels espermatozous és enormement estable, encara que molts d’aquestos estan programats genèticament per a autodestruir-se de forma natural en un procés conegut com a “mort cel·lular programada”.
Aquest mecanisme pot veure’s alterat per diversos factors, com canvis en els hàbits de vida o l’exposició a agents tòxics (tabac, alcohol, radioteràpia o quimioteràpia), la qual cosa genera uns valors de fragmentació anormalment elevats en determinats pacients. “Durant els últims anys s’han publicat molts treballs que relacionen els valors elevats de fragmentació de l’ADN espermàtic amb alteracions a l’espermograma, mala qualitat embrionària i avortaments de repetició”, explica la investigadora.
Sistemes Genòmics ha observat que un 20 % dels pacients estudiats mitjançant la tècnica de TUNEL presenta elevats nivells de trencament a l’ADN dels seus espermatozous, i tenen per tant una infertilitat d’origen genètic.
