Ni l’adequació al Pla Bolonya, ni lleis socialistes ni populars han volgut fer una llei de rang universitari per a uns ensenyaments superiors que amb els diversos plans educatius ha hagut de clamar per una clàusula addicional que equiparara, convalidara o fera equivalent els títols superiors als títols universitaris. Les lleis que han dirigit els ensenyaments superiors de música i arts escèniques tracten aquest ensenyaments al mateix nivell que l’educació secundària obligatòria (ESO), encara que els títols que s’expedeixen són, ara sí ara no, equivalents als graus universitaris (abans llicenciats), i això, òbviament, no ha fet més que complicar l’estructura i una organització dels centres, ja que ha dificultat l’homologació dels títols a l’entorn europeu, ha dificultat l’adequació dels plans d’estudis adreçats a una formació competent a nivell internacional i ha impossibilitat que els professors que desenvoluparen aquests ensenyaments s’organitzaren com una universitat, tot i que es prefereix un marc completament universitari, en qualsevol cas, universitari o no, la necessitat urgent d’una llei que permeta un funcionament coherent amb els ensenyaments d’excel·lència que s’intenta perseguir fa palès que la situació d’ambigüitat no fa més que empobrir i perjudicar un col·lectiu que ací, al País Valencià, sempre s’ha proclamat des de l’administració com la quinta essència de l’ADN dels primers valencians.
L’any 2012 i 2013 van aparèixer les primeres denúncies i querelles per part de l’autodenominada “Asociación de Catedráticos de Música y Artes Escénicas de la Comunitat Valenciana”. Aleshores ambdues foren desestimades pel jutjat. Enguany novament s’han presentat querella. El motiu no és un altre que les comissions de serveis que s’han anat adjudicant al llarg dels anys. Aquestes, segons la legislació actual, no poden superar els dos anys, tot i que complint uns requeriments molt concrets podria ampliar-se com un fet excepcional.
Amb un marc legislatiu adient, universitari o no, un conservatori superior que ofereix ensenyaments d’excel·lència, hauria d’estar configurat per diversos professors: catedràtics numeraris, adscrits, contractats… fet i fet, segons s’hauria de fer amb la llei educativa que esgrimeix els designis dels ensenyaments superiors de música i arts escèniques, ara per ara les plantilles dels Conservatoris Superiors haurien d’estar cobertes amb professors catedràtics numeraris, però, el Conservatori Superior de Valencia només compta amb un 10% de professors amb aquestes característiques.
La solució per part de la Conselleria d’aleshores fou cobrir les mancances de professorat amb professors amb oposicions aprovades, però que exercien la docència en el grau anterior, és a dir l’actual grau professional (abans mitjà), mitjançant comissions de servei. En qualsevol cas, aquests professors eren funcionaris de carrera, que per incapacitat dels diferents governs de crear una marc legislatiu adient, es van veure abocats a escometre solucions, si més no, irregulars. Davant la contínua manca de professors és quan apareixen els catedràtics interins.
Els “Catedráticos de Música y Artes escénicas de la Comunitat Valenciana” són músics professionals que compten amb el títol superior i en un moment donat s’inscriuen en una borsa de treball de catedràtics per a la qual, en algunes convocatòries recents, han hagut de superar una prova d’aptitud (que en cap cas són unes oposicions, i en cas d’haver superat les oposicions en altres convocatòries poden convalidar aquesta prova), poden acreditar experiència artística i docent, aquells que hagen obtingut un “apte” en la prova d’aptitud. Aquesta associació ja jugà amb l’ambivalència del nom associatiu per denunciar aquestes irregularitats en les successives comissions de serveis, i fins i tot va estar recollit per la premsa, però, els Catedràtics numeraris als quals se’ls acusava de secundar les querelles, van desmarcar-se com demostra el document adjunt amb data de 23 de juliol de 2015, ofereixen un cert posicionament cap a la idoneïtat, per al bon funcionament d’un centre superior, (de màxim nivell d’excel·lència educativa i formativa musical), cap als catedràtics en comissió de serveis alhora que “sol·liciten a la Direcció General que es garantisca l’estabilitat docent necessària per al funcionament en el pròxim curs”, signen el document dotze dels catorze catedràtics del Conservatori Superior de València. (Veure document adjunt)
Decisions de la Conselleria d’educació
Fa uns dies, FE-CCOO-PV emetia una nota de premsa on anunciava les solucions que mamprendria davant les presumptes irregularitats comeses per les reincidents comissions de serveis. Així, el sindicat anunciava que “la Conselleria d’Educació va informar divendres la Federació d’Ensenyaments de CCOO PV que la seua decisió respecte a l’adjudicació de comissions de serveis per als centres d’ensenyaments artístics superiors era de concedir solament aquelles que corresponen a assignatures adscrites a professorat no catedràtic” (establertes pel RD d’especialitats 427/2013)
Ahir era STEPV qui precisava que “en els cossos de professorat i catedràtics de música i dansa no hi ha hagut vacants” referents a les adjudicacions de 31 de juliol que tot just s’acaben d’oferir “perquè s’està resolvent el conflicte de les comissions de serveis en el cos de catedràtics. El sindicat especificava que “fins que no es resolguen aquestes comissions de serveis, no s’adjudicaran les places per a la resta de col·lectius de professorat”.
La decisió de conselleria, s’entén que amb un afany benintencionat de complir la legalitat legislativa, suposa no renovar cap comissió de professorat, fet que deixaria per exemple en el cas del Conservatori Superior de València, amb una plantilla on el 90% del seu professorat serien catedràtics interins sense haver aprovat unes oposicions, sense quasi mèrits artístics i amb gens o molt poca experiència docent, tot just quan estem parlant dels màxims organismes educatius del país. Aleshores, ens podríem trobar que en els centres professionals de música tinguen un professorat altament meritori per currículum artístic i amb molta experiència docent, i els centres superiors amb professors (vàlids a priori), però que tot just comencen les seus carreres professionals, artístiques o pedagògiques.
Comunicat de l’Assemblea d’Alumnes del CSMV, del 26 de juliol de 2015
Tant l’Assemblea d’alumnes del CSMV “Joaquín Rodrigo”, com els catedràtics en comissió de serveis, com els catedràtics numeraris, coincideixen en la línia esgrimida pel sindicat, en aquest cas FE-CCOO-PV, que “consideren que el procediment anunciat (per conselleria) comporta un seguit de possibles problemes tant en l’àmbit pedagògic com en l’àmbit laboral”. Com apunta el sindicat, aquests serien “en primer lloc, la viabilitat pedagògica dels centres de música, ja que la major part del professorat que porta endavant els màsters i col·laboracions Erasmus estan desenvolupant la seua tasca amb destinació en comissió de serveis; i d’ací a setembre no serà senzill refer aquests equips pedagògics. En segon lloc, la gestió de les borses, ja que el requisit del doctorat o equivalent l’ha de complir el 15% de la plantilla d’acord amb la normativa vigent. Açò suposa que caldrà escollir aquelles persones del llistat que compliren aquest requisit i per tant una reordenació parcial de les borses. I, en tercer lloc, el desconeixement del procediment de reclamació per a les diverses comissions resoltes deixa en indefensió el professorat que les ha sol·licitades, en cas d’errades per part de l’Administració”.
Dimecres 29 a les 10:00h FE-CCOO-PV ha convocat una assemblea amb el professorat afectat, on valoren la interlocució de l’Administració els agents socials i el Consell de Direcció de l’ISEACV per a la correcta gestió d’aquest procediments. En aquest sentit, des de Conselleria declaraven a La Veu que “durant aquest dies diverses Direccions Generals estan treballant amb possibles solucions per al tema”, preguntats sobre quan se sabran les “solucions” ens indiquen que “al més aviat possible”, donat l’estret marge temporal per a l’inici de curs i el poc temps disponible per a la confecció de les plantilles dels centres superiors i professionals que es veurien afectats per la mobilització dels seus professors, insisteixen en prendre solucions “al més prompte possible”, ja que s’està treballant en el tema.
No obstant açò, els ensenyaments superiors amb la legislació que ara mateix els regeix estan subjugats, com de vint anys ençà als ensenyaments secundaris. El problema és el marc legislatiu en què s’enquadren uns ensenyaments que a la resta d’Europa estan, amb diferents formats dins un marc universitari o dins un marc legislatiu d’ensenyament superiors, però, en qualsevol cas considerats com ensenyaments d’excel·lència on desenvolupen la seua tasca els millors professors, amb el millor currículum artístic i millor experiència docent on es potencia la investigació, la creació, i la interpretació. Però com sempre, amb uns governs o els altres, la música, al país dels músics, és una cosa que sona en les festes de flors, llum i amors.
Reivindiquen, i desmarqueu-vos dels governs predecessors, un marc legislatiu que d’una vegada per totes deixe els ensenyaments superiors de música i arts escèniques dins l’excel·lència de la qual se suposa presumim. Escolten els experts, els implicats i prenguen solucions, arriscades, fregant la desobediència, però, la música professional, els estudis superiors al País Valencià, no estan ni de bon tros tan bé com sembla sonar. Com a exemple, el principal centre superior d’ensenyaments musicals, després de tantes dècades, només compta amb un 10% de catedràtics numeraris.
