El Grup Municipal de Compromís per Alacant va presentar al ple del 30 de juliol la moció en la qual proposava reconèixer la figura de Miquel Grau, l’última víctima mortal de l’etapa de la Transició segons la Llei de la Memòria Històrica. La proposta va ser aprovada per unanimitat de tots els grups amb representació.
La proposta presentada per Compromís proposava la concessió de la Medalla d’Or de la ciutat, així com instar el Consell a concedir l’alta Distinció de la Generalitat a Miquel Grau a títol pòstum i col·locar una placa de record en la plaça dels Estels, en el punt on van ocórrer els fets.
El portaveu del Grup Municipal de Compromís, Natxo Bellido, va recordar que Miquel Grau i Gómez va morir en 1977 en ser agredit quan penjava cartells de celebració del 9 d’octubre en la plaça dels Estels d’Alacant. A la jornada següent a Alacant es va celebrar el seu funeral, on van assistir milers de persones que van omplir els carrers.
Durant la primera celebració de la Festa, després de la dictadura franquista, segons arreplega la moció, es van concentrar en l’Esplanada més de cinc mil persones . En aquell acte les forces polítiques democràtiques d’Alacant van signar un manifest condemnant l’atemptat perpetrat contra el jove alacantí: PSOE, UCD, MCPV, PCPV, PSAN, PTE, LCR, ORT, PSP, USPV i independents.
La moció aprovada subratlla que l’autor pel delicte consumat d’homicidi va obtenir l’indult del govern d’Adolfo Suárez en 1982, i se li va commutar la pena privativa de llibertat per la de sis anys i un dia a la presó més gran.
Per totes aquestes circumstàncies, segons va indicar Bellido, la mort de Miquel Grau es considera “política”. És per açò que Compromís ha mostrat la seua satisfacció per l’aprovació de la proposta ja que amb ella “la ciutat d’Alacant compleix el deute de democràcia que té amb ell”, tal com arreplega el programa electoral de Compromís.
Miquel Grau i Gómez era un jove alacantí de 20 anys, mort a Alacant el 1977 com a resultat de la ferida d’una rajola que li va ser llançada mentre participava en l’enganxada de cartells per al Dia del País Valencià d’aquell any. El seu homicidi ha esdevingut un referent històric del valencianisme en la transició democràtica.
