Diari La Veu del País Valencià
La UV participa en el primer atles genètic de les papallones de la península Ibèrica
RedactaVeu / València

L’equip dirigit per l’investigador Roger Vila ha estat seqüenciant DNA mitocondrial de les 228 espècies conegudes i principals poblacions de papallones de tota la peninsula des de 2006. El resultat és un complet treball amb unes 3.500 seqüències genètiques de totes les espècies, les quals s’han agregat a les ja existents a la resta d’Europa. L’article es completa amb 277 pàgines de material suplementari, tot incloent imatges i 80 mapes de distribució dels llinatges.

El biòleg entomòleg Sergio Montagud, de l’Institut Cavanilles, comenta que el seu grup està analitzant i posant a prova “una eina molt actual, l’ús d’un fragment curt de DNA per a identificar les espècies. Aquesta tècnica, coneguda com ‘Barcoding of Life’, està prenent un gran valor en els estudis actuals de biodiversitat”.

Riquesa genètica amagada

“La descoberta d’aquesta variabilitat en el ‘DNA Barcoding’ per a un grup d’insectes tan ben conegut o, almenys, això és el que es suposava, ha estat una gran sorpresa per a nosaltres”, ressalta Montagud. En definitiva, “no sospitàvem que darrere de moltes de les espècies que volen a Europa, i particularment a la península Ibèrica, amagaren tanta riquesa genètica, la qual cosa fa suposar l’existència d’espècies críptiques”, afegeix el científic de la Universitat de València.

Montagud exposa que les divergències d’aquests llinatges són, en moltes ocasions, coincidents amb patrons biogeogràfics, “cosa que reforça la lògica d’aquests resultats. I en altres, les espècies críptiques comparteixen els mateixos llocs i hàbitats, un fet que obre noves portes a la recerca per a conèixer les barreres biològiques que s’amaguen darrere d’aquestes espècies”.

“Imaginem que pot haver diferències en els òrgans copuladors, en les feromones o comportaments reproductius o en l’elecció d’hàbitats concrets. Així, la resolució d’aquests patrons biològics requerirà d’estudis futurs”, argumenta Sergio Montagud.

Millorar la conservació

Les conclusions d’aquest treball seran de gran utilitat per dirigir futurs estudis sobre diversitat de papallones, ecològics d’interacció entre espècies i per millorar la seua conservació prioritzant i evitant barrejar llinatges divergents. “Conèixer el nombre exacte d’espècies i diferenciar-les entre elles és important per conservar-les adequadament”, diu Roger Vila, investigador del CSIC a l’Institut de Biologia Evolutiva.

També permetrà, segons apunta, “identificar a través de l’ADN qualsevol mostra de papallona, ja siga petits fragments (potes o ales), com ous i erugues, o, fins i tot, restes de papallones que han estat ingerides per altres animals”.

Un 28% d’espècies per descobrir

La comparació de les seqüències genètiques obtingudes amb les dades conegudes de papallones d’Europa indica que hi podria haver fins un 28% d’espècies encara per descobrir. Aquestes haurien passat desapercebudes fins ara perquè és difícil distingir-les d’altres morfològicament molt semblants. De fet, un dels objectius del treball era veure si encara hi pot haver espècies desconegudes.

Podria tractar-se, comenten els científics, d’espècies críptiques, és a dir, espècies que morfològicament són molt semblants i que, per tant, fins ara es creia que eren les mateixes. Però l’anàlisi del seu DNA revela que, en realitat, una part notable de les poblacions han tingut una llarga història evolutiva independent. Dit d’una altra manera, “això implica que dins d’aquest 28% d’espècies hi podria haver altres que han passat desapercebudes”, aclareix Vila. “Ara comença la feixuga tasca d’estudiar en detall cas per cas, per tal de veure quines són realment espècies noves i quines són simplement subespècies. No crec que totes ho siguen, ni molt menys, però puc avançar que ja tenim dades convincents d’alguna espècie nova”, assevera.

“Veiem la natura amb els nostres ulls humans i moltes de les papallones que ens semblen iguals no les podem distingir perquè tenen característiques distintives invisibles per a nosaltres. Però l’anàlisi del DNA permet arribar a un nivell de diferenciació impensable fins fa uns anys”, en opinió de l’investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva.

Pèrdua de la mitat de les papallones en 20 anys

Paralel·lament, hi ha dades molt clares que demostren que les papallones estan en perill, de forma similar a les abelles. Se sap que a Europa la població de papallones s’ha reduït a la meitat en els últims vint anys, “i això tenint en compte que aleshores la població ja es devia haver minvat respecte a dècades anteriors. Realment estem en una cursa contrarellotge per a conèixer i protegir la biodiversitat”, conclou Roger Vila.

Les papallones europees ha estat tradicionalment un dels grups d’insectes més estudiats per professionals i aficionats. Des de temps de Linneu, a mitjans del segle XVIII, nombrosos col·lectius d’entusiastes lepidopteròlegs han buscat i descrit cadascuna de les subespècies, varietats i formes locals de papallones al continent. Sovint, les mateixes varietats han estat descrites per autors diferents i, posteriorment, han hagut de ser sotmeses a revisió. “Avui és considera difícil trobar noves varietats que no hagen estat descrites abans, tot i això, les anàlisis genètiques han demostrat que encara vora un terç de les espècies amaguen diversitat desconeguda”, insisteix Montagud.

Si es dóna aquesta circumstància amb papallones, l’investigador de la Universitat de València es pregunta què estarà succeint, per exemple, amb grups d’artròpodes menys coneguts o deficientment estudiats. “Podem esperar-nos grans sorpreses en l’aplicació d’aquestes tècniques genètiques en grups com ara miriàpodes, crustacis, coleòptes, àcars, etc, on la diversitat críptica existent pot ser enorme. I la situació deu arribar a paràmetres encara majors en faunes tan biodiverses com poc estudiades com és el cas de les selves tropicals”, suggereix Montagud des de l’Institut Cavanilles.

Dinca, V., Montagud, S., Talavera, G., Hernández-Roldán, J., Munguira, M.L., García-Barros, E., Hebert, P.D.N. & Vila, R. (2015) DNA barcode reference library for Iberian butterflies enables a continental-scale preview of potential cryptic diversity. Scientific Reports.

Comparteix

Icona de pantalla completa