La primera intervenció va ser realitzada per Joan Becat, qui deixà clar des d’un primer moment que per a ell “el municipi és un lloc vertebrador del territori i un lloc de participació ciutadana, o almenys hauria de ser-ho així”. També remarcà que a la Catalunya nord les iniciatives municipals són fonamentals per substituir la mancança de les polítiques estatals que mai arriben des de París.
Per un altre costat, Jaume Casals afirmà que en un poble petit, a nivell polític, l’ajuntament té poques competències, però ells han treballat per millorar l’educació. En aquesta línia apuntava que :“Hem volgut fomentar la cultura popular i per això hem realitzat una escola de música de balls i cant popular”. Seguidament, Mateu Ferrà explicava que el municipi del qual ell és alcalde és un poble petit que va perdre l’escola pública fa anys, però com deia aquest càrrec públic: “Hem viscut una legislatura complicada però intentem fer iniciatives de caràcter ambiental i de caràcter cultural perquè la gent més jove no oblide la seva cultura, ni els Països Catalans”.
El següent torn de paraula va ser per Francesc Manet que va indicar que, fins als 60 del segle XX el seu poble tenia 800 habitants i en pocs anys, com tots els pobles de la plana del Rosselló, la població es va multiplicar. Aleshores els catalans representem actualment una petita part del poble perquè la gran majoria de la població són jubilats que vénen del nord de França. Manet va assenyalar que l’educació francesa ha fet una tasca durant anys per fomentar sols el francès, afeblint l’idioma català. Com apuntà aquest alcalde: “Nosaltres lluitem perquè l’educació en català i en francès siguen iguals, i per això vàrem fer un sindicat per fomentar el català i l’occità”.
En acabar el Manent, David Rodríguez va dir que per a ell l’alcalde és una mena de personatge que ha d’anar a tocar de porta en porta a altres institucions per obtindre finançament per poder executar les iniciatives municipalistes. Rodríguez afirmava que “a nivell educatiu hem creat una escola- empresa per donar la formació als joves, en relació a allò que necessiten les empreses del poble”.
Després va fer la seua intervenció Maria Josep Ortega que ressaltà que calia fer que els pobles participen de les polítiques municipals, deixant clar que per a ella l’educació no és sols allò que s’aprèn a les aules, perquè qualsevol cosa que de les institucions facen arribar a la gent és educació, i en aquesta línia la participació ciutadana és clau. Ortega va dir que “hem de fer que la persona siga més critica i participativa, perquè això fa que es donen situacions d’igualtat, aleshores cal buscar les eines per escoltar la gent, perquè la societat s’ha cansat de votar cada 4 anys, vol participar en la presa de decisions del seu futur”.
Miquel Oliver apuntava que els municipis viuen una constant amenaça, però que calia estar alerta per evitar situacions de segregació. Per últim, digué que des de les Illes donen el màxim suport al procés sobiranista del principat de Catalunya.
Per acabar va intervindré Carles Puigdemont que recordava que creu la situació financera per la qual han passat els ajuntaments, però que des de Girona han intentat fomentar la cultura i educació amb nombroses iniciatives. Puigdemont va deixar clar que seua condició de lliberal en termes econòmics parlant constantment d’educació en termes empresarials i de rehabilitat financera, al mateix temps que donava un fort suport a l’escola concertada al mateix nivell que la pública.
