Ací, a La ‘Cañà’ del Flaco, ens trobem amb Manel Hermoso i ens comenta que “aquesta és una de les extensions millor conservades de massa forestal, amb una de les densitats més baixes de població del País Valencià”. A dia de hui, ens diu, “és un territori totalment verge, no té el turisme d’altres zones del nostre territori d’interior i no ha d’envejar res a la resta, com la Serra d’Espadà o les comarques d’interior de més al nord, com Els Ports, encara que ací no tenim denominació de parc natural’.
Fa 10 anys van decidir que volien gaudir del camp, encara que ja vivien en una caseta a Navalón. Un poc pesarós, ens diu que “l’ideal seria poder viure del camp, però tal i com estan les coses és impossible”. Intenten combinar el treball a la civilització, com ell diu, amb el poquet que els dóna la part de l’edificació que han destinat a negoci de casa rural, però dedicar-se 100% al projecte rural és impossible.
Manel és mestre, el seu germà veterinari i junt amb les seues parelles duen endavant aquest projecte. Una de les accions a la finca ha sigut la recuperació d’una de les basses i de la mina d’aigua, ens explica: “Era costum per aquestes contrades foradar a la cara nord de la muntanya, aquest forat s’endinsa i arreplega l’aigua que ve de la part alta, després, a la base de la muntanya, s’obri el forat i es construeix una bassa, que sol quedar oculta com una cova”.
La mina d’aigua recuperada
Amb els animals que tenen a la finca, dos cabres i dos rucs, netegen el bosc com es feia abans, els deixen menjar tota la massa forestal a peu pla. D’aquesta manera ja han recuperat molts bancals amb oliveres, ametllers, i a poc a poc van canviant la fesomia d’un lloc on els pins amaguen els bancals que anys enrere ocupaven tota la superfície d’aquesta preciosa serra.
Els queda molt per fer, però Manel ens explica que pertanyen a una associació de granges ecològiques a nivell internacional. Ve gent de l’estranger: d’Anglaterra, de França, d’Estats Units, d’Austràlia… gent de tot el món que ajuda i treballa en el camp a canvi d’allotjament i manutenció. Hi ha qui venia per una setmana i es quedava un mes. Aquestes relacions els permeten estar oberts al món, tot i la distància física que suposa estar enmig de la muntanya i, a més, amb les xarxes socials mantenen la connexió amb moltes d’aquestes persones.
La Casa Rural
