El corredor mediterrani està format per un conjunt de línies ferroviàries paral·leles al mar Mediterrani que havien de permetre connectar diverses comunitats autònomes, entre les quals el País Valencià i Catalunya, amb Europa. Específicament, la idea d’unir Alacant, València i Barcelona va nàixer a finals dels 80 i, a principis dels 90, es va començar a treballar per fer realitat aquesta connexió. La construcció d’aquesta via ràpida, principalment per a mercaderies però -en un futur- també per a passatgers, semblava que havia de ser una de les prioritats del govern espanyol. No ha estat així.
Els diversos executius, tant del PP com del PSOE, han volgut evitar a tota costa que el tram s’executés tal com s’havia dissenyat i han ofert diverses alternatives perquè el corredor, enlloc d’anar de València a Barcelona, vaja de València a Madrid i després arribe a Europa a través d’Aragó. Amb un sobrecost evident, aquestes opcions no han avançat. Així doncs, tot i que el tram de corredor que travessa els Països Catalans sembla ser l’única opció viable, les obres per construir-lo no avancen.
Des de fa dos anys, Adif ha paralitzat la construcció del principal tram del corredor a Catalunya. Es tracta de la via que uneix Castellbisbal i Martorell i que necessita un tercer rail per adaptar l’ample de via espanyola l’estàndard europeu. El tram és imprescindible per la connexió del País Valencià i Catalunya però les obres no han ni començat a pesar que el contracte per fer-ho va adjudicar-se el mes de juny de 2013. Segons fonts de l’Administració que recull el diari El País, l’aturada està justificada perquè primer cal una obra complementària per recuperar un antic túnel de via única que actualment està fora de servei.
A pesar que la recuperació d’aquest túnel complementari és necessària, el Ministeri de Foment espanyol no va convocar la informació pública del projecte fins un any després d’adjudicar les primeres obres. Actualment, en aquest tram hi funciona un túnel de doble via que també requereix obres considerables per adaptar-lo a les necessitats del corredor. L’Administració assegura que el problema també és que aquest tram és un dels més utilitzats a Catalunya amb una freqüència de 200 trens diaris.
Fa dos anys, la proposta era acabar les obres el 2017. Ara mateix, l’opció més provable és que hi haja una nova licitació, cosa que allargarà encara més els temps, ja que la construcció del nou túnel i l’adaptació dels dos existents requereixen entre dos i tres anys de feina. La realitat d’un corredor mediterrani, doncs, es posposa encara més.
Notícia publicada en Racó Català.
