Europa està reaccionant a aquesta crisi amb mesures aïllacionistes que no estan fent sinó agreujar el problema. Grècia i Itàlia es veuen desbordades per l’arribada massiva de refugiats i la UE ja ha posat un pla en marxa per ressituar 40.000 persones en altres països de la Unió. No obstant açò, els refugiats que arriben a través del Mediterrani a aquests dos països només ho fan de pas: el vertader objectiu és arribar a països del nord d’Europa i a Regne Unit, on obtenir l’asil és més senzill.
No obstant açò, la ruta està plena de dificultats. A l’altíssim perill de creuar el Mediterrani -segons dades de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) més de 2.300 persones han perdut la vida en 2015 intentant-ho- s’uneixen les dificultats en les fronteres d’Europa.
En el pas entre Grècia i Macedònia s’estan produint aquests dies violents disturbis. Milers de persones arriben al dia per a tractar de creuar la frontera, segons dades de l’ONU. Encara que el govern de l’antiga república de Iugoslàvia assegura que les mesures preses són per a la seguretat del seu país i que està seguint els tràmits habituals per garantir el pas a qui sol·licita l’asil, ACNUR reclama al govern que aplique “els mecanismes necessaris per establir una gestió de les seues fronteres ordenada i sensible a qüestions de protecció internacional”. Cada vegada arriben més persones a la frontera i menys aconsegueixen creuar-la, per la qual cosa en el costat grec de la mateixa s’estan vivint aglomeracions que precisen “d’assistència urgent”, segons l’organisme de l’ONU. La policia de macedònia va arribar a utilitzar gasos lacrimògens contra les famílies que tractaven de creuar el pas.
Els musulmans, vetats a Hongria
El tancament de fronteres no és una novetat aïllada. La ruta dels refugiats continua després de l’eixida de Macedònia creuant Sèrbia per passar a Hongria, la principal mesura per solucionar el problema migratori consisteix a alçar una tanca de quatre metres d’altura al llarg de 175 quilòmetres de frontera amb Sèrbia. Per a ACNUR, una mesura així podria servir per a “forçar a les persones refugiades a posar-se en mans de traficants i xarxes de tracta” i no solucionar el problema, sinó agreujar-lo.
Aquest tipus de mesures aconsegueixen el seu exponent més discriminatori i extremista en la frontera eslovaca. Sempre amb arguments de seguretat i culturals, les fronteres del país centreeuropeu apliquen un nou criteri per permetre el pas per la seua frontera als refugiats, principalment sirians: que siguen cristians. No acceptaran sirians musulmans perquè, segons diu el Govern eslovac, “no podrien integrar-se”. Eslovàquia pretén controlar la religió dels refugiats mitjançant el seu registre en la frontera, encara que assegura que no es tracta de cap mesura discriminatòria.
Com a mesura exemplar, Alemanya ha decidit no rebutjar cap refugiat Sirià que arribe al seu territori. Segons la normativa europea -el reglament de Dublín, aprovat en 1990-, els països estan obligats a retornar els refugiats al primer estat europeu en el qual van entrar. Amb aquesta mesura, Alemanya espera que la resta de països de la Unió seguisquen el seu exemple per aconseguir descongestionar les fronteres continentals.
Ascens de l’extrema dreta
Mentrestant, el primer ministre de Regne Unit, David Cameron, prepara una bateria de mesures en la seua nova llei d’immigració que pretenen fer “menys atractiu” el seu país per als immigrants, segons les seues pròpies paraules. La nova legislació arribarà fins i tot a perseguir els qui allotgen a sense papers. Mesures similars a les quals ja existeixen en països com Alemanya però que, de facto, no s’apliquen excepte en casos excepcionals per complicat que resulta.
Aquesta crisi humanitària que arrossega desenes de milers de persones a les portes d’Europa fugint de la guerra i la violència és aprofitada per l’extrema dreta per traure partit del seu discurs xenòfob. A Suècia, un dels països europeus on més accessible és l’asil, l’extrema dreta està entre les tres principals forces polítiques. Li-Pen a França o el UKIP a Regne Unit (amb quasi un 30% dels vots en les últimes eleccions europees, portant-se la victòria) són més mostres de com l’extrema dreta troba en el drama migratori un argumentari que, a més, normalitza les decisions racistes en les fronteres europees.
Article publicat en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
