La portaveu adjunta d’aquest grup parlamentari, Fabiola Meco, i el diputat Antonio Estañ, autors de la proposta, recorden que els CIE són centres públics de caràcter no penitenciari on es reté de manera cautelar persones migrants per assegurar la seua expulsió.
No obstant açò, argumenten, els CIE es configuren en la pràctica com a llocs en els quals es priva de llibertat a persones en situació administrativa irregular i on es vulneren els Drets Humans, com en nombroses ocasions s’ha denunciat des de la societat civil i com avalen les declaracions en aquest sentit d’organismes estatals com el Defensor del Poble i internacionals com el Comissari d’Europa per als DDHH.
Segons l’Informe 2014 del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, l’any 2013 van ser internades en aquests centres 9.002 persones, de les quals van ser expulsades només 4.726, per la qual cosa no serveixen per a la funció prevista per a la qual van ser creats.
Els parlamentaris recorden que ha sigut la ciutadania i la societat civil organitzada els qui s’han compromès amb la defensa dels Drets Humans en el nostre país i, en particular, amb la denúncia de les vulneracions de drets que pateix la població migrant, però adverteixen que és necessària una voluntat política decidida en la defensa i execució de polítiques migratòries basades en el respecte als Drets Humans de totes les persones, independentment de la seua situació administrativa.
Punta de l’iceberg
Els CIE, han explicat els diputats de Podem, no són més que la punta de l’iceberg de l’actual política migratòria repressiva desenvolupada per les institucions, que es manifesta en batudes basades en perfil ètnic –per les quals Espanya va ser sancionada en 2009 i que persisteixen en l’actualitat–, en expulsions exprés, en l’incompliment del dret d’asil als sol·licitants, en devolucions il·legals infringint el Dret Europeu, el Conveni Europeu de Drets Humans i les Convencions de Ginebra, i els vols de deportació.
A més apunten altres aspectes discriminatoris de les polítiques públiques de caràcter més subtil, com les dificultats burocràtiques per dur a terme qualsevol tràmit, així com la negació d’assistència sanitària.
A l’Estat espanyol existeixen actualment huit Centres d’Internament d’Estrangers, un d’ells localitzat en la ciutat de València (CIE Sapadors) en el qual s’han denunciat vulneracions de Drets Humans que inclouen agressions a menors per part d’agents de l’autoritat, lamenten els diputats.
Aquestes denúncies s’enquadren entre les nombroses efectuades pels interns, basades en maltractaments físics i psicològics sistemàtics tant en els CIE com en els trasllats a l’aeroport.
Segons el parer dels diputats açò succeeix per diverses qüestions. Entre elles, apunten que els CIE, al no ser centres penitenciaris, no compten amb jutges de vigilància penitenciària, només amb jutges de guàrdia que acudeixen poques vegades als CIE i únicament poden instar a través d’actuacions a l’autoritat policial dels mateixos, actuacions –com que permet als interns tenir el mòbil encès– que són desoïts constantment per la direcció dels diferents CIE.
Així mateix, critiquen que es vulneren els Drets Humans dels interns a causa de les deplorables condicions dels centres, entre elles la deficient atenció mèdica que ha tingut conseqüències terribles com la mort de Samba Martine en 2012 en el CIE de Aluche i la inexistència d’intèrprets que assistisquen als interns, aspectes tots ells que han sigut denunciats per mitjans de comunicació i diverses organitzacions socials a les quals se’ls nega reiteradament l’entrada als centres.
Igualment, l’existència de CIE posa en perill col·lectius en situacions de feblesa com els menors, dones víctimes de tracta que no veuen reconeguts els seus drets, i refugiats que no reben informació sobre el dret a sol·licitar protecció internacional durant la seua estada al centre.
Podem considera que la pròpia existència dels CIE vulnera els Drets Humans i constitueix una anomalia democràtica en el nostre ordenament. Per açò, afirma que “és urgent el seu tancament, així com la necessitat de repensar la política migratòria espanyola i europea perquè siga més plural, més solidària, més justa, més equitativa i respecte els Drets Humans”, assenyalen els diputats.
